Cercar
News
Activitats
Art
Bicicletas elèctriques
Bicicletes
Blogs
Cicloturisme
Cinema
Còmic
Complements
Curiositats
Editorial
Esdeveniments
Espais naturals protegits
Llibres
Música
Sostenibilitat
Varis
Videos
Temporada alta de cinema
Gener i febrer solen ser dos mesos bons si parlem d’estrenes cinematogràfiques.

Passada la tempesta de cinema familiar que envaeix la cartellera al nadal, entrem en la garrotada de gener i amb ella en la temporada alta d'estrenes majúscules. Cosa una mica contraproduent d'altra banda, ja que la característica clàssica de la garrotada/pujada de gener és bàsicament la disminució de recursos líquids en el nostre compte corrent i això sempre ens porta a haver de retallar aquí i allà, minvant la nostra capacitat de, entre altres coses, anar al cinema. No vull entrar en polèmica atacant o defensant si el preu de les entrades de cinema avui dia és massa alt, que ho és, o si la pujada de l'IVA està fent estralls no solament al cinema sinó en tot el que envolta a una “tarda de cinema” com cal -és normal que si l'entrada et costa dos o tres euros més, després de la sessió, és molt probable que decideixis no prendre't aquesta altra canya que mesos abans no haguessis ni dubtat a demanar-. Però com dic, prefereixo no entrar en polèmica i centrar-me en les pel·lícules que, al cap i a la fi, són aquí el que ens interessa.

Fa poques setmanes es van fallar els Globus d'or i el festival de Sundance i en poques setmanes, a finals de febrer, arriben Els Oscar, la gran cita del cinema per a molts, i amb ells, s’afanyen a estrenar-se les últimes cintes que encara quedaven pendents al costat d'alguns títols entrenats a Sant Sebastià, Venècia o Sitges que encara no s'havien vist a les sales.

És difícil triar entre la quantitat de pel·lícules estrenades en aquestes dates, però espero que la petita selecció que els posaré a continuació els ajudi a decidir en quina d'elles gastar la paga. Encara que ja dic que l'elecció no és cosa fàcil.

Començarem amb les pel·lícules que ja estan estrenades i que, en la majoria dels casos, si no ens afanyem, quan haguem decidit a veure-les, ja no estaran disponibles. Aquí impera la llei de la selva i si arriba una estrena susceptible de tenir més espectadors, no hi ha objeccions a retirar qualsevol pel·lícula, per bona que sigui. L'únic criteri que pot mantenir a una pel·lícula en cartell és el nombre d'entrades venudes o una nominació als Oscar.

Estrenades fa ja unes setmanes tenim Django desencadenat, la nova pel·lícula de Quentin Tarantino, i Lincoln, de Steven Spielberg, les dues amb l'esclavitud com a tema. Els dos directors solen ser apostes segures, sempre que t'agradi el seu estil de cinema, es clar. De Django desencadenat encara no he sentit cap comentari negatiu al marge de la polèmica sorgida arran de la negativa de Tarantino de respondre més preguntes de periodistes sobre l'ús que li dóna a la violència en les seves pel·lícules. La premsa ho va prendre com un desaire i Tarantino es va excusar dient que tots els periodistes li preguntaven sempre el mateix i estava fart d'avorrir-se a les entrevistes. Polèmiques al marge, Tarantino sempre és sinònim d'acció, relectures intel·ligents de gènere, actors impecables amb propensió a llargues diatribes textuals i a un toc d'humor tan necessari com a recurrent. Per la seva banda, Lincoln segurament pugui avorrir a certa part de l'audiència, potser pel seu extens metratge, però a canvi ofereix una realització impecable, marca de la casa, i a un Daniel Day-Lewis perfectament reencarnat en el seu personatge. Segons diu la llegenda, quan Spielberg li va proposar el paper a Day-Lewis, aquest li va dir que ja el trucaría quan estigués preparat, cosa que no va succeir fins a un any més tard. Day-Lewis va trucar per fi a Spielberg i parlant en veu de Lincoln, amb un perfecte accent, li va dir: “Ara sí”. Qui sap què hi ha de cert en aquesta llegenda, però pot ben ser-ho.

Com a aposta de cinema independent, recomano Bèsties del sud salvatge, de Benh Zeitlin, guanyadora a Sundance al 2012, Càmera d'or a Cannes i aupada a la fama per la recomanació que li va fer Barak Obama a la presentadora Oprah Winfrey i que ella va difondre al seu programa Super Soul Sunday. La pel·lícula explica la història d'una nena en el seu intent de recuperar l'afecte del seu pare en un Mississipi  postapocalíptic. Una pel·lícula amb forma de llegenda èpica que arriba a cotes d'intensitat no aptes per a públics poc pacients.

Si el que ve de gust és sortir del cinema amb un somriure i la moral alta, l'opció més recomanable és El costat bo de les coses, de David O. Rusell, amb més de deu premis i nominacions al seu haver, entre ells el Globus d'or a la millor actriu de comèdia a Jennifer Lawrence i vuit nominacions als Oscar. No esperin més que una comèdia romàntica com tantes altres, amb un bon repartiment, això sí, i les típiques sentències filosòfiques d'estar per casa, però que també vénen de gust de tant en tant, perquè negar-ho.

Estrenada aquesta mateixa setmana, també és interessant Mapa, de León Siminiani, amb Daniel Sánchez Arévalo com a productor adjunt, una espècie de documental en el qual el director ens relata la seva pròpia història intentant fer la seva primera pel·lícula després de ser acomiadat d'un treball a la televisió. Si algú té curiositat per aquesta pel·lícula, pot veure la retrospectiva que fan a la web de cinema espanyol independent i experimental Márgenes (www.margenes.org/index.php/león-siminiani.html) de tots els curtmetratges realitzats pel director abans de fer aquesta pel·lícula. No serà un temps invertit en va.


També estrenada aquesta setmana, pot ser bona idea veure Hitchcock, de Sasha Gervasi, biopic del director de tants clàssics del cinema de suspens, que en aquest cas centra la història durant la preparació i el rodatge de Psicosi (1960), un dels seus majors èxits. La cinta compta amb Anthony Hopkins en el paper del propi Hitchcock, Helen Mirren en el paper de la seva esposa Alma Reville i Scarlet Johansson com a Janet Leigh, repetint una nova versió de la famosa escena de la dutxa ja emulada al detall per Gus Van Sant en el seu remake Psycho (1998). Encara que si el que volen és saber més sobre Alfred Hitchcock, els recomano millor llegir l'extensa i exhaustiva entrevista de més de cinquanta hores que li va fer François Truffaut i que està recopilada en el llibre El cinema segons Hitchcock, editat per diverses editorials i que es troba fàcilment en llibreries. En el llibre es fa un repàs de tota la seva filmografia, des de la seva etapa anglesa fins als seus grans èxits produïts per ell mateix als Estats Units.

I finalment, una pel·lícula encara per estrenar i que ve amb una forta divisió d'opinions des de la seva estrena als Estats Units. Prevista pel 22 de febrer, L'atles dels núvols, dels germans Wachowsky, creadors de la trilogia Matrix i de la magnífica encara que sense molta repercussió Speed Racer, és una ambiciosa pel·lícula basada en el best seller del mateix títol escrit per David Mitchell. És complicat fer una sinopsi curta de la pel·lícula, ja que tracta diverses històries en diferents èpoques interpretades pels mateixos actors en cada cas, amb caracterització més o menys encertada segons l'època. Històries amb connexions cada vegada diferents que faran que més d'un espectador es perdi pel camí. Una mica pretensiosa, és cert, i massa llarga, cosa que sembla normal últimament al cinema de gran pressupost i que no sempre beneficia a la pel·lícula, però amb detalls molt interessants i una posada en escena espectacular a la qual ja ens tenen acostumats aquesta parella de directors.

 

Alexis Barroso



enrera

Links / Download
Alexis Barroso