Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Segarra
SEG 005_Guissona
Plana de Guissona. Valls del Sió – Llobregós. Plans de Bellveí.
Guissona_Les Sitges_Florejacs_Les Pallargues_Pelagalls_Sisteró_Hostafrancs_Sedó_Torroja de Segarra_Castellmeià_El Llor_Guissona
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 38 Km
Desnivell: 490 m
Temps: 3 H 45 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SEG_003_Sant Ramon
SEG 009_Biosca
SEG 010_Sanaüja
SEG 011_Cervera
NOG 010_Olliola
SEG 006_Guissona
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Omplint les alforges d’història. Castells del Sió

Un viatge per la Segarra descobrint un territori esquitxat de petits nuclis amb una característica comuna: pobles que conserven en gran mesura l'estructura antiga medieval i que van néixer a redós d’un castell, la majoria reconvertits en residències o palaus en perdre el seu caràcter defensiu, amb les cases formant una vila closa fruit del repoblament dut a terme pels comtats catalans en l’època de la reconquesta.

Sortim de Guissona pel polígon, un espai pràcticament copsat pel grup alimentari que porta el nom de la vila i que inunda la zona d’olors no excessivament agradables. Passem al costat de l’ermita de Sant Macari. Naveguem pels plans careners delimitats per les valls del Llobregós i del Sió, un espai natural protegit. A banda i banda del camí es despleguen infinites extensions de camps de secà, perfectament delimitats per extraordinaris murs de pedra seca coronats per fileres d’ametllers, autèntiques obres mestres.

A l’horitzó infinit es retallen perfectament els nuclis del voltant emmarcats subtilment amb el Prepirineu de fons. Aviat una silueta destaca sobre totes: la fortalesa de les Sitges, estratègicament enlairada al punt alt de la divisòria de les dues valls. El castell de les Sitges constitueix un castell prototípic. Es conserva gairebé intacte des del s. XIV, tot i que ja existia al s XI, de planta quadrada i amb una torre d’homenatge al centre. Al seu costat hi ha la bonica ermita de Sant Pere de les Sitges amb unes voltes interiors molt interessants.

Perdem alçada suaument cap a Florejacs, interessant nucli que conserva el carrer del Vall, excavat en la mateixa cinglera i que a través d’un passatge cobert amb volta de canó ens permet accedir a la plaça del castell.

Deixem el poble per un corriol que baixa als camps de conreu, enllaçant amb una pista que seguim fins a les Pallargues. La façana del seu castell llueix un immens arc gòtic i a l’interior es conserva una tenebrosa escala de cargol que condueix als calabossos, al pou de gel i al celler, a més d’un pou excavat a la mateixa roca del qual neix aigua cristal·lina.

Travessem el Sió i pugem a Pelagalls on hi ha una autèntica joia del romànic coronant el turó on s’emplaça el nucli, l’església de Sant Esteve. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en destaca la portalada del mur de ponent, del segle XII, formada per tres arquivoltes que es recolzen sobre columnes amb capitells decorats amb motius vegetals, geomètrics i animals. Al petit cementiri contigu a l’absis de l’església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII i que, probablement, encara es troben al seu lloc originari. En aquesta església s’hi ha trobat el nombre més gran de tot Europa de rellotges de sol primitius.

Baixem a Sisteró. Continuem navegant pels plans de Sió. En direcció a Hostafrancs passem a tocar de les impressionants arcades de la Pleta de Queralt i de la Necròpolis de la Pleta, situada en una llengua de roca calcària que aflora per damunt dels camps del voltant. Variem el rumb a l’alçada del cementiri, travessem de nou el Sió i passem per Hostafrancs i Sedó, que com tants altres pobles de la comarca, conserven en gran mesura l'estructura antiga medieval. Arribem a Tarroja de Segarra passant per l'ermita de Santes Masses.

Tarroja de Segarra, com tant d’altres nuclis segarrencs, fou fundada al s. XI a l’entorn d’un petit castell fronterer durant el procés de repoblament dels comptats catalans formant una vila closa amb una plaça central on es va edificar un petit temple romànic.

Deixem la vall del Sió i enfilem cap als Plans de Meià on hi ha assentat el castell de Castellmeià. La seva silueta retallada al cel sobresortint de l’horitzó planer dels camps de secà que l’envolten impacta al viatger. Al seu costat hi ha senzilla i bonica ermita romànica de Santa Maria, coneguda com a Mare de Déu de la Llet.

Enfilem definitivament cap a Guissona. Arribem a El Llor per l'església parroquial de Sant Julià del Llor. Prop de la mateixa hi ha el portal que dóna accés a la vila que desplega una trama urbanística típica de carrerons que baixen del castell i altres que fan la volta a la vila closa. Voltem l’ermita per la dreta i pedalem per camins plaents entre grans extensions de conreus horitzontals cap a Guissona amb les alforges plenes d’història i saviesa.

Desembre de 2016.

CENTRES D’INTERÈS
Ermita de Sant Macari. Castell de les Sitges i ermita de Sant Pere. Castell de Florejacs. Castell de les Pallargues. Sant Esteve de Pelagalls. Necròpolis de la Pleta. Ermita de Santes Masses. Castell i ermita de Santa Maria de Castellmeià. Sant Julià del Llor

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
www.lasegarra.org