Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Pallars Sobirà
PAJ 020_Gerri de la Sal (Baix Pallars)
Espai d’Interès Natural de l’Estany de Montcortès. Pla de Corts. Congost de Collegats
Gerri de la Sal_Balestui_Sellui_Bretui_Montcortès_Estany de Montcortès_Cortscastell_Pujol_Santa Maria de Gerri.
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 31 Km
Desnivell: 790 m
Temps: 3 H 0 min
Dificultat: fàcil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
PAJ 024_La Pobleta de Vellveí
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
El Cinquè Llac. Estany de Montcortès

L’estany de Montcortès és tota una descoberta per als amants de la natura. Encara més quan ens assabentem que es tracta d’un dels pocs estanys del país d’origen càrstic, no glacial. Això vol dir que les seves aigües provenen d’una font interna, com en el cas de Banyoles. Té una fondària màxima de trenta metres i l’entrada d’aigua és subterrània, ja que no hi ha cap riu que l’alimenti.

Gerri de la Sal és una petita vila medieval que encara conserva el recinte tancat i que destaca pel seu patrimoni industrial i arquitectònic: l’Alfolí de la sal i el Monestir de Santa Maria.

Sortim de les Salines de Gerri de la Sal, que van ser una important font d'ingressos per a aquesta població des del segle VIII fins fa pocs anys, quan van parar l'activitat. Es tracta d'unes petites basses de planta irregular, fetes amb murs de pedra de diferents formes i revestides amb diverses capes d'argila, on es feia arribar l'aigua d'una font salada propera al poble. Un cop estancada a les basses, s'esperava que el sol de l'estiu l'evaporés. El procés finalitzava en unes superfícies planes de pedra emmarcades per taulons de fusta. La sal es recollia en una caseta de pedra amb teulada i després s'emmagatzemava al Reial Alfolí o Casa de la Sal, un edifici de planta rectangular amb tres nivells, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional com a Monument Històric.

Prenem la petita carretera que guanyant alçada per la Vall d’Ancs duu als petits nuclis de Balestui i Sellui, noms que com Bretui i molts altres topònims pirinencs són d’origen basc. Continuem per la pista que porta a Bretui, passant pel mas conegut com a Castell de la Clua, remuntant pel vessant nord de la Serra de la Guarda.

Arribem a Bretui, ubicat al capdamunt d’un altiplà emmarcat per les valls del Flamisell i la Noguera Pallaresa i tancat al nord pel cim del Cogulló i al sud per les serres que moren al congost de Collegats. Un bonic territori on s’assenten, a banda de Bretui, els petits nuclis de Peramea i Montcortès, poble que dona nom a l’estany.

Sense entrar a Bretui, per no perdre alçada, ens desviem per una pista que enllaça amb d’altres que marxen per damunt del pla i ens porten fins a Montcortès. Arribem al llac per un sender que hi baixa des del pàrquing.

L’estany de Montcortès és un bonic i bucòlic paratge que convida a la distensió. Un merescut regal per als ulls i les cames. Tot i trobar-se envoltat d’altes muntanyes, el llac no s’alimenta de cap riu sinó d’un brollador subterrani que encara el fa més original.

Deixem el cinquè llac en direcció sud. Sortim al camí que enllaça Montcortès i Mencui. A l’altra banda del camí surt una pista que marxa planera als peus del vessant nord de la Serra de Peracalç fins que es deixa caure sobtadament cap el Barranc de les Morreres. Arribem al poble disseminat de Cortscastell, on podem visitar l’ermita romànica de Santa Anna, un edifici d’una sola nau de planta rectangular, molt senzilla, que fou construïda al segle XII però que ha sofert nombroses modificacions.

Més enllà del nucli, la ruta continua per un sender que va guanyant alçada per l’esquerra del barranc fins trobar la carretera que duu a Pujol, des d’on iniciem una bonica baixada fent llaçades que a cada revolt ens regalen boniques panoràmiques de l’abrupte congost de Collegats.

Fem un tram pel voral de la carretera, evitant el túnel per la dreta, i enllacem amb una pista que marxa vora la Noguera Pallaresa i ens deixa a la carretera que puja a Baén. Després d’un curt tram de pujada, en un revolt tancat, trobem la pista que baixa directament a Gerri de la Sal, encara que opcionalment també podem fer un tram per sender. Arribant al poble trobem l’antic monestir de Santa Maria de Gerri, de visita obligada malgrat que només en queda l’església, ja que el claustre i la resta de dependències han desaparegut.

Juliol de 2016

CENTRES D’INTERÈS
Estany de Montcortès. Santa Anna de Cortscastell. Sant Andreu de Pujol. Salines de Gerri de la Sal. Monestir de Santa Maria de Gerri

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://baixpallars.ddl.net/