Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Montsià
MON 006_Sant Carles de la Ràpita
Espai Natural Protegit de la Serra del Montsià
Sant Carles de la Ràpita_Font de Burgar_Freginals_Mas de Mulet_Sant Carles de la Ràpita
Mapes Comarcals de Catalunya. Montsià. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 47 Km
Desnivell: 1150 m
Temps: 5 H 0 min
Dificultat: difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
MON 007_Les Cases d’Alcanar
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Volta a la Serra del Montsià

Volta que ens descobreix la Serra de Montsià des de totes les seves vessants amb un trajecte apassionant que combina tot tipus de camins des de pistes asfaltades a senders tècnics que donen sentit a la bicicleta de muntanya i que faran les delícies dels viatgers més exigents.

Sortim del poble en direcció a muntanya. A la part alta prenem el Camí de l’Aiguassera. Travessem la carretera voltant per l’esquerra el mas que trobem al final de la pista. Un corriol ens connecta amb una pista asfaltada que passada una planta d’energia solar canvia de direcció. Continuem pel Camí de la Font en paral·lel al Barranc del Solito, una rasa profunda que les aigües de la serra han soscavat. La pista acaba al Cocó de Sant Roc.

Els cocons són clots naturals oberts a la roca, dins dels quals es posa aigua quan plou. Molt aprofitats pels habitants de la zona, la Serra de Montsià, relativament seca, compta amb un gran número de cocons que els autòctons aprofitaven per recollir l'aigua de la pluja. Principalment servien per abeurar el bestiar però alguns n'han estat modificats o treballats per la mà humana per tal d'augmentar-ne la capacitat, per protegir-ne l’aigua o senzillament per fabricar-los.

Enfilem un sender que passa per les restes de l’antic Corral del Maret. Empenyem la bici un curt tram per guanyar alçada fins que el camí es suavitza. Gaudim de valent d’aquest sender que ens deixa prop del pàrquing del Cocó de Jordi. Continuem pel sender de Mata-redona, camí que duu a la històrica masia ubicada sota el pic del mateix nom, que ens endinsa de ple al cor de la serra. Antigament, aquest camí va ser molt transitat tant pels masovers que es desplaçaven fins a la Ràpita, com pels pastors, carboners, calciners, caçadors i moltes altres persones que desenvolupaven les seves activitats a la serra. El sender és una delícia que agradarà als amants de les trialeres.

Quan passem a l’altra banda del barranc però, cal empentar la bici un petit tram. Trobem el GR-92 que baixa de la part alta de la serra del Montsià i que s’enfila cap els Plans de la Galla, camí que seguim per continuar la ruta. Fora de la ruta hi ha la font i l’alzinar de Burgar, un dels indrets més emblemàtics de la serra del Montsià. La visita és recomanable ja que es tracta d'un bosc de vegetació densa i exuberant d'un enorme valor ecològic i paisatgístic, que ja apareix documentat durant la segona meitat del segle XII. La fusta de les alzines s'emprava per a fer eines, mobles i, fins i tot, per construir vaixells. La llenya es feia servir, al mateix bosc, com a combustible per als forns de calç, tot i que també cremava.

La pujada als Plans de la Galla té algun punt costerut que cal fer a peu. El trajecte pedalant sota els cingles de la Lloma del Burgar per un camí aeri que es desplega sobre la vall al final de la qual, darrera les muntanyes, s’entreveu Sant Carles de la Ràpita i la mar immensa, es molt reconfortant per la seva bellesa innata.

Des de la Bassa de la Galla, ubicada a la collada, iniciem un magnífic descens seguint el GR-92, un magnífic tram de sorprenents panoràmiques de la gran plana deltaica, un territori harmoniós format de camps d’arròs, llacunes i el pas cansat del riu Ebre, artífex d’aquest atractiu paisatge, desprès d’un llarg viatge des de la serralada càntabra fins a la Mediterrània.

El sender acaba al fons de la vall del Barranc de Coll Llarg. Naveguem per la plana enllaçant pistes i camins rurals diversos que ens permeten assolir la vessant ponentina del massís. Hi accedim per una ampla collada entre els cims de Mata-redona i Montsianell. A partir d’aquí ens espera un llarg trajecte entre els municipis de Freginals i Ulldecona pedalant per una plana allargassada emmarcada entre el Monstià i la Serra de Godall.

Encara que a l’inici del camí, als peus mateix del Mata-redona hi ha una gran finca on és cultiven cítrics, l’arbre per excel·lència d’aquesta zona és l’olivera. Pedalem per un paisatge humanitzat format per bonics marges de pedra seca, casetes de camps i oliveres per tot, les més velles i grans de Catalunya, algunes d’elles mil·lenàries. Les oliveres van ser la base de l’economia i del creixement contemporani dels pobles de l’interior de la comarca, i han conformat una manera de viure. Encara avui la seva producció, centralitzada majoritàriament en les cooperatives agrícoles, és d’un volum molt important.

Sempre pedalant sota l’atenta mirada dels relleus abruptes de la serra, aquesta ens engoleix de nou al Barranc de les Colines. Arribem al Mas de Mulet, on comença un antic camí de carro que per l’interior de la serra comunicava amb Les Cases d’Alcanar. El primer tram “Camí de Mas de Mulet a la Revertera”, nom amb el qual es coneix, fins al mas Bitxac és una pista forestal voltada d’oliveres. Durant el trajecte podem veure antics bancals, ara abandonats, que s’enfilen per les vessants de les muntanyes que encerclen la petita vall. A partir del mas Bitxac comença un camí molt antic per on transitaven carros tal i com demostren les senyals que, si ens fixem bé, encara es poden veure marcades en la alguns llocs sobre la pedra.

El primer tram del sender porta fins una petit coll on ens desviem a l’esquerra seguint el Camí de Roca-Roja, un nou sender que ens permet creuar la serra pel cim de la Moleta. Un fantàstic viatge que farà les delícies dels ciclistes amants d’aquests tipus de camins. A partir del cim el sender perd alçada sobtadament i presenta alguns trams de fort pendent on cal extremar les precaucions. Durant la baixada gaudim de bones panoràmiques de la singular morfologia de la Banya del Delta de l’Ebre.

El camí acaba prop de la gran fàbrica de ciment que hi ha entre la serralada i el mar. Una indústria que extreu els materials de la vessant de la muntanya i que ha deixat en el paisatge un enorme ferida que mai més cicatritzarà. Per tornar a Sant Carles de la Ràpita anem enllaçant camins que dibuixen un trajecte que marxa en paral·lel a la vessant est del Montsià. Prop de Sant Carles passem a tocar d’antigues torres de defensa construïdes a finals del segles XVI, que formaven part del conjunt de defensa del port dels Alfacs, amb l'objectiu de vigilar i defensar la línia de costa dels atacs dels pirates turcs i àrabs que en aquells moments s'intensificaven. Son torres de planta quadrada amb pedra ben tallada als angles, merlets i matacans.

Abril de 2019

CENTRES D’INTERÈS
Alzinar de Burgar. Mas Mulet. Torres de

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://turisme.larapita.cat/