Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Ruta 25
Ruta 26
Ruta 27
Ruta 28
Ruta 29
Ruta 30
Ruta 31
Ruta 32
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Alt Urgell
AUR 030_Coll de Nargó
Muntanya de Nargó. Serra de Sant Joan. Puig d’Espies. Muntanya de Santa Fe
Coll de Nargó_Coll Piquer_Coll del Grau de Miquelet_Montanisell_Coll de Puig d’Espies_Collet de Prats_Santa Fe_Collet de Prats_Coll Marí_Organyà_Figols_ Coll de Nargó.
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Resum
Distància: 33 Km
Desnivell: 1220 m
Temps: 3 H 45 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
AUR 016_Organyà
AUR 025_Organyà
AUR 032_Montinassell
AUR 034_Coll de Nargó
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
De Coll de Nargó a Santa Fe. El Prepirineu més salvatge

Un viatge espectacular per un territori soliu, especialment abrupte, que aprofita les debilitats orogràfiques per saltar les verticals muralles del paisatge prepirinenc amb l’objectiu d’assolir l’ermita de Santa Fe. El trajecte ens descobreix espais de bellesa corprenedora i panoràmiques espectaculars del territori per on ens movem. Una ruta absolutament genial de cita obligada per als excursionistes que es mouen sobre dues rodes.

Sortim de la petita plaça on hi ha l’església per un carreró que ens connecta amb la pista que puja cap a Coll Piquer, un pas entre muralles calcàries al nord del poble que ens permet passar a la vall del Barranc de Vilarenc. Al coll s’aixequen alteroses dues formacions rocoses, unes agulles ben conegudes pels escaladors que sens dubte honoren el seu nom: els Gegants de Coll Piquer.

Anem guanyant alçada entre les parets verticals i desemparades de vegetació de de la vessant sud de la Muntanya de Nargó. Allà on el terreny ho permet l’audàcia humana ha creat petits bancals impossibles on cultivar oliveres. Anem a la recerca del pas per accedir a la vall que des de Montinassell es despenja cap a la riba dreta del Segre. Ho fem pel grau on l’aigua que davalla pel Barranc de les Grases, a força d’insistir-hi, ha modelat per tal de fer-lo accessible. Darrera deixem la verda vall i les profundes barrancades que s’estenen al nord de la Serra d’Aubenç.

Arribem a la carena de la Muntanya de Nargó. Des del bonic Pla de Comalavall la morfologia del paisatge es impressionant i les panoràmiques s’obren exponencialment. Som en un territori d’ambient singular. Al nord trobem la nova barrera orogràfica que hem de flanquejar, la més abrupte. La Serra de Sant Joan s’alça imponent a l’altra banda de la vall. Els verticals relleus només tenen un punt feble, el grau del Forat de Pitarell, una escletxa que separa la Serra de Sant Joan i el Puig d'Espies, per la qual s'escolen les aigües intermitents del Barranc de la Muntanya, un pas que ens permetrà arribar al nostre objectiu, Santa Fe, ermita que ja divisem a l’extrem oriental d’aquesta barrera calcària coronant una atalaia rocosa damunt mateix del nucli d’Organyà.

Encara impressionats per l’onada de sensacions positives que desprèn la força del paisatge que ens envolta, ens encaminem cap a Montinasell. Davant nostre, la singular orografia i la silueta cònica de Lo Tossal ens crida immediatament l’atenció. Coronant el vèrtex podem veure els vestigis del que fou el poble vell i el castell de Montanissell, una fortalesa antiga, possiblement medieval, en la que resta part d'una torre. A mesura que avancem mentre voltem el turó emergeix coronant el cim, l’església de la Mare de Déu de la Salut, probablement edificada damunt d’una església anterior que formava part del castell, ja sigui romànica o preromànica. L’atracció fa que ens desviem a comprovar de primera ma tot el conjunt. I paga la pena, les panoràmiques des del turó son absolutament esplèndides.

Des de Montinassell enfilem cap a les cingleres de la Serra de Sant Joan i el Puig d’Espia. La pista ens duu directament al pas que queda entre ambdues. Seguint les indicacions de Santa Fe assolim el punt més alt de la ruta navegant per una petita vall aïllada de gran bellesa i solitud, raconades d’aquelles que plauen al viatger que frueix de les petites descobertes. El descens cap a la muntanya de Santa Fe es realment preciós, de postal que diem quan no es troben les paraules justes per explicar-ho. Les abruptes crestes que es despleguen mentre perdem alçada tenen com a teló de fons la bonica silueta del Cadí coberta de neu, el perfil arrodonit i allargassat de Port del Comte i entre les dues serres, el sempre sorprenent i mític Pedraforca que des d’aquesta perspectiva ens ensenya la seva cara menys coneguda. Absolutament genial.

Abans d’arribar al cim de Santa Fe, a l’esquerra del camí, ens desviem inevitablement per coronar les cingleres que cauen verticals vers la vall de Cabó, una franja de terra allargassada closa pels relleus de la Serra del Boumort que l’ofereix al Segre com una preudat tresor. La sensació de volar damunt del paisatge és intensa, semblant als voltors que s’enlairen fent cercles per damunt els nostres caps buscant les tèrmiques que pugen del fons de la vall.

Continuem la ruta fins al Collet de Prats des d’on un curt tram de corriol, tècnicament ciclable per als que es mouen be en aquest tipus de camins, ens puja a l’ermita. Ubicada al cim de l’estreta cresta de la Muntanya de Santa Fe, l’austera ermita desafia la gravetat. Com un far al tall d'un penya-segat que vigila les valls que l’envolten, el paisatge que ens ofereix és un compendi del Prepirineu més salvatge.

Desfem el camí fins al coll i continuem amb el sender que puja des de Coll Marí. Un trajecte engrescador per a tots els amants dels corriols malgrat que alguns trams demanen tècnica si es vol fer damunt la bicicleta.

Al coll, hi ha una petita escultura en pedra i ferro dedicat a Verdaguer, enllacem amb una bona pista que seguim per arribar a Organyà des d’on enllacem per carretera fins a Figols. Des de l’ermita de Sant Victor, a l’altra banda del Segre, tenim una perspectiva engrescadora del territori que hem explorat damunt la bicicleta. A partir del Pont d’Espia fem un curt tram per la carretera C-14 que no podem evitar, evidentment transitada ja que es tracta de l’Eix Tarragona-Andorra que uneix la comarca del Tarragonès amb La Seu d'Urgell, per tornar al punt de sortida.

Maig de 2018

CENTRES D’INTERÈS
Mare de Déu de la Salut de Montinassell. Forat del Pitarell. Santa Fe. Sant Victor de Figols.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.alturgell.cat/coll-de-nargo