Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Ruta 25
Ruta 26
Ruta 27
Ruta 28
Ruta 29
Ruta 30
Ruta 31
Ruta 32
Ruta 33
Ruta 34
Ruta 35
Ruta 36
Ruta 37
Ruta 38
Ruta 39
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Noguera
Montsià
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Alt Urgell
AUR 040_Ogern
Serra de Comardons. Serrat de Pampa. Serra d’Oliana
Ogern_Solanes_Pampa_Tambors de Rof_Sarinyana_Ogern
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Resum
Distància: 25 Km
Desnivell: 840 m
Temps: 3 H 15 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
AUR 024_Oliana
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
El despoblat de Pampa

Una volta pels vessants a migjorn de la Serra d’Oliana que ens descobreix el despoblat de Pampa, restes de castells que han passat a millor vida i interessants ermites d’origen romànic que ens permet imaginar com era la vida quotidiana d’aquest indret oblidat.

El primer tram de la ruta el fem seguint el curs de la Ribera Salada, curs fluvial que rep el seu nom a causa que un dels corrents que l'originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats, fins al punt que al seu pas per Cambrils les seves aigües van ser durant molts anys aprofitades per a l'obtenció de sal. Com que aquest trajecte fins una gravera que hi ha a tocar de la carretera obliga a descalçar-nos per travessar el riu, opcionalment es poden fer aquests primers quilometres per carretera.

Iniciem la ruta per una pista en paral·lel al riu. Deixem a la dreta el recentment recuperat pont d’Ogern (s. XVIII) al qual una riuada als anys 60 havia arrencat dos dels quatre ulls que tenia. Era de gran importància per a la comarca ja que es tractava de l’únic pont que hi havia en aquest indret i permetia enllaçar Ogern i Oliana amb Madrona. Quan la pista s’acaba, pedalem per un corriol a tocar del riu, amb traces de formar part d’un circuit de motocròs atesa la abundant senyalització que trobem; enllacem amb una pista que pel marge esquerre -cal travessar el riu- ens duu fins una gravera vora la carretera. Uns metres enllà, a l’altra banda, trobem la bona pista que duu a Solanes i el despoblat de Pampa.

Abans ens desviem per visitar, no és obligatori, l’ermita de Santa Maria de sa Vila, edificada al s. XVIII (1781) possiblement amb carreus de l’antiga església del s. XIII. Al costat destaca la singular porta del cementiri. Per no desfer el camí ens arribem fins el mas la Vila de Perdiguers, una impressionant casa amb aparença de fortificació que de lluny sembla sencera; quan la voltem per darrere, travessant els camps en direcció est per recuperar la pista de Solanes, veiem amb tristesa que està totalment esfondrat.

Guanyem alçada entre camps de nou encuny, hi ha moltes màquines desforestant i obrint nous terrenys cultivables, fins la bifurcació que a la dreta duu a Solanes i a l’esquerra directament a Pampa. Passem primer per Solanes, un conjunt d’edificacions entorn a un mas més gran estratègicament ubicades dalt d’un turó que, de fet, s'aixequen damunt del setial del "Castell de Solanes" (segle XI). Entre el grup de construccions que conformen la masia cal destacar-ne l’església romànica de Santa Maria de Solanes. Un mirador excepcional de la vall i amb bones vistes dels relleus de migjorn del massís de Port de Comte.

Continuem fins a l’objectiu principal de la ruta, el despoblat de Pampa. L’arribada al lloc en un dia radiant atenua la sensació de nostàlgia que solen provocar els nuclis abandonats, amb els edificis enrunats o a punt de caure. Situat en un petit replà sobre la Rasa de Solanes des d’on es té un bon control de la vall, els seus edificis -en queda un de completament restaurat- van defallint estoicament amb el pas del temps i les inclemències de la metereologia. Un lloc aparentment idíl·lic que, com molts d’altres, es van començar a despoblar per manca de recursos per viure als anys seixanta. Es una experiència lúdica i interessant contemplar les interioritats de les cases enrunades i intentar imaginar com devia ser la vida de la gent en aquest indret, una vida que ara es desenvolupa en alguna altra banda.

Per l’estat de l’església de Santa Margarida de Pampa, encara dempeus i amb l’interior encara no descuidat del tot malgrat les humitats que malmeten el guix de les parets, sembla que els pampanesos, suposadament, mantenen trobades anuals per refermar el sentit de pertinença al lloc i evitar que no caigui en l’oblit. Sembla ser que una de les edificacions en ruïnes que hi ha correspon a l’antic castell termenat i documentat el 1097, encara que aquestes restes es confonen entre les de la primitiva església de Santa Margarida i les de la casa senyorial, també abandonada.

Continuem muntanya amunt per conquerir la carena i el cim, Tambors de Rof , de la Serra d’Oliana. La pujada de pendent constant i rocalla conglomerada solta demana perseverar a cada volta de biela. Les panoràmiques des del cim sobre el territori que ens envolta son magnífiques. Percebem propers els relleus de les serres de Sant Mamet, Montsec, Aubenç, Sant Honorat, Sant Joan, Turp o Port de Comte; i, més llunyans, podem albirar les siluetes de Montserrat i l’Obac.