Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Solsonès
SOL 016_Lladurs
Espai Natural Protegit de la Ribera Salada. Serra de la Mora. Serra de Querol. Serra de Canalda. Pla
Lladurs_El Soler de Timoneda_Sant Martí de Cavallera_Canalda_Coll de Jou_Hostal del Cap del Pla_Castell de Lladurs_Lladurs
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC

Resum
Distància: 38 Km
Desnivell: 1275 m
Temps: 0 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SOL 001_Solsona
SOL 004_Sant Llorenç de Morunys
SOL 008_Port del Comte
SOL 012_Lladurs
SOL 011_Timoneda
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Ribera Salada. Riera de Canalda

Una ruta extraordinàriament solitària que volta la capçalera de la Riera de Canalda, afluent de la Ribera Salada. Una ruta que transita per les carenes que volten congostos angostos de conglomerats profundament erosionats i des de les quals es pot gaudir de la colpidora bellesa del Prepirineu català. Molt recomanable

Al peu meridional de l'imponent bloc calcari del Puig Sobirà, al sud de la Serra del Port del Comte, s'estén una potent massa de conglomerats que han estat fortament erosionats per les aigües dels torrents que baixen de les parts més altes cap al fons de la riera de Canalda. El resultat és un país amb profunds barrancs on domina la roca nua i on difícilment es poden trobar llocs amb sòls prou profunds per poder-los conrear.

Envoltats d’una boira espessa sortim de Lladurs en direcció oest, seguint la carretera. La deixem quan trobem el trencat del mas La Moixella. Immersos en la humida vegetació perdem alçada fins al fons de la vall drenada pel torrent del Riard. Guanyem alçada per una pista amb alguns trams costeruts. A l’alçada del mas Soler de Timoneda el trajecte es fa més planer. Al mas hi ha l’ermita preromànica de Santa Margarida que encara té vestigis de la primitiva façana. Una curiositat: La paret del migdia presentava una curiositat, única en l’estructura d’aquestes esglésies, que cridava fortament l’atenció: l’absis tenia una gran llosa amb obertures en forma de ferradura. La gent del país atribuïa a aquesta pedra una virtut preventiva contra el mal part de les dones i contra les xacres de les bèsties. Encomanant-se a Santa Margarida penjaven les seves esquelles en els forats, que per aquest motiu rebia el nom de “roc de les esquelles”.

Sortim a un camí pavimentat que seguim a la dreta. La deixem per una pista herbosa i poc freqüentada que perfila la vessant ponentina del cim de la Serra de la Mora i que enllaça amb un corriol que baixant del cim, ens retorna de nou al camí rural asfaltat. Ràpida baixada fins el fons de la vall on creuem la Riera de Canalda i per fortes rampes, sortosament pavimentades, arribem al mas Cavallera on hi ha la petita ermita de Sant Martí i les sorprenents instal·lacions del Zoo del Pirineu, una entitat que treballa en educació ambiental amb animals salvatges que han estat ferits o maltractats pels humans.

En aquest punt ja hem deixat la boira per sota. La magnífica ubicació de la masía, al cap damunt d’un tossal per sobre el profund barranc, ens permet gaudir d’una panoràmica meravellosa que, a banda d’extensa, avui és espectacular. Sota les prominents parets de la vessant sud del massís de Port de Comte, mirant cap a migdia, s’estén un mar de boira que abraça tota la Depressió Central deixant al descobert els relleus més importants. L’intens blanc retalla les serralades que, sense cap interferència visual, emergeixen com illots surant al mar. Així les coses, es fàcil identificar amb claredat els massissos de Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Muntanyes de Prades i Montsant, tots voltats de l’espessa boira.

Si la boira es perd cap a l’infinit mirant al sud o l’oest, cap al nord els relleus prepirinencs li fan de barrera natural. L’espectacle de gaudir del Prepirineu lleidatà sense interferències i dibuixat per la boira, és realment colpidor. Com onades d’un blanc intens que esclaten contra les roques, els relleus de Sant Mamet, els Montsecs o la Serra d’Aubenc agafen una nova dimensió en el paisatge. Realment un moment sublim que ens acompanyarà, fins i tot ampliant nous territoris, durant la resta de la ruta.

Sortim de l’antiga masia Cavallera continuant un bon tram per pista que passat el Tossal de l’Anella, un mirador natural d’excepció, enllaça amb el sender GR1 o sender del Prepineu, que marxa entre les verticals parets de Roca Canalda i les cingleres conglomerades que sobrevolen els profunds congostos de la capçalera de la riera de Canalda. Un passatge salvatge i gratificant per a qualsevol ciclista, un d’aquells viatges damunt la bicicleta que deixen una petja indeleble. Sortim del bosc i pedalem literalment per la roca nua fins la carena de la Serra de Canalda, al límit mateix de la cinglera conglomerada, gaudint d’una imatge perfecta del barranc que estem flanquejant per la part alta.

Des de la carena, si no es vol pujar directament a la carretera que duu a Coll de Jou, baixem fins al petit i encisador nucli de Canalda on cal destacar la bonica església parroquial de Sant Julià, un edifici d'una sola nau, corresponent a una construcció dels segles XI-XII, que conserva part d'una capçalera – dos absis, manca el tercer– del segle IX.

Tranquil·la i còmodament anem a Coll de Jou per carretera. Des del coll tenim una magnífica vista de la vall de Llord i els relleus que envolten la vila de Sant Llorenç de Morunys com les serres d’Ensija, Rasos de Peguera o Busa.

Prenem la carrereta de Lladurs. El descens fins al Pla de Batalla es converteix en un viatge fantàstic i plaent mentre sobrevolem per la carena les valls del Cardener i de Canalda. Les sensacions d’aquest fugaç trajecte son de plenitud total i, fins i tot, deixa marge a una nova sorpresa paisatgística: la estupenda imatge dels abruptes relleus conglomerats i salvatges del Clot de Vilamala, que semblen totalment inabastables i indòmits.

Continuem seguint un sender GR que seguim fins a l’Hostal de Cap del Pla travessant diverses vegades la carretera. Tot el trajecte es ciclable encara que la baixada a l’hostal des de Prat d’Estaques és tècnica i fatigosa degut als còdols que esquitxen el camí.

Fem per la carretera tot el Pla de Riard, una tros de terra sorprenent si tenim en compte els abruptes relleus que l’envolten, i al final del pla ens desviem per visitar l’ermita de Sant Martí i les restes de l’antic castell de Lladurs. Situat a la vora d'un turó escarpat, just on trenca el pla i el territori s'enfonsa cap a la vall, les espectaculars vistes de les que es gaudeix des d'aquest punt ens regalen amb un final de ruta sensacional i commovedor.

Deixem l’atalaia per un sender que hi ha a la dreta del camí d’arribada a l’església que ens retorna a la carretera prop de Lladurs.

Octubre de 2018

CENTRES D’INTERÈS
Ermita de Santa Margarida del Soler de Timoneda. Sant Martí de Cavallera. Sant Julià de Canalda.

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lavalldelord.com/