Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Selva
SEL 022_Breda
Parc natural del Montseny. Turó de Montfort. Turó de Montsoriu
Breda_Riells_Torre de Montfort_Fogueres del Montseny_Coll de Castellar_Castell de Montsoriu_Coll de n’Orri_Breda
Mapes Comarcals de Catalunya. Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 30 Km
Desnivell: 975 m
Temps: 3 H 0 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
VOR 017_Campins
SEL 004_Arbúcies
SEL 021_Arbúcies
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI

Turons amb història: Montfort i Montsoriu

Pedalant pels exuberant paisatges de les faldes del Montseny visitem dos centres històrics de primer ordre: la Torre de guaita del Turó de Montfort i el castell gòtic més important de Catalunya, Montsoriu ubicat al turó del mateix nom.

Des de la primera pedalada la silueta del castell de Montsoriu serà el nostre company de viatge durant pràcticament tota la ruta ja que el turó on s’ubica domina tota la vall del petit nucli de Breda. La primera part del trajecte enllaça Breda amb Riells per pistes i bonics senders, un bonic trajecte que ens permet descobrir la frondositat dels boscos del Montseny on conviuen harmoniosament i en abundància alzines sureres, pinedes i castanyers.

A Riells trobem una església romànica molt bonica, que era un antic monestir, l’ermita de Sant Marti de Riells on durant la postguerra es feien misses en català quan estaven prohibides, trobades de literats, jornades de resistència antifranquista i concerts de música tradicional catalana.

Des de Riells surt una bona pista que puja cap el mas de Can Perarnau, als peus de l’abrupte relleu del Turó de Morou. Aquesta bonica masia, ara abandonada, tenia en temps de plena activitat, a més de l'extensió de bosc, força terra de conreu i regadiu, on es feien farratges per al bestiar, hortalisses, vi per l'any, pomeres, nogueres.

Continuem guanyant alçada per un bona pista que hem de deixar per anar a cercar un bonic sender que ens permet enllaçar amb una pista que ens porta directament a la carena que fa de partió d’aigües entre les valls altes de les rieres de Riells i Arbúcies i a tocar del Turó de Montfort.

És recomanable pujar al cim del turó perquè hi ha les restes d’una torre de guaita amb una petita muralla que l’envolta que, probablement, faria les funcions de torre avançada del Castell de Montsoriu amb qui manté contacte visual, per controlar el territori i el camí carener que s’enfila cap l’interior del Montseny. Segons les cròniques devia ser una torre de gran alçada malgrat que actualment només resta dempeus part del cos fins a una alçada de quatre metres, i s'observa una espillera i l'emplaçament de la porta d'entrada, formada per una pedra plana que devia servir de llindar.

Continuem per la pista carenera fins a Fogueres de Montsoriu, nom original de una bonica i interessant masia del s. XVI que comptava amb capella pròpia i que ara centra una moderna urbanització de segones residències. Abans d’arribar a la urbanització passem pel re-edificat mas de Sant Climent, que havia de ser un hotel de luxe al bell mig del Montseny i que sembla ser que ha d’anar a terra per il·legal.

Travessem tota la luxosa urbanització, aquesta sembla que legal i també al bell mig del Montseny, i baixem fins al Coll de Castellar des d’on surt la pista que puja al Castell de Montsoriu. Les vessants de fort pendent del Turó de Montsoriu corroboren perquè aquest emplaçament ja havia estat un recinte ocupat pels ibers. D’altra banda, Montsoriu domina la vall de la Tordera i tot el corredor mediterrani de Girona a Granollers. Aquesta envejable situació el va portar a ser la seu militar dels vescomtes de Cabrera en el moment que aquesta nissaga era de les més poderoses del país i de la Mediterrània, al costat de Pere III, el Cerimoniós (s. XIII).

Sempre fou un centre de defensa i d’estratègia i un punt de referència de la noblesa catalana i una fortalesa inexpugnable per la seva impecable construcció i pels sistemes de defensa. Al llarg de la història va patir nombroses ampliacions fins als segles XIV i XV, i la seva funció militar va evolucionar per esdevenir residència palau, moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor amb una estructura que és la que actualment pot contemplar el visitant.

Desfem un tram de camí fins un revolt tancat on surt el camí que carenant puja des de Coll de n’Orri. Els primers metres no son ciclables però la resta no presenta cap dificultat. Continuem carenant en direcció a Gaserans i arribant al mas Cal Mestre, amb el pas barrat, enllacem per un sender la pista que hi ha sota i que ens permet arribat de nou a Breda

Febrer de 2016

CENTRES D’INTERÈS
Torre de Montfort. Castell de Montsoriu

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.breda.cat/