Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Ruta 1
Ruta 2
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Garrigues
GRR 002_Arbeca
Espai natural protegit secans de Belianes-Preixana. Serra de Tallat
Arbeca_Els Vilars_Poblat Ibèric de la Pleta_Belianes_Sant Martí de Maldà_El Vilet_L’Espluga Calva_Els Omellons_Vallbona de les Monges
Mapes Comarcals de Catalunya. Garrigues. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 50 Km
Desnivell: 560 m
Temps: 4 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
URG 001_Tàrrega
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Dels Ibers al Císter

De la fortalesa ibèrica dels Vilars, al bell mig de la plana, al sorprenent monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Entre un i altre, un llarg viatge entre camps de cereals, ametllers, oliveres i vinya; un viatge des de les terres planes als contraforts de la serra del Tallat, límit amb la depressió de la Conca de Barberà.

En el tram inicial de la ruta entre d’Arbeca i la fortalesa dels Vilars ens acompanya la frescor que desprèn l’aigua de l’immens Canal d’Urgell que, serpentejant per la gran plana, abasteix del preuat líquid aquest territori impressionantment sec. La fortalesa dels Vilars d'Arbeca és una de les restes ibèriques més impressionants que es conserven a Catalunya. La construcció té 2.800 anys d'antiguitat i està bastida en un terreny totalment pla, probablement per aprofitar l’aigua dels rius Corb i Aixaragall, fet que els va obligar a fer una construcció de gran complexitat per a l'època però que devia ser inexpugnable amb les armes d’aquest període. Els Vilars disposava del fossat, de muralles de cinc metres d'altura i, entremig, d'un camp frisi format per pedres clavades verticalment que dificultaven l'accés als visitants hostils. Certament la visita al recinte és obligada si es té l’oportunitat.

Des de la fortalesa ibèrica la ruta es desenvolupa per la gran planícia transitant entre grans extensions de conreus de secà, cadascun d’ells amb la corresponent barraca, entapissats d’un verd intens amb esquitxos de colors ataronjats degut a la floració primaveral dels fruiters i ametllers. Els horitzons semblen llunyans i només les serralades del Prepirineu i del Prelitoral trenquen la monotonia d’aquest perfil pla.

Arribem a Belianes, que s’alça en un planell aturonat a l’esquerra del riu Corb. La seva posició enlairada en fa un magnífic mirador sobre la plana d’Urgell. Continuem fins a Sant Martí de Maldà, al costat del riu Corb, en una petita serra que domina la vall. El nucli encara conserva carrerons i portals medievals de l’antiga vila closa. Baixem cap a la petita vall per on corre l’escassa aigua del riu Corb i ens acostem al Vilet.

A partir del Vilet deixem definitivament la plana i enfilem sobtadament les primeres pujades amb cara i ulls. Ara els camps s’adapten esgraonadament al pendent del relleu, continguts per perfectes construccions de pedra seca. La imatge recorda a una maqueta topogràfica amb corbes de nivell perfectament delimitades.

Amagada als ulls del viatger, al bell mig d’una petita vall del riu Maldanell i al peu de la Serra del Tallat, sobtadament se’ns apareix l’impressionant monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Fundat a la primera meitat del segle XII, és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. S'emplaça al centre de la població de Vallbona de les Monges, formada a redós del conjunt monàstic al segle XVI. El monestir de Vallbona de les Monges juntament amb Poblet i Santes Creus forma la trilogia dels grans monestirs cistercencs de la Catalunya Nova.

Deixem de nou la petita vall i enfilem cap els relleus que ens separen de la vall del Riner. Un cop guanyem la carena, un plaent viatge navegant arran del vessant entre bancals on s'arrengleren oliveres i ametllers, lliscant suaument cap a l’Espluga Calba. Durant el trajecte, des de la petita alçada per la qual ens movem, percebem clarament els relleus propers de les muntanyes de Prades. El topònim “Espluga Calba” es refereix a unes coves excavades a la roca (spelunca en llatí) que encara subsisteixen a la vila, i el nucli, com Arbeca, havia estat una fortalesa àrab.

Des de l’Espluga Calba continuem per un tram d’asfalt molt tranquil fins trobar el camí del poble dels Omellons, i des d’aquí, seguint la sinuosa vall fins que es dilueix definitivament a la gran planícia, arribem de nou a Arbeca.

Març de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Fortalesa dels Vilars. Poblat Ibèric de la Pleta. Monestir de Vallbona de les Monges

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.arbeca.cat
http://www.placeta.net/