Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Anoia
ANO 014_La Llacuna
Espai d'Interès Natural Ancosa-Montagut. Capçaleres del Foix. Plana d’Ancosa
La Llacuna_Coll de les Solanetes_Can Baltà_Castell de Secabecs_Castell Vell de Pontons_Puig Castellar_Pontons_Convent d’Ancosa_Torrebusqueta_La Llacuna
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoià. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 35 Km
Desnivell: 775 m
Temps: 3 H 30 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
ALP_004_Sant Martí Sarroca
ALP 005_Pontons
ANO 013_La Llacuna
ANO 012_Sant Martí de Tous
ALP 006_Sant Joan de Mediona
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Volta a la Serra d’Ancosa

A cavall entre les comarques de l’Anoia, Penedès i l’Alt Camp, descobrirem el singular espai natural d’Ancosa-Montagut, un indret protegit ple de vinyes i d’ambient mediterrani i amb bona vista sobre l’entorn, especialment des del puig del Castellar, el punt més elevat de la ruta. La volta ens permet veure moltes barraques de vinya i visitar el castell en runes de Secabecs i el Castell Vell de Pontons.

Sortim de la plaça porxada del poble pel portal d’en Garreta, una de les entrades a l’antiga vila medieval emmurallada, i després d’un curt tram de carretera en direcció a Rofes, ens desviem per una pista que marxa als peus de la serra de Puigfred.

Arribem al mas de Can Martinet, on continuem per un bonic tram resseguint els meandres de la riera de la Llacuna. Passem pel bonic indret de la Font del Teix. Tot just deixem a l’esquerra el sender que porta a Rofes, la pista s’enfila, alguns tram tenen força pendent, cap el coll de Solanetes. A mitja pujada podem veure les restes del que era una bonica barraca de vinya. En el trajecte a Puig Castellar en trobarem més exemples, antics vestigis que ens parlen de quan les feines del camp encara no estaven mecanitzades. En èpoques de menys feina, els pagesos i jornalers, aprofitaven per construir barraques de pedra seca, al costat de parcel·les allunyades de casa seva, per resguardar-se de la pluja o del temporal imprevist; a l’hivern, per protegir-se del fred i en els mesos d’estiu, de les hores de més calor; i també per deixar-hi l’esmorzar o la beguda. En diverses ocasions s’utilitzaven com a magatzem per a les eines i fins i tot per passar-hi la nit.

Fem un ràpid descens vers Can Magi, que deixem a l’esquerra, i al poc de seguir la nova pista prenem un sender a la dreta que ens porta fins els conreus de vinya de la finca de can Baltà, que pertany a les bodegues de Vallformosa.
Continuem pedalant entre vinyes, amb l’imponent massís de Montserrat de rerefons, fins trobar el camí rural asfaltat que ens puja a l’ampla collada que separa les aigües del Foix i de l’Anoia.

Continuem pedalant per la bonica i oberta plana de les Llombardes, que ens permet gaudir dels extensos conreus de vinyes i les serres que ens envolten. Ens desviem momentàniament per visitar les restes del Castell de Secabecs. Encara que està declarat bé cultural d'interès nacional, és un castell molt deteriorat i només se’n conserven restes de parets, contraforts, portes i finestres del que devia ser una masia fortificada.

Desfem el camí i continuem pedalant fins al Coll de Cal General, voltant el Turó de l’Horta, des d’on arribem a l’impressionant edifici del Mas de Pontons . Aquesta mansió senyorial fortificada reformada en els segles XVII o XVIII és a sobre del mateix Castell Vell de Pontons. L’episodi històric més important i dissortat que ha viscut va succeir durant la Guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlina (1833-1840). A causa al seu caràcter fortificat, al mas s’hi va ubicar un hospital de sang. Una cinquantena de membres de l’exèrcit liberal provinents de Valls volia sorprendre la Junta Carlista reunida a Fontrubí; en el seu pas es van trobar el Mas Vell de Pontons, que en aquell 19 de maig de 1838 albergava vint-i-nou soldats carlins ferits. Els liberals els van assassinar brutalment a tots.

Continuem pel camí asfaltat de Samsó, que ens porta fins a Pontons còmodament, pedalant evidentment entre vinyes. Just abans d’arribar-hi, dalt d’un cingle que domina el poble trobem l’església de Santa Magdalena, un edifici d’origen romànic, del qual només conserva la porta original a la façana de ponent.

Iniciem l’ascensió a Puig Castellar per una bona pista en direcció a la Casa Bona del Diable. No hi acabem d’arribar, ja que ens desviem a l’esquerra per una pista secundaria que marxa per la Plana Molinera i que ens deixa, després de travessar uns camps de vinyes, a la carretera de la Llacuna. Continuem per la pista del Mas de les Solanes i abans d’arribar a Cal Pigó de la Serra continuem per un sender que enllaça amb la pista que ens porta directament al cim de Puig Castellar. La relativa alçada del cim, 944 m, un dels més alts de la comarca de l’Anoia, ens permet gaudir de bones panoràmiques de les serralades properes pertanyents al Sistema Prelitoral Central: Montmell, l’Ordal, Garraf, Montserrat, Miralles, Comaverd o Prades. En dies clars, malgrat la distància, també es veuen properes les serralades del Prepirineu que tanquen la Depressió Central: Port del Comte, Cadí, Pedraforca, Ensija, Moixeró o Puigmal.

Encara que des del cim podem retallar la ruta, el nostre segon objectiu és la Plana d’Ancosa, que val la pena visitar. Per arribar-hi desfem el camí fins al coll, on prenem la pista que, passant per la Font de les Canals, ens baixa a la Plana d’Ancosa. Aquesta plana o peneplana rocallosa, tancada per totes bandes excepte pel pas per on s’escola el Torrent de la Llançana, ens ofereix un paisatge singular que amaga llocs interessants que la ruta visita: l’antic convent d’Ancosa, amb el seu pou medieval i el roure monumental .

Per veure l’impressionant roure ens desviem uns tres cents metres a l’esquerra. A la dreta passem primer pel pou medieval de l’antiga granja, una joia arquitectònica que té una profunditat de 9 m per 3 m de diàmetre i una magnífica volta que el cobreix. L’antic Convent d’Àncosa, del qual només queden unes restes al nord de la casa d’Ancosa, fou cedit el 1155 als monjos cistercencs de Valldaura pels comtes de Barcelona per tal de que hi establissin un monestir. Probablement les mancances d'aigua i la pobresa del terreny van empènyer els monjos a instal·lar-se el 1158 a Santes Creus. El lloc va quedar com a una granja propietat de Santes Creus.

Des de la casa d’Ancosa, la pista principal surt de la plana pel coll de Corral, baixa fins el nucli de Torrebusqueta i ja per carretera arribem a La Llacuna.

Desembre de 2015

CENTRES D’INTERÈS
Castell de Secabecs. Castell Vell de Pontons. Convent, Pou Medieval i Roure d’Ancosa.

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.lallacuna.cat