Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Segarra
SEG 011_Cervera
Plans de Sió.
Cervera_La Curullada_Tordera_Montcortès de Segarra_l’Aranyó_Muller_Riudovelles_Bellver d’Ossó_Mont-roig_Pelagalls_Ratera_Concabella_Gra_Torrefeta_Castellmeià_La Prenyanosa_Cervera
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 50 Km
Desnivell: 650 m
Temps: 4 H 45 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SEG_003_Sant Ramon
SEG 005_Guissona
SEG 004_Cervera
SEG 013_Cervera
SEG 012_Cervera
CBA 007_Santa Coloma de Queralt
SEG 006_Guissona
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Els castells de Sió

Viatjar sense presses per descobrir una realitat sorprenent al bell-mig de Catalunya. Cada pedalada ens omple les maletes de cultura, història i escenaris que han forjat aquest país.

L'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes que hi ha a la Segarra ha fet que, en ocasions, la comarca s'hagi anomenat "Terra de Castells". Les fortificacions de la Segarra, en efecte, tenen el seu origen a l'Edat Mitjana, en el context de l'expansió dels comtats catalans sobre la Marca o frontera superior d'Al-Àndalus durant els segles XI-XII.

A diferència d'altres fortificacions d'origen medieval del país, però, els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra van romandre habitats i actuant com a centres de dominis senyorials després del final de l'Edat Mitjana. A la Segarra, el feudalisme es va mantenir amb força durant els segles XVI, XVII i XVIII, de manera que moltes fortificacions i els senyorius corresponents van perdurar fins a la seva abolició en ple segle XIX.

Sortim de Cervera pel bonic carrer Major, ple de cases nobles, que desemboca a la plaça de la Paeria, edifici que té tres balconades suportades per mènsules que representen personatges del mercat, els cinc sentits i figures relacionades amb la presó.

Deixem l’antiga vila closa per un dels portals d’accés. Baixem al fons de la vall per on es mou lentament el riu Ondara. Passem per la malmesa ermita de Santa Magdalena. Pedalem per l’estreta vall fins que enfilem cap a la Curullada. Al nucli ens sorprèn positivament el seu castell, totalment restaurat i reconstruït per un milionari libi seguint la traça amb fidelitat i aprofitant les restes que quedaven i diversos elements que es trobaven dispersos.

Deixem el poble i travessem la carretera. L’altiplà segarrenc es desplega davant nostre immens; suaus ondulacions modulen el relleu i petits nuclis omplen el paisatge. Les grans extensions de conreus i al nord els relleus prepirinencs tancant la gran plana, acaben de definir el territori per on naveguem.

Tot perdent alçada suaument, les siluetes dels castells de Montcortès i l’Aranyó destaquen poderoses del perfil horitzontal. Ambdues fortificacions, molt properes l’una de l’altra, vistes de lluny semblen pugnar per veure quina és la més grandiosa.

Entrem a Montcortès per un raval del castell, nucli format per cases de pagès dels segles XVII i XVIII i per l’església de Santa Anna. El castell, conegut també com el “Colós de Sió”, està documentat al segle XI. Com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància. L’obra del nou castell va donar com a resultat una magnífica fortalesa de planta rectangular amb dues torres bessones.

El pròxim objectiu és l’Aranyó, molt a prop. A mig camí hi ha uns columbaris, construccions funeràries d'època romana on es dipositaven les urnes amb les cendres dels difunts. Cal dir que a l'obra Catalunya Romànica (XXIV, 440) es considera que aquestes fornícules excavades a la roca, amb un petit ressalt que servia per col·locar-hi la tapa, tenen més a veure amb l’apicultura i són més tardanes.

Originàriament, el castell de l’Aranyó havia consistit en una torre de vigilància i defensa per fer front als atacs sarraïns. Actualment, el castell forma un bloc massís de grans proporcions reconstruït sobre una antiga fortalesa amb la torre quadrada, l’element més antic del conjunt. Al segle XIX va ser propietat dels Pedrolo-Gomar, família de l’escriptor català Manuel de Pedrolo, que va néixer en aquest castell l’any 1918.

Continuem fins a un grup de cases que forma l’agregat de Muller, on destaca la petita capella de Sant Pere. A l’altra banda del canal Segarra-Garrigues trobem el nucli de Riudovelles, assentat en un turó amb un edifici al capdamunt que va ser en temps remots el seu castell i del qual tan sols es conserven restes de parets, reaprofitades en construccions posteriors, adossades a aquest.

Continuem navegant per l’extensa superfície que conforma els Plans de Sió cap els dos objectius següents que veiem enlairats lleugerament sobre la planícia: Bellver d’Ossó, nucli crescut al voltant de l'església romànica de Sant Pere de Bellver de Sió, edificada damunt d'un gran roc, i Mont-roig, amb l’església parroquial de Santa Maria, d´estil neoclàssic i portalada barroca.

Travessem el Sió i pugem a Pelagalls, on hi ha una autèntica joia del romànic coronant el turó on s’emplaça el nucli: l’església de Sant Esteve. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en destaca la portalada del mur de ponent, del segle XII, formada per tres arquivoltes que es recolzen sobre columnes amb capitells decorats amb motius vegetals, geomètrics i animals. Al petit cementiri contigu a l’absis de l’església es conserven sis esteles discoïdals, que es poden datar al segle XII i que, probablement, encara es troben al seu lloc originari. Un altra dada curiosa és que en aquesta església s’hi ha trobat el nombre més gran de tot Europa de rellotges de sol primitius.

Baixem a Sisteró. Anem a buscar de nou el canal Segarra-Garrigues, que deixem per travessar el riu Sió i arribar al castell de Ratera, més conegut com a castell-molí de Ratera, que ja existia a principis del segle XI i que fou dotat, al segle XVI, amb un molí fariner que aprofitava les aigües del riu Sió.

A prop hi ha el poble de Ratera, una vila closa amb una urbanització característica que permetia tancar el poble amb només una porta. L’entrada de totes les cases dóna a l’interior d’una petita placeta on s’hi entra per una portalada en què encara es poden veure una mena de suports que sustentaven les frontisses.

Continuem el nostre viatge cap el Castell de Concabella que, com molts altres, te l’origen a partir d’una torre de vigilància de l’època de la Reconquesta i que les reformes fetes al s. XVI el van convertir en un gran casal senyorial, aixecat segons els gustos del Renaixement. Quan al s. XIX passa a mans del poble, viurà les transformacions més importants, amb efectes devastadors per a la seva estructura: va acollir durant la Guerra Civil entre 800 i 1300 presos portats des de la presó Model de Barcelona, que van ser utilitzats com a força de treball per a les obres de fortificació de la rereguarda de l’exèrcit republicà, i a partir dels anys 40 s’hi va ubicar l’escola, un habitatge per al mestre, la sala del ball, va funcionar com a estable i s’hi va annexar un cafè. Afortunadament, l’Ajuntament dels Plans de Sió va posar en marxa un ambiciós projecte que ha fet possible no només la restauració dels murs, sinó també la descoberta de nous espais i el seu estudi i, molt especialment, la conversió del castell en un gran centre cultura. Actualment el castell de Concabella alberga també el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió.

Continuem fins a Gra, poble on queden pocs elements de l’antic castell i la vila closa. No obstant això, d’aquell poblament es conserva l’imponent absis romànic original de l’església de Sant Salvador. Gra va ser escenari de la coneguda com Batalla de Gra, durant la primera guerra carlina.

Enfilem cap a Torrefeta pel camí de les Creus del Calvari, un conjunt de creus que escenificaven les estacions de la crucifixió de Jesús. El poble de Torrefeta conserva dos portals de mig punt i grans dovelles que donaven accés a la vila closa, i també altres arcades gòtiques en els carrers del nucli antic.

La darrera parada important la trobem a Castellmeià, un típic castell isolat de la Segarra envoltat de camps de conreus de secà que, com els altres, va ser convertit en residència senyorial, un cop superada la funció inicial defensiva. Al seu costat hi ha la bonica ermita romànica de Santa Maria de Castellmeià, coneguda popularment com la Mare de Déu de la Llet.

La llarga sortida descobrint bona part dels castells de la Segarra i els escenaris que encara ens parlen d'uns temps durs que foren, tanmateix, decisius per a l'esdevenidor del país, arriba al final. Baixem a la vall del riu Sió i remuntem de nou a Cervera passant pel nucli de Prenyanosa.

Març de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Santa Magdalena de Cervera. Castell de la Curullada. Castell de Montcortès. Santa Anna de Montcortès. Castell de l’Aranyó. Sant Pere de Bellver de Sió. Sant Esteve de Pelagalls. Castell de Ratera. Castell de Concabella. Castell i ermita de Santa Maria de Castellmeià

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.lasegarra.org/