Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Ruta 25
Ruta 26
Ruta 27
Ruta 28
Ruta 29
Ruta 30
Ruta 31
Ruta 32
Ruta 33
Ruta 34
Ruta 35
Ruta 36
Ruta 37
Ruta 38
Ruta 39
Ruta 40
Ruta 41
Ruta 42
Ruta 43
Ruta 44
Ruta 45
Ruta 46
Ruta 47
Ruta 48
Ruta 49
Ruta 50
Ruta 51
Ruta 52
Ruta 53
Ruta 54
Ruta 55
Ruta 56
Ruta 57
Ruta 58
Ruta 59
Ruta 60
Ruta 61
Ruta 62
Ruta 63
Ruta 64
Ruta 65
Ruta 66
Ruta 67
Ruta 68
Ruta 69
Ruta 70
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Osona
OSO 070_Vic
Plana de Vic
Vic_Roda de Ter_Cases Noves de les Masies de Roda_Sant Martí Sescorts_Santa Margarida_Sant Pere de Torelló_Sant Vicenç de Torelló_Sant Hipòlit de Voltregà_La Gleva_Santa Cecília de Voltregà_Sant Andreu de Gurb_Vic
Mapes Comarcals de Catalunya. Osona. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 59 Km
Desnivell: 894 m
Temps: 5 H 0 min
Dificultat: difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Volta a la Plana de Vic

Probablement tothom sap que la Plana de Vic està envoltada de muntanyes. El Montseny, Cabrera, Puigsacalm, Bellmunt i els contraforts dels altiplans del Lluçanès i el Moianès tanquen una depressió vertebrada pel riu Ter amb suficient altitud i extensió com per gaudir alhora d’importants massissos veïns com Montserrat, Rasos de Peguera, Ensija, Peraforca, Cadí, Moixeró o el poderós Puigmal.

Però no només d’excepcionals paisatges i relleus es sustenta la ruta proposada. Trobarem història viva ens els camins rals que comunicaven Olot amb Vic, Manlleu o Torelló pel Collsacabra, trams de camins de llarg recorregut coms els senders de l’Abat Oliva o el Meridià Verd al seu pas per Osona i els espais ambientals recuperats de les riberes del Ter, el Ges i el Gurri o els meandres i illes de les Gambires i Gallifa.

La ruta comença al centre neuràlgic de la ciutat de Vic, la Plaça. Per carrerons del nucli històric baixem a buscar el pont medieval sobre el riu Meder, frontera natural que la protegia per l’est. Des de l’altra banda del riu, als afores del nucli antic, s’aixequen les Adoberies de Vic, un barri emblemàtic que concentrava la indústria d’adob de les pells, la més destacada a la ciutat durant molts anys. Alguns edificis conserven encara infraestructures i enginys propis del treball de la pell i també els assecadors, construïts pràcticament en la seva totalitat amb elements de fusta, que confereixen un aspecte pintoresc al perfil de la ciutat vista des del riu Mèder.

Quan el Mèder es troba amb el Gurri iniciem un tram recuperat per a l’ús lúdic que, resseguint la llera del riu, ens porta des de Vic al pont del Bruguer, punt de sortida de la ciutat del camí ral cap a Olot i que seguirem fins passat Roda de Ter.

Entrem a Roda de Ter seguint però un sender local que ens permet entrar al recinte de la Blava, una antiga fàbrica tèxtil que actualment forma part del patrimoni industrial i cultural del poble i on va treballar i es va inspirar el gran poeta Miquel Martí i Pol.

De Roda de Ter el camí ral enfila cap a l’Esquirol. Quan sortim a la carretera deixem el camí ral i canviem la direcció per dirigir-nos cap al petit nucli de Sant Martí Sescorts. Pel camí, pedalant entre camps agrícoles, gaudim plenament dels relleus peculiars de les serres de Cabrera i Aiats i un ull expert descobrirà, cap al sud, la silueta del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres i els relleus i meandres socavats pel Ter quan aquest s’obre pas cap al pantà de Sau.

Des de Sant Martí Sescorts continuem pel camí ral de Manlleu a Cabrera que va guanyant alçada còmodament fins a la carena de Graons del Rei on connecta amb el camí ral de Torelló. Durant el trajecte de pujada al punt més alt de la ruta el paisatge s’obre completament, i des del mas on hi ha l’ermita de Santa Margarida tenim una panoràmica total de la ruta, la Plana de Vic, els cims i relleus que l’encerclen i els cims pre-pirinencs de les comarques veïnes.

Un cop a la carena, passat Santa Margarida, enllacem amb el camí ral que puja de Torelló seguint la carena i posteriorment el camí de llarg recorregut de l’Abat Oliva per baixar fins a Sant Pere de Torelló.


Des del poble que en temps no llunyans era conegut per la seva indústria de torneria, baixem a buscar el riu Ges que ha modelat la vall i nexe d’unió entre els municipis de Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere. Ciclem a la vora del riu, fins i tot un cop el travessem per la mateixa llera, per bonics trams d’antigues i imponents pollancredes, espècies considerades invasives i nous espais on es porta a terme actuacions de restauració ecològica plantant arbres autoctons.

Des de la bonica plaça porxada ens encaminen fins al Santuari de Rocaprevera, una obra noucentista de l'arquitecte J.M. Pericas. L’edifici està ubicat al Puig de les Tres Creus, un petit turó des del qual s’albira tot el territori pel qual estem viatjant.

Des del turó veiem a l’altra banda del Ter el pròxim objectiu, Sant Hipòlit de Voltregà. Travessem el Ter per una passera al punt conegut com Meandres i illes de la Gambira i Gallifa, illes fluvials molt ben conservades. Un sector de riu on es concentra una gran diversitat d’ambients naturals, prats inundables, aiguamolls, platges de sorra i còdols, que fa que hi puguin viure moltes espècies vegetals i animals.

Des de Sant Hipòlit ens acostem al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva on va viure reclòs Jacint Verdaguer, quan aquest va ser allunyat de Barcelona pel bisbe Morgades de Vic. De la Gleva connectem amb Santa Cecília de Voltregà salvant un petit desnivell per un camí exigent i trialer, que t’obliga a baixar de la bici diverses vegades.

Continuem fins al destí final de la ruta enllaçant trams de senders locals i del Meridià verd en el seu pas cap al Moianès per pistes i camins que marxen entre terrenys agrícoles que comuniquen els abundants massos dispersos de la plana, entrant a la ciutat per la banda de ponent.

Desembre de 2014

CENTRES D’INTERÈS
Adoberies de Vic. Ermita de Sant Jordi i dòlmen de Puigseslloses. La Blava. Sant Vicenç de Torelló. Santuari de Rocaprevera. Santuari de la Mare de Déu de la Gleva. Sant Andreu de Gurb

ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.osonaturisme.cat/