Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Urgell
URG 003_Tàrrega
Espai d’Interès Natural de les Obagues del riu Corb. Altiplans de la Segarra. Vall d’Ondara
Tàrrega_Verdú_ Santa Maria de la Bovera_Guimerà_l’Ametlla de la Segarra_Montcortés de Segarra_Granyena de Segarra_Granyanella_Saportella_Fonolleres_La Móra_El Talladell_Tàrrega
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 44 Km
Desnivell: 790 m
Temps: 4 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
URG 001_Tàrrega
URG 002_Verdú

ITINERARI
La Plana d’Urgell des de la Torre de l’Ametlla.

Ruta que transita entre camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes regats pel canal d’Urgell i que ens descobreix petits pobles amb encant de gran pes històric, cadascun coronat per un antic castell. Ens dies clars la mirada abasta, especialment des de la Torre de l’Ametlla, els relleus del Prepirineu que tanquen la Depressió Central i, fins i tot, els cims del Pirineu del Pallars i la vall d’Andorra.

El trajecte de la primera part de la ruta es desenvolupa per un territori pràcticament pla que orbita a la perifèria de Tàrrega a la recerca de la vall de Riucorb que trobem al nucli de Guimerà. De Tàrrega anem cap a Verdú, un poble conegut històricament per la ceràmica negra, una tradició ceramista que arrenca a l’època del Ibers i amb una etapa esplendorosa al segle XVIII quan hi havia uns trenta forns de ceràmica. El càntirs de Verdú, anomenats “sillons” a les contrades lleidatanes eren coneguts arreu. També és conegut el seu castell, un dels edificis més emblemàtics de la vila, al voltant del qual es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble.

Des de Verdú continuem en direcció sud. La silueta de la ciutat de Tàrrega es va minimitzant mentre naveguem per una gran planura de la qual només sobresurt, minúscul, el tossal on hi ha emplaçat el santuari marià i antic monestir femení de l'ordre del Cister de Santa Maria de la Bovera. Des d’aquesta minúscula elevació ubicada al límit de la gran plana, quan aquesta queda estroncada per la Vall del Riucorb, abastem un territori amplíssim que es perd cap al Segrià. A l’altra banda de la vall solcada pel riu ens sorprèn la impressionant silueta del castell de Ciutadilla, una antiga fortalesa medieval del segle XI que corona el poble del mateix nom.

Continuem la ruta seguint pel pla i en paral·lel a la vall fins a Guimerà, poble que domina el corredor de la vall, un petit nucli que representa una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. És característic la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com portalades, finestres i balcons. També cal destacar la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt Històric i Artístic i la catalogació, l'any 1993, com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Des de la singular torre de l’antic Castell, remuntem de nou a la plana. Sempre pedalant sense caure a la vall arribem a l’Ametlla de Segarra. A la plaça de l’església de Sant Pere, que te una bonica portalada romànica, trobem la senyalització per pujar al castell del qual només es conserva la torre. Aquesta està molt ben restaurada i es pot accedir lliurament a la part alta. Només per pujar a la torre val la pena la ruta.

El domini del territori és absolutament espectacular: cap el sud els relleus que tanquen la vall de Riucorb, i més enllà les Muntanyes de Prades, i cap el nord, en primera primer terme, tancant la gran depressió, d’una sola ullada veiem tot el Prepirineu català. I en segon pla, entre les escletxes que deixen les valls del Segre i la Noguera Pallaresa, els cims Pirinencs. Un espectacle visual només a poc més de sis cents metres d’alçada.

En ràpida baixada per la vall arribem a Montornès de Segarra, presidit per les restes del castell (algunes de les seves parets daten dels segles XII i XIII) i l’església parroquial de Sant Joan, adossada al castell, bastida probablement aprofitant alguna de les seves dependències.

Continuem per la ruta local senyalitzada dels Plans que baixa al fons de la vall i remunta de nou en direcció a Montoliu de Segarra. A mitja pujada però, la deixem per saltar a la vall del Torrent de Vilagrasseta. Des de la llunyania la fesomia de Granyena és molt clara: una vila closa ben definida descendint des del castell medieval, amb l’església de Santa Maria al centre i la de Sant Pere extramurs.

Entrem al nucli pel portal del Pou, precedit per un arc que devia formar part de la muralla exterior. Pugem per carrerons costeruts a la part alta per visitar el castell. Una interessant edificació malgrat que l’estat actual és lamentable: un munt de runes, amb diverses construccions encara no esfondrades.

Deixem el nucli antic per la Ruta del Camí Ral, definida pel trajecte que anava cap al nord a buscar l’antiga via de comunicació que en l’època medieval connectava Barcelona amb Madrid, passant per Lleida. Pedalant per un bonic paisatge de conreus de secà continguts per bonics marges de pedra seca, veiem clarament definida a l’horitzó la silueta de Granyanella. La visita al poble és obligada. Entrem al nucli per un portal que donava accés a la vila emmurallada. El casc antic conserva una trama urbana clarament medieval, estructurada formant un carrer circular entorn del tossal on hi havia l'antic castell, amb les cases que donen a l’exterior fent la funció de muralla protectora.

La part alta del nucli és un bon mirador de la vall de l’Ondara amb els nuclis Fonolleres, la Curullada i Cervera vigilant atentament el corredor de la mateixa.

Deixem el poble per l’església parroquial dedicada a sant Salvador, als afores del recinte i en un ràpid descens arribem al fons de la vall on ens sorprèn agradablement el gran casalot de la Torre de Saportella, força degradat i que històricament centrava una antiga quadra dins el terme del castell de la Curullada.

Una bona pista que recorre tota la vall passant a tocar dels nuclis de Fonolleres i la Mora i pel carrer principal d’el Taladell ens porten còmodament de nou a Terrassa

Gener de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Castell de Verdú. Santa Maria de Verdú. Santa Maria de Bovera. Castell de Guimerà. Santa Maria de Guimerà. Sant Pere de l’Ametlla de Segarra. Torre de l’Ametlla. Sant Joan de Montornès de Segarra. Santa Maria de Granyena de Segarra. Castell i Capella del cementiri vell de Granyena de Segarra. Sant Salvador de Granyanella de Segarra. Torre de Saportella. Sant Jaume de la Móra. Castell de Fonolleres. Sant Pere del Talladell.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.tarrega.cat