Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Urgell
URG 008_Bellver d’Ossó
Serra d’Almenara. Plans de Sió
Bellver d’Ossó_Ossó de Sió_Castellnou d’Ossó_Puigverd d’Agramunt_Agramunt_ Pilar d’Almenara_La Guàrdia_Claravalls_Bellver d’Ossó
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 36 Km
Desnivell: 320 m
Temps: 3 H 0 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SEG 011_Cervera
URG 006_Agramunt
URG 007_Anglesola
URG 009_Agramunt
URG 010_Tàrrega
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
El Pilar d’Almenara, un mirador d’excepció.

Visita al Pilar d’Almenara, una torre de guaita ubicada al punt més alt de la Serra de Bellmunt Almenara, la última ondulació del paisatge just abans de començar la plana, fet que la converteix en un gran observatori del territori entre el Prepirineu i la Depressió Central. Tant el camí d’anada com el de tornada està ple de sorpreses com les restes romanes de la torre de Castellnou d’Ossó o les ibers del jaciment d’El Molí de l’Espígol, el poblat més importat de la de la tribu dels ilergets.


Perdem alçada des de l'església romànica de Sant Pere de Bellver de Sió, a la part alta del poble, en busca d’un camí a ponent que porta directe a Ossó de Sió, petit nucli on destaca la seva església d’origen romànic encara que molt modificada i els murs d’algunes cases que semblem residus d’antigues fortificacions d’una vila closa.

Continuem fins al següent punt de la ruta, Castellnou d’Ossó, en direcció a l’antiga caseria de Peraltes, les restes de la qual s’aixequen majestuoses damunt d’un turó a l’altra banda del Sió. Venint pel camí de les Pallargues trobem als afores del nucli l’ermita de Sant Pere, d’arquitectura romànica, però el que realment sorprèn del poble, que fou un nucli fortificat des d’època romana, és la base dels impressionants carreus de grandària ciclopia de l’antiga torre romana, sobre la que s’assenta les restes de la torre d’una fortificació medieval que es va bastir quan el comte Ermengol IV d’Urgell va conquerir el terme vers el 1070.

Continuem navegant per les planes de la ribera del Sió cap el nucli de Puigverd d’Agramunt. La bonica vista que hi ha des del poble, enfilat damunt un tossal, reforçada pels edificis de l’església i el castell que el coronen, crida l’atenció i convida a fer-hi una visita. La configuració dels carrers i la constant presència de muralles ens indiquen la importància que va tenir antigament. Fou un poble castral, regit pel castell. El nucli es formà amb una planta arrodonida. Actualment els carrers rodegen el castell, l’església i la plaça amb lleugers pendents i traçats en ziga-zaga per salvar el desnivell fins al riu.


Arribem a la vila d’Agramunt, centre geogràfic i població capdavantera de la Ribera del Sió, una comarca natural situada en el punt de confluència de l’Urgell, la Segarra i la Noguera. La ribera, que té com a eix el riu Sió, és una llenca de terreny allargada en direcció est-oest, amb horitzons dilatats cap a límits imprecisos en la seva primera meitat i ben delimitada d’Agramunt en avall per les serres de Montclar i Almenara, al nord i sud respectivament. Molt coneguda per les seves fàbriques de torró i xocolata hi ha molts centres d’interès de visita obligada, però el nostre objectiu és el castell d'Almenara, conegut popularment com el Pilar d'Almenara, ubicat en el punt més alt de la serra del mateix nom que davalla cap a la vall assossegadament, gairebé de pendent imperceptible. El GR 3 ens deixa a l’antic camí ral que resseguia la carena de la serra, a tocar de la torre que la corona.

La Serra de Bellmunt-Almenara constitueix la última ondulació del paisatge just abans de començar la plana, funcionant com a zona de transició entre el Prepirineu i la Depressió Central. No es d’estranyar doncs aquest punt com a lloc estratègic pel domini del territori. Des de dalt la torre la panoràmica de 360º sotmet els sentits. Cap al nord el Prepirineu es fa present amb les muralles del Montsec, l’abrupta serra d’Aubenc, i les barreres muntanyoses de Port de Comte, Cadí... Mirant al sud, la panoràmica la constitueix una extensa plana tancada en la llunyania pels relleus que desplega la serralada prelitoral.

L’accés a la torre del Pilar d’Almenara, els tres estrets passos d’accés als diferents nivells reprodueixen com devia ser a l’època, és en si mateix un retorn al passat, quan durant la Reconquesta es lluitava pel domini del territori entre dues cultures que han deixat marca en el territori. De fet el mot Almenara sembla deixar clar qui en tenia domini de la torre en aquells temps remots. Dalt la torre el passat es difon ràpidament davant la magnitud i bellesa del paisatge.

Al costat de la torre hi ha les restes de l’ermita de Sant Vicenç, molt malmesa. Davallem cap a la plana amb alegria inusitada per un corriol seguit d’una pista que ens deixa a l’alçada del Canal d’Urgell. El deixem momentàniament per retrobar-lo més al sud a l’alçada dels Plans de Sió, davallant cap el sud amb la intenció de visitar un altra referent històric encara més allunyat en el temps que les disputes entre l‘Al-Andalús i els regnes cristians. Es tracta del poblat iber del Molí de l’Espígol, ubicat entre Tornabous i La Guàrdia.

El poble iber dels Ilergets té al Molí de l’Espígol un dels principals exponents del seu potencial polític, comercial i econòmic abans de l’arribada dels romans. La ciutat ibèrica del Molí de l'Espígol, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. Tot i que els orígens de l’assentament són de finals de la primera edat del ferro, les restes arqueològiques del Molí de l’Espígol ens expliquen l’avançat urbanisme que aquesta comunitat va assolir en l’època del seu màxim esplendor, entre els segles IV i III aC.

Enllacem de nou amb el Canal d’Urgell pel qual naveguem. Viatgem per una passarel·la que serpenteja entre la gran plana i les suaus ondulacions dels darrers relleus de la serra marcant la frontera entre el secà i el regadiu. El deixem quan aquest vira cap a migdia pedalant per la petita vall presidida pel nucli de Claravalls, amb la ferma silueta del castell que corona el poble.

Ens endinsem de ple als Plans de Sió, un lloc solitari i màgic, un territori extremadament pla i extens on els límits semblen llunyans. La soledat i assossec que acompanyen a aquest plàcid trajecte es veu reforçada pel nucli de cases de sostre desplomat del despoblat de Conill. Un colofó excepcional per acabar un viatge que no t’has de perdre.

Abril de 2018

CENTRES D’INTERÈS
Mare de Déu del Remei d’Ossó de Sió. Sant Pere de Castellnou d’Ossó. Castell de Castellnou d’Ossó. Sant Pere de Puigvert d’Agramunt. Castell de Puigvert d’Agramunt. Pilar de la Torre d’Almenara. Sant Vicenç d'Almenara. Poblat Ibèric del Molí d’Espígol. Castell de Claravalls. Conill.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://turisme.urgell.cat/
Bellezas del Urgell al alcance de todos tenemos derecho