Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Ruta 1
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Urgell
URG 001_Tàrrega
Espai Natural Protegit de Granyena. Vall del Corb. Espai natural protegit secans de Belianes-Preixan
Tàrrega_Verdú_Guimerà_Ciutadilla_Nalec_Rocafort de Vallbona_El Vilet_Maldà_Belianes_Preixana_Anglesola_Tàrrega.
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. Urgell. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 53 Km
Desnivell: 450 m
Temps: 4 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
GRR 002_Arbeca
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
La vall del Corb entre Guimerà i Belianes

El territori que abraça la vall del Corb és terra de secà on cereals, ametllers, oliveres o vinyes impregnen espais naturals protegits. Son paisatges esquitxats de pobles humils amb una important història de regust medieval que s’han fet grans a recer del castell; més enllà encara, per aquests paratges passava la calçada romana que unia Ilerda i Barcino.

Fixem el primer objectiu de la ruta en el nuclis de Verdú i Guimerà. Comencem a l’altra banda del riu Ondara, pedalant en direcció sud per l'Espai Natural Protegit de Granyena, un paisatge planer dominat per l'estructura típica dels conreus herbacis de secà, amb reminiscències de la vegetació natural originària a les àrees de més relleu al llarg dels diversos cursos d'aigua.

Sempre seguint el GR arribem a Verdú, un poble conegut històricament per la ceràmica negra, una tradició ceramista que arrenca a l’època dels ibers i amb una etapa esplendorosa al segle XVIII, quan hi havia uns trenta forns de ceràmica. Els càntirs de Verdú, anomenats “sillons” a les contrades lleidatanes eren coneguts arreu. També és conegut el seu castell, un dels edificis més emblemàtics de la vila, al voltant del qual es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble.

Poc a poc la silueta de la ciutat de Tàrrega es va minimitzant mentre naveguem per una gran planura de la qual només sobresurt, minúscul, el tossal on hi ha emplaçat el santuari marià i antic monestir femení de l'orde del Císter de Santa Maria de la Bovera. Sobtadament la plana s’estronca, caient de ple a la petita vall erosionada pel riu Corb. Davant nostre tenim Guimerà, poble encimbellat dominant el corredor de la vall, que simbolitza la vida d’una vall plena de vestigis de quan barons, senyors i abadesses de l‘orde del Císter marcaven el ritme pausat de tota la zona.

També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres. Guimerà és en el seu conjunt una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. És característica la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com portalades, finestres i balcons. També cal destacar la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà, l'any 1975, com a Conjunt Històric i Artístic i la catalogació, l'any 1993, com a Bé Cultural d'Interès Nacional.


Rodem riu avall per camins que ja feien servir els romans que anaven des de Barcino a Ilerda. Sobtadament apareix en la llunyania una estructura confusa, són les restes del monestir de Santa Maria de Vallsanta, un antic cenobi femení cistercenc edificat a mitjans del segle XIII, amb l'assentament a la vall de la comunitat femenina de Bovera. Més avall, quan intuïm que la vall s’obre, irromp la inconfusible i poderosa silueta del castell de Ciutadilla, des del qual es dominen els horitzons oberts de l'Urgell i la Segarra.

El riu continua marcant el nostre rumb fins Nalec, el poble més petit de la comarca de l'Urgell; Rocafort de Vallbona, amb el seu castell assentat sobre una immensa roca que el feia inexpugnable; Maldà, el castell del qual és visible des de qualsevol punt de la vila i de la seva rodalia; i a la sortida de la vall, quan la plana es fa definitivament present, Belianes.

Iniciem la tercera part de la ruta marxant en paral·lel i enllaçant algunes de les sèquies del Canal d’Urgell que reguen la plana delimitada pels Secans de Belianes-Preixana, un espai natural declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus. La vegetació natural és pràcticament inexistent dins l’espai natural. La totalitat de l’espai natural dels Secans de Belianes-Preixana està dedicada pràcticament al conreu agrícola. Passem pel nucli de Preixana, històricament relacionat amb el treball de la pedra: de les seves pedreres van sortir multitud d'esteles funeràries trobades al cementiri vell, sarcòfags, cobertes dels cups, menjadores, rodets, piques, balcons, curres, graons de totes les cases antigues, llindes i dovelles, creus de terme i altars d'esglésies.

Continuem pel voral del Canal d’Urgell per arribar a Anglesola, al límit amb la comarca del Pla d'Urgell, coneguda per la festa dels Tres Tombs, que forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. I tornem a Tàrrega pedalant per un altre espai natural protegit, el d'Anglesola-Vilagrassa, un espai agrícola de la plana de Lleida dominat pel conreu cerealista extensiu i una de les millors àrees de Catalunya per a la reproducció de l’esparver cendrós, a part de tenir poblacions remarcables d’altres aus de caràcter estepari, fet que ha motivat la seva inclusió a la xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció per a les aus.

Setembre de 2016

CARTOGRAFIA
Mapa digital Catalunya. 1:50.000. Urgell. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

CENTRÈS D’INTERÈS
Torre i castell de Guimerà. Església de Santa Maria. Santa Maria de Vallsanta

ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS
http://www.tarrega.com/allotjament/