Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Pla d`Urgell
PLU 003_Ivars d’Urgell
Espai natural protegit Estany d’Ivars-Vila-sana. Secans de Belianes-Preixana. El Mascançà
Ivars d’Urgell_ El Bullidor_Barbens_Les Cases de Barbens_Bellpuig_Vilanova de Bellpuig_Golmes_Vila-sana_ Estany d’Ivars-Vila-sana_Ivars d’Urgell.
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla d’Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 37 Km
Desnivell: 100 m
Temps: 3 H 0 min
Dificultat: fàcil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
PLU 002_Linyola
URG 002_Verdú
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
El Clot de l’Infern versus l’Estany d’Ivars_Vilassana

Un passeig primaveral encadenant diferents nuclis del Pla de l’Urgell, un territori anomenat també “Clot de l’Infern” per les altes temperatures que converteixen en un desert la terra a l’estiu i que a l’hivern queda exposada sota les denses boires gebradores. Contràriament, la mateixa plana durant la primavera llueix un paisatge de gala de vius colors que van del verd brillant dels camps de cereals als vius colors dels fruiters en plena floració. I per acabar, una descoberta excepcional, l’Estany d’Ivars_Vilassana, la llacuna d’aigua dolça més gran de l’interior de Catalunya.

Sortim del poble en direcció nord i aviat enllacem amb un dels canals auxiliars del canal d’Urgell, la Sèquia Segona que resseguim un tram per poder visitar la interessant caseria de Montalé, una gran masia amb diverses construccions annexes tancades dins un clos murat. El lloc, amb el seu castell ja desaparegut, està documentat d'ençà del 1158 com a propietat del bisbat d'Urgell.

Continuem voltats de camps de regadiu que s’estenen fins més enllà del que abasta la mirada, interromputs al nord per les serres prepirinenques que tanquen la gran depressió, en direcció al Bullidor on hi ha les restes de l'església, edificada sobre un antic castell documentat al segle XII, en estat ruïnós. Encara s'alça dempeus el campanar, que es correspon a l'antiga torre d'homenatge.

Arribem al nucli de Barbens. Històricament, a la segona meitat del segle XII s'hi establí al castell una comanda templera que posteriorment es transformà en comanda hospitalera a principis del segle XIV.
Entre Barbens i Bellpuig el conreu més estès és la fruita dolça, concretament pomes i peres, racionalitzats com fileres arrenglerades semblant a un exèrcit en formació. A Bellpuig sorprèn la monumental escalinata de pedra, datada del 157, que dona accés a l’església parroquial de Sant Nicolau.

Davallem cap al sud a la cerca del Canal d’Urgell. Pel camí, a la carretera de Belianes, passem pel convent franciscà de Sant Bartomeu, una de les joies arquitectòniques de la vila. Pedalem amb la fresca que desprèn aquesta important infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues. Enllacem amb una pista que ens porta directament a Vilanova de Bellpuig. El canal en aquesta zona separa les terres de regadiu, al marge dret, de les de secà, al marge esquerra (Secans de Belianes-Preixana)

Des de Vilanova el territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre. El poblament d'aquest sector del Pla d'Urgell –el Mascançà– s'inicià vers el 1079. Amb la conquesta de Lleida, l'any 1149, els Anglesola començaren a aplicar la política per fer créixer en població el seu territori i que aquest fos cultivat a fi d'augmentar les seves rendes. Així, decidiren crear una vila nova i per facilitar-ne el poblament feren diverses concessions als nous colons que s'instal·lessin a la vila. Majoritàriament, gent de Bellpuig aprofità aquests avantatges, i així la vila passà a anomenar-se Vilanova de Bellpuig.

Continuem fins a Golmés i Vila-sana abans d’arribar a l’estany d’Ivars-Vila-sana, bàsicament fent tot el trajecte per vies asfaltades. El primer que sorprèn quan penetrem a l’Espai natural protegit Estany d’Ivars-Vila-sana és el silenci i la quietud. Aquest ambient assossegat ens prepara per gaudir intensament la llacuna o estany.

La història de l'estany d'Ivars, o llacuna d'Utxafava (antic nom de Vila-sana) és realment interessant. Situat en una conca endorreica era una llacuna salnitrosa. Amb la construcció del canal d'Urgell va perdre aquesta característica, esdevenint la llacuna d'aigua dolça més gran de Catalunya (degut als desguassos dels regs circumdants). Es va convertir, també, en el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles del voltant.

L’estany va ser fins a la seva dessecació l'any 1951, una pràctica força freqüent durant molts anys amb l’objectiu d’augmentar la superfície de conreu, una de les principals zones humides de l'interior de Catalunya. Viu a la memòria popular, a partir dels anys 90 s’iniciaren les accions per a la seva recuperació. Al 2005 es van acabar les obres de treball i condicionament de la zona lacustre i el posterior emplenament s’acaba al 2009. Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna, especialment pel que fa a les aus ja que en pocs anys, després de la recuperació, s’han observat més de 225 espècies.

Finalitzem la ruta per la pista del Molí de l’Estany que ens enllaça amb la carretera que duu a Ivars d’Urgell.

Abril de 2018

CENTRES D’INTERÈS
Estany d’Ivars-Vilassana. Caseria de Montalé. Esglèsia-castell d’El Bullidor. Sant Nicolau de Bellpuig. Castell de Bellpuig.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://ivarsdurgell.cat/