Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Ruta 1
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Pla d`Urgell
PLU 001_Ivars d’Urgell
Plana d’Urgell. Espai natural protegit Estany d’Ivars-Vilassana.
Ivars d’Urgell_Estany d’Ivars-Vilassana_Linyola_Castell del Remei_Boldú_La Fuliola_El Bullidor_Ivars d’Urgell.
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla d’Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 28 Km
Desnivell: 75 m
Temps: 2 H 15 min
Dificultat: fàcil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Àlbum de fotos
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Petits oasis del Pla d’Urgell. Estany d’Ivars_Vilassana

Un passeig planer per visitar dos lloc emblemàtics del Pla d’Urgell, l’Estany d’Ivars_Vilassana, la llacuna d’aigua dolça més gran de l’interior de Catalunya i el complex del Castell del Remei, un impressionant indret amb nombrosos edificis històrics i un celler bicentenari

Sortim del centre del poble pel camí de l’estany. Les primeres impressions en acostar-nos a la llacuna sorprenen: la seva extensió, els crits de diferents tipus d’aus d’aigua dolça o el vol d’algunes cigonyes ens transporten a un espai privilegiat que hom no s’ho imagina fins que hi arriba.

La història de l'estany d'Ivars, o llacuna d'Utxafava (antic nom de Vila-sana) és realment interessant. Situat en una conca endorreica era una llacuna salnitrosa. Amb la construcció del canal d'Urgell, però, va perdre aquesta característica, esdevenint la llacuna d'aigua dolça més gran de Catalunya (degut als desguassos dels regs circumdants). Es va convertir, també, en el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles del voltant.

L’estany va ser fins a la seva dessecació l'any 1951, una pràctica força freqüent durant molts anys amb l’objectiu d’augmentar la superfície de conreu, una de les principals zones humides de l'interior de Catalunya. Viu a la memòria popular, a partir dels anys 90 s’iniciaren les accions per a la seva recuperació. Al 2005 es van acabar les obres de treball i condicionament de la zona lacustre i el posterior emplenament s’acaba al 2009. Durant el procés d'emplenament i un cop assolit el nivell màxim d'aigua, l'estany i el seu entorn ja ens mostren una sèrie de transformacions ecològiques, amb un increment de la flora i de la fauna, especialment pel que fa a les aus ja que en pocs anys, després de la recuperació, s’han observat més de 225 espècies.

Actualment l’estany constitueix un autèntic oasi de calma, un espai que convida a la distensió, a passejar en família o a la observació silenciosa de les aus aquàtiques des dels aguaits i miradors expressament creats per aquesta activitat.

Sortim de l’estany i aviat enllacem amb un dels canals auxiliars del canal d’Urgell que resseguim, voltats de camps de regadiu que s’estenen fins més enllà del que abasta la mirada, interromputs al nord per les serres prepirinenques que tanquen la gran depressió. Quant trobem la carretera que duu a Linyola la prenem per visitar el poble, ubicat en un petit turó. Val la pena fer una ullada al nucli antic de la vila (zona d'interès històric i artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola.

Sortim de Linyola pel camí del santuari de la Verge del Remei on arribem amb comoditat. El santuari forma part del complex anomenat “Castell del Remei” que consta de 400 hectàrees en un impressionant paratge amb nombrosos edificis entre els que cal destacar a banda del santuari, el castell, el celler, el restaurant, els dos llacs i el salt d’aigua, juntament amb altres instal·lacions històriques com l’antic molí d'oli, la farinera, la destil·leria i els tallers de fabricació de bótes.

El celler de la finca te més de dos cents anys, això i el fet que fos concebut des d'un principi per a l'elaboració dels millors vins i estar envoltat de vinyes, fan que se’l pugui considerar com una mostra dels cellers tipus “château” més tradicionals i autèntics de tot l’estat espanyol.

Continuem la ruta passant pels nuclis de Boldú i Fillola. Sorprèn, un fet habitual en els pobles de la zona, la gran quantitat de població estrangera, immigrats atrets per la possibilitat de millorar les seves condicions de vida en aquests municipis rurals de les terres de Ponent, d’altra banda caracteritzats per una población envellida.

La darrera sorpresa de la ruta abans d’arribar de nou a Ivars d’Urgell la trobem amb el que queda de l’esglèsia del nucli d’El Bullidor, edificada sobre un antic castell documentat des del segle XII, en estat ruïnós, tot i que s'han fet obres de consolidació i restauració que en preserven la seva conservació. Encara s'alça dempeus el campanar, que es correspon a l'antiga torre d'homenatge. Entre les restes hi ha un gran portal adovellat, algunes finestres motllurades del segle XVI, el baptisteri, afegit al segle XVIII i carreus amb marques de picapedrers.

Octubre de 2016.

CENTRES D’INTERÈS
Estany d’Ivars-Vilassana. Plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola. Esglèsia-castell d’El Bullidor

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://ivarsdurgell.cat/