Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Segrià
SGR 002_Alfés
Secans del Segrià i Utxesa. Serra de Carrassumada. Serra de la Garita
Alfés_Sunyer_Mare de Déu de Carrassumada_Utxesa_Sarroca de Lleida_Alfés
Mapes Comarcals de Catalunya. Segrià. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 34 Km
Desnivell: 65 m
Temps: 2 H 45 min
Dificultat: fàcil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SGR 001_Aitona
SGR 003_Sarroca de Lleida
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
La floració dels presseguers. Un mosaic de color

El despertar de la primavera és el moment ideal per fer aquesta ruta. La bellesa de la intensitat de colors que vesteixen el paisatge del Segrià durant l’època de floració de l’arbre de la fruita dolça és inigualable.

Sortim d’Alfés pel camí de Sunyer. A la vora del camí una fondalada plena de colors és l’avantsala del paisatge que ens depara la major part de la ruta. Un territori amb extenses planes d’on sobresurten petits tossals des d’on es domina una gran extensió horitzontal. Naveguem per camins còmodes, sovint asfaltats, fins que ens desviem per pujar al Tossal de Carrassumada, una muntanya de 212 metres, un excel·lent mirador des d’on contemplar la plana de Lleida.

Des de la petita atalaia gaudim sense problemes de la ciutat de Lleida coronada per la Seu i, encara més al nord, les serres prepirinenques del Montsec i, si el dia es prou clar, alguns cims del Pirineu. Vers al sud les grans extensions de cultius de presseguers, fruit de la transformació en regadiu d'una gran expansió de terreny àrid, vesteixen el paisatge de intensos tons rosats només trencats per la blavor de les aigües del pantà d’Utxesa o els verds dels arbres que no han perdut la fulla. Cap a ponent, més enllà del curs del riu, els serrats tabulars de l'Aragó i la mola cònica del Montmeneu, el cim solitari i orgullós que és el pic més alt del Segrià.

Al turó trobem l'Ermita de la Mare de Déu de Carrassumada, un edifici d'una sola nau amb campanar de paret i que forma un conjunt amb l'antic castell. L’indret amaga molts anys d'història d'aquestes contrades. Sota les seves construccions, s'hi troben records d'altres èpoques. Hi ha mostres evidents de població al tossal en època iber, els primers pobladors del lloc. No hi ha mostres evident d’ocupació durant l’era romana, però sí de l’ocupació sarraïna, de fet, el nom “Carrassumada” és fruit de sis segles d'assentament de cultura aràbiga

Arribem al pantà d’Utxesa seguint el canal Serós que trobem prop de Torres de Segre. És un pantà únic a Catalunya, ja que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal Industrial de Seròs, encara que es considera dintre de la conca del riu Segre. Aquest embassament es podria dir que està format per dues parts. La formada per la inundació de les valls del Secà i de la Valleta, que formen la part de l'embassament coneguda com la del Secà i la part coneguda com d'Utxesa, que és la part inundada de la vall d'Utxesa.

Pedalar prop l’aigua en un territori de secà és un autèntic recés de pau, una experiència contemplativa molt relaxant. És important destacar que aquest embassament s'ha convertit en una important zona humida que és utilitzada com a hàbitat per moltes espècies aquàtiques i aus migratòries. Arribem a Àrea recreativa de la Fonteta on hi ha l’interessant Centre d’Informació de visita obligada per entendre de primera mà l’entorn dels aiguamolls.

Ens endinsem ara de ple en una zona d’arbres fruiters en plena floració. L’espectacle és total. Grans extensions de camps de presseguers, majoritàriament, vesteixen el territori d’un mar de flors rosades inundant el cervell d’intenses sensacions visuals. Un espectacle únic que dura pocs dies.


En direcció a Sarroca de Lleida deixem la zona d’influència del canal de Seròs i tornem al paisatge original de secà i els fruiters deixen pas a les oliveres. Una ràpida baixada ens deixa als afores del poble just on hi ha un antic forn de calç, un material molt apreciat en altres èpoques ja que tant servia per desinfectar les granges com per pintar les cases o material de construcció.

Sarroca té l'origen en el castell que encara domina la caseria, del qual resta la base i una torre arruïnada. La base és de construcció àrab, potser aprofitant carreus més antics (d'una possible fortalesa bastida durant el Baix Imperi als límits de la Ilerda romana). Deixem Sarroca per una bona pista que travessa les valls que desguassen al pantà, folrades de cultius de cereals amb alternança d’arbres fruiters

Març de 2018

CENTRES D’INTERÈS
Mare de Déu de Carrassumuda. Pantà d’Utxesa. “La Fusteria”, Punt d’informació i Centre d’interpretació d’Utxesa. Forn de Calç de Sarroca de Lleida. Castell de Lleida. Sant Pere d’Alfés

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://fruiturisme.info/informacio-reserves/