Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Maresme
MAR 003_Tordera
Parc del Montnegre i el Corredor. Serra de Miralles. Serra de l’Avetar. Serra de Pi -de-Migdia. Serr
Tordera_Collet de Faraó_Coll de Porc_Coll de les Palomeres_Hortasavinyà_Coll de Mallol_Collet de la Mina d’Or_Hortasavinyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Maresme. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 30 Km
Desnivell: 1050 m
Temps: 3 H 15 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
VOR 005_Sant Celoni
SEL 024_Blanes
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Volta a la Conca de Sant Tou

Una ruta que recorre les carenes de la conca fluvial que aboca les seves aigües al torrent de Sant Tou. Camins de sauló de continues pujades i baixades que conformen un bonic trajecte que es desenvolupa per un dens bosc i ens descobreix petits tresors com l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola o l’església de Santa Eulàlia d’Hortasavinyà

Des de la singular església municipal de Sant Esteve, la part baixa del campanar és d'estil preromànic, la part mitjana romànica del segle XI, i la part alta és un afegit d'estil gòtic del segle XV, travessem el poble en direcció sud-oest per prendre la carretera de Sant Miquel de Vallmanya i, tot seguir, continuem pel camí que passa per Can Bofill, una interessant massia formada per un cos central i dos laterals paral·lels amb un matacà a la façana que servia per atacar per sorpresa als saquejadors de les cases i un rellotge de sol, gravat l'any 1880.

Entrem de dret al massís del Montnegre, el sostre de la serralada de Marina, per una zona de densa vegetació típicament mediterrània on domina l’alzina surera, l’alzina i el pi pinyer. Avancem per pistes de sauló que, afortunadament, estan cimentades en els trams de fort pendent, especialment el tram que assoleix la carena de Miralles.

Navegant per la carena de Miralles els relleus del paisatge que emergeixen de la bruma hivernal semblen transformar-se en imatges oníriques que ens transporten a llocs imaginaris mentre pedalem. A Collet de Faraó perdem momentàniament alçada per enfilar la llarga pujada que passant per Coll de Porc ens porta a la singular ermita de la Mare de Déu de l’Erola. Un bonic trajecte sempre emboscats excepte en comptades ocasions en que la fronda ens deixa veure el paisatge de l’entorn, ja sigui cap al mar o cap a la vall de la Tordera.

La petita ermita de l’Erola, topònim que significa petita plana damunt d’una muntanya, data del s. XVIII i es possible que la seva situació tingui alguna relació amb el fet que per aquest indret passava la línia que dividia els termes de la parroquia d’Hortasavinyà amb la de Vallmanya.

Som a tocar de Santa Eulàlia o Sant Llop d’Hortasavinyà, església que juntament amb la rectoria, l’antic hostal, ara reconvertit en centre d’interpretació del parc, i l’escola formen el nucli principal del poble d’Hortasavinyà, un llogarret de masies escampades per la muntanya que demostren que la vida en plena natura encara és possible. La primera església, de la que no hi ha quasi restes avui dia, fou possiblement aixecada entre els segles IX o X sota l'advocació de santa Eulàlia. L'advocació de Sant Llop, patró dels aquitans i bisbe d'Orleans, s'explica per la repoblació duta a terme per l'Emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, que estaven en poder dels sarraïns.

Des de l’esglèsia remuntem fins al coll de Palomeres per iniciar el descens final al punt de sortida. Naveguem per la carena de la muntanya per un sector d’urbanitzacions caracteritzades per habitatges de diferents estils i arquitectures varies que dibuixen el perfil dels seus propietaris. Es molt interessant desviar-se momentàniament de la ruta per visitar el Monestir de Roca-rossa ubicat en la urbanització del mateix nom. La canònica fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. Del conjunt monacal, claustre, refetor, sala capitular, hostatgeria, alberg, etc., en queden restes cobertes sota la vegetació i l'església ha recuperat part del seu esplendor després de les obres de consolidació i millora .

El trajecte des de la urbanització al fons de la vall es molt atractiu per als amants de la bici de muntanya. Un tram de fort pendent ens baixa a Collet de la Mina d’Or, topònim que fa referència a una excavació minera subterrània propera al pas que es desenvolupa al llarg d’una galeria principal, estreta i de l’alçada d’un home, de la qual s’extreia els minerals de coure encaixats en un filó de quars. Per una bonica pista secundaria recorrem les carenes de les Serres de Pi-de-Migida i de Godall i fins i tot, enllacem un corriol que ens deixa a tocar de la capella de Sant Ponç que encara conserva de l'època romànica l'absis semicircular i la nau de volta cilíndrica.

Acabem la ruta pedalant per l’Espai Natural del Torrent de Sant Tou, una gran plana agrícola en mosaic envoltada de turons ocupats per alzinars, rouredes, suredes i pinedes, i amb alguns masos aïllats connectats per una xarxa de camins de sorra que ens deixen al sender que pel marge dret de la Tordera ens duu al final de la ruta.

Desembre de 2019

CENTRES D’INTERÈS
Mare de Deu de l’Erola. Santa Eulàlia d’Hortasavinyà. Masia can Camps. Monestir de Roca-Rossa. Sant Ponç de Tordera.

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
www.tordera.cat/