Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Ruta 25
Ruta 26
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Selva
SEL 026_Lloret de Mar
Montarbat. Pla de Vidreres. Espai Natural Protegit del Massís de Cadiretes – l’Ardenya
Lloret de Mar_Sant Pere del Bosc_Poblat Ibèric de Montbarbat_Vidreres_Castell de Sant Iscle_Caulès_Lloret de Mar
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 45 Km
Desnivell: 890 m
Temps: 4 H 15 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SEL 024_Blanes
SEL 025_Tossa de Mar
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Poblat Ibèric de Montbarbat i Castell de Sant Iscle

La ruta travessa la serralada de Marina per dos llocs diferents, primer per descobrir el poblat ibèric de Montarbat, al cim del mateix nom, lloc estratègic des d’on es controlava la Via Augusta i el litoral amb l’interior del país i segon, quan la ruta baixa a la plana de Vidreres, per visitar l’imperdible Castell de Sant Iscle.

Sortim de la platja de Lloret de Mar. Mentre travessem el nucli comprovem que hi ha establiments hotelers per tot arreu, fruit de l’eclosió turista a mitjans del s. XX. Als anys vint Lloret de Mar havia estat un centre d'atracció als estius per selectes famílies de la societat de Barcelona i el seu entorn que hi van establir una segona residències. Però va ser a partir de 1950, moment clau de l'eclosió turística i de la transformació urbanística quan el paisatge fou malmès per sempre ocupant les vinyes i el bosc circumdant per satisfer la demanda. Una dada, l’any 1975 hi havia més de dos-centes hotels. Afortunadament, als darrers anys s’ha redefinit el model turístic i els atractius naturals de sol i platja es veuen complementats amb un conjunt de valors afegits del territori com són la seva història, els seus ciutadans, tradicions i costums, patrimoni cultural i una oferta comercial d'oci, turisme i serveis

Immersos en les diferents arquitectures dels edificis hotelers passem sobtadament de la urbs a la natura, i més encara quan en un curt trajecte, just passats uns horts, pedalem emboscats totalment per un bonic corriol sorrenc que es desenvolupa per la riera d’en Passapera. La deixem per un camí més ample que puja a una pista molt bona, ample i de sauló ben compactat, que duu a Sant Pere del Bosch, un antic monestir i, actualment, un majestuós edifici modernista construït per Puig i Cadafalch convertit en hotel de luxe. Pel camí trobem dues obres més de l’arquitecte, un oratori a la Mare de Déu de Gràcia i una creu de terme al qual mossèn Cinto Verdaguer dedicà unes estrofes al seu càntic «La Creu».

Deixem les vistes del mar que es divisen des de l’hotel continuant la ruta fins a un coll des d’on gaudim de la desembocadura de la vall de la Tordera i els relleus mes orientals del massís del Montnegre i el Corredor. Iniciem el trajecte al jaciment de Montarbat pedalant envoltats de vegetació autòctona, pins pinyoners i alzines surers excepte al Turó del Vilar que està repoblat d’Eucaliptus amb les conseqüències mediambientals que això comporta.

El jaciment iber de Montarbat està ubicat al cim del mateix nom des del qual el control del territori és total. Estratègicament des d’aquesta talaia es domina visualment tota la depressió de la Selva, els vessants de les muntanyes que l'envolten (Montseny, Guilleries i Cabrerès), la part occidental de les Gavarres i tota la baixa Tordera. Per tant, els indigets que hi vivien, una de les tribus dels ibers que habitaven la Catalunya actual, controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país. Una era la via Heràclea (posterior via Augusta romana), que comunicava la península Ibèrica amb la resta d'Europa. L'altra era la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país per l'eix de la Tordera-riera d'Arbúcies.

Es tracta d'un assentament de més de 5.500 m² de superfície, ubicat a la part més alta del turó i adaptat en part a la topografia de l'indret. Es troba envoltat per una línia de muralla reforçada amb un mínim de dues torres. A l'interior, es coneixen sobretot les cases situades a l'angle sud-oest del poblat i les de l'àrea central, tot i que diverses restes afloren en una gran extensió, encara pendent d'excavar. Aquestes característiques fan de Montbarbat un dels grans poblats ibèrics de la zona.

Marxem ara cap a Vidreres. Ens deixem caure per un bonic sender que evitant la urbanització d’Els pantans de Montarbat per la dreta ens baixa a la plana de Vidreres. La gran extensió plana ocupada per camps de conreu amb els seus respectius pous per extreure aigua ens deixa gaudir d’una bonica postal formada per les muntanyes properes com el Montseny o les muntanyes de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona o, més enllà, del Pirineu comprès entre el Puigmal i el Canigó.

En direcció als relleus ponentins del Massís de les Cadiretes passem pel Castell de sant Iscle, una fortificació del vescomtat de Cabrera que va estar en funcionament entre els segles XII i XV i que regia els destins del terme de Vidreres. Engolida durant temps pel bosc, les excavacions i neteja de l’entorn han posat en evidència una poderosa i important edificació, de fet, el segon castell més gran de la comarca de la Selva. Els resultats de les diferents actuacions dutes a terme són espectaculars: tota la planta baixa del castell, encerclada per quatre torres cantoneres i formada per diverses estances entorn d’un pati porticat, havia quedat sepultada per la runa dels pisos superiors del propi castell i s’està retrobant any rere any, com també es va fer amb la capella i com també es farà amb el fossat que encercla tot el conjunt.

Desfem el camí fins la base del turó i guanyem alçada per bones pistes fins al petit nucli de Caulès sota el Puig Ventòs, format per un grup de masos i l'ermita de Santa Susanna, una ermita preromànica, des d’on gaudim de bones vistes sobre la depressió de la Selva i les muntanyes circumdants.

Seguim remuntant fins a un coll on prenem el camí vell de Lloret que ens porta fins a un collet, just després de les restes de la casa Nova d’en Forners, construcció que dona nom a la vall per la qual llisquem fins els afores de Lloret, concretament fins al Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, la primera parròquia de la vila que va ser consagrada, el 1079, fins al 1522, data en què es va inaugurar una nova parròquia a prop de la platja.

Gener de 2020

CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere del Bosc. Poblat Ibèric de Montbarbat. Castell de Sant Iscle. Santa Sussana de Caulès. Mare de Deu de les Alegries

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://lloretdemar.org/ca/