Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Gironès
GIR 006_Llagostera
Espai Natural Protegit del Massís de Cadiretes - l'Ardenya. Muntanyes de Llobatera.
Llagostera_Collet de la Mallorca_Font Bona_Puig de les Cadiretes_Sant Grau_Suro del Llop_Sant Baldiri_Montclar_Solius_Llagostera.
Mapes Comarcals de Catalunya. Gironès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 46 Km
Desnivell: 1240 m
Temps: 4 H 30 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
BEM 010_Sant Feliu de Guíxols
SEL 025_Tossa de Mar
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Dos cims emblemàtics del Massís de Cadiretes - l'Ardenya

Una ruta que s’endinsa al cor del massís i conquereix el cim de Puig Cadiretes, el sostre d’aquest Espai Natural Protegit que separa la Costa Brava de les planes Selvatana i Gironina, i el de Montclar, un cim rocallós d’orografia singular que dona caràcter al massís.

D’altra banda la ruta visita dos interessant ermites, Sant Grau amb orígens llegendaris, algunes fonts apunten que va ser fundada per la mare de Jaume I el Conqueridor, o l’abandonada ermita de Sant Baldiri

Sortim del punt més elevat del poble, lloc on es va ubicar l’antic castell al s. XIII que actualment ocupa l’edifici de l’ajuntament compartint espai amb l’església de Sant Feliu, un edifici visible des de moltes contrades ja que te un volum i alçada considerable. Tot aquest barri vell de la vila encara conserva part de les muralles i dues torres que tancaven el recinte.

Ens deixem caure pels carrers de migdia per anar a buscar, inicialment, la carretera que passant pel cor del massís porta a la costa. La deixem tot seguit per un camí que s’endinsa entre camps de cultius i masies escampades. La silueta de Sant Feliu sobresortint de les cases que devien créixer al seu recer li confereix una imatge típica de nucli medieval. Un pas soterrat sota l’autovia ens permet passar a l’altra banda. Mentre travessem el pla en busca del camí que s’endinsa per l’interior del massís gaudim d’una bonica postal del Pirineu entre el Puigmal i el Canigó, relleus nevats que s’eleven altivament contemplats des de la depressió.

La pujada cap al coll de la Mallorca, un dels diversos punts d’inflexió de la ruta, es fa per una pista en bon estat que combina trams costeruts, curts i intensos, amb d’altres més suaus que permeten gaudir de l’exuberant bosc d’alzina surera que ens envolta, cada cop més visible degut a la neteja de pins que s’està fent a causa d’una plaga que progressa àvidament amb l’augment de la temperatura, fruit del canvi climàtic. Les sureres netes de vegetació forana probablement progressaran millor i seguiran alimentant la coneguda industria surera de Cassà de la Selva.

La mediterrània és fa present passat el coll de la Mallorca, un blau lluminós intens i platejat en els punts que reflexa la llum solar, vesteixen el trajecte cap a la urbanització Font Bona i fins al cim que corona el massís. Naveguem pels relleus de la muntanya que dibuixa els límits a migdia de la conca de la Riera de Tossa. Des de la urbanització a la base del cimal hi ha fortes pujades que demanen intensitat en tot moment. Afortunadament la pista de sauló està en bones condicions.

Un curt corriol ens puja al cim. Ample i voltat de blocs granítics per tot que ens permeten grimpar a un vèrtex geodèsic, un mirador de vistes més que espectaculars. Mirant cap al sud, sota els nostres peus, es desplega en direcció sud la vall de la Riera de la Tossa amb el poble ben visible a la seva desembocadura. Tancant la panoràmica de mar a terra veiem a diferents distàncies del punt d’observació, la desembocadura de la Tordera, Collserola, el Montnegre, Montserrat i Serra de l’Obac al fons del corredor, el Montseny, relleus del Collsacabra com el Far o de les Muntanyes de Roca-corba. I completant aquest semicercle imaginari cap el nord, darrera la depressió de la Selva on s’assenten entre d’altres Llagostera o Cassà, els relleus nevats dels cims més alts de la postal del viatge, un ventall de cimes que va des del Puigmal al Massís del Canigó i, més propers, les serres de Les Salines, Alberes i Gavarres. Un espectacle per gaudir en calma mentre recuperem forces i un clar exemple que allò que ens sembla llunyà son realment distàncies curtes quan les observes des de dalt.


Al lloc més planer del Puig de Cadiretes, just on afloren els grans blocs granítics, hi havia un poblat medieval de poca grandària que aprofitava per a la seva defensa l'escarpament natural del puig. Encara és poden veure murs de pedra seca que conformen diferents àmbits de planta quadrangular i orientats molt variablement, però no s'hi reconeixen espais de circulació (de tipus carrer) ni altres elements constructius o edificacions com podrien ser esglésies, muralles o dipòsits.

Continuem la ruta amb l’objectiu de visitar el lloc de Sant Grau. Per arribar-hi sense tocar asfalt anem a buscar una pista directe al santuari a la qual arribem per un camí de fort pendent que degut a la sorra el fa molt tècnic. El mar planer com un vidre i d’un blau intens ens acompanya en tot el trajecte, tant a Sant Grau com al lloc conegut com Suro del Llop, cruïlla on retrobem la pista directe a Puig de Cadiretes, opció més curta si no és vol visitar Sant Grau. El santuari, un dels indrets emblemàtics de Tossa i de la contrada, podria tenir els seus orígens al segle XIII, al voltant d'una llegenda relacionada amb la mare de Jaume I el Conqueridor, Maria de Montpeller, que va passar per aquest lloc. Per l’aplec anual és tradicional anar-hi a menjar arròs i menjar-hi costelles de xai en petits grups al voltant del santuari

El camí de Sant Grau al coll del Suro del Llop és entretingut però és d’aquells trajectes interessants per fer en bicicleta de muntanya. Arribem al lloc de la Trencada des d’on marxem cap a l’ermita de Sant Baldiri, un bonic edifici en estat d’abandó, i des d’aquí al cim del Montclar, una agradable sorpresa inclosa al llistat dels 100 cims de la FEEC. De Sant Baldiri al cim naveguem per la carena entre relleus granítics que la coronen. La visió del cim des de prop és senzillament colpidora. Una massa rocosa que emergeix altiva per sobre d’uns vessants coberts de vegetació ens confirma definitivament l’origen geomorfològic del massís, un paisatge constituït per un conjunt de formes característiques del modelat granític com els blocs de roca que semblen muralles o tombés megalítiques que ens han acompanyat en el vitge fins aquí.

Un cop al cim, s’accedeix a peu en pocs minuts, la visió d’altres crestes rocoses com els doms de Carcaixells, Roca Ponça o Roques Bessones i relleus residuals en forma de pa de sucre ens confirma la singularitat de l’origen magmàtic del massís de l’Ardenya. D’altra banda el cim és també un mirador natural que completa amb els relleus i pobles de la vall del Ridaura o Vall d’Aro les panoràmiques que hem gaudit des del cim que corona el massís.

Tornem al coll de Montclar. El camí que fa drecera per anar a buscar la pista que marxa per la vessant ponentina del cim, a banda de tenir un pendent exagerat, està molt malmès per fer damunt la bicicleta. Afortunadament es curt però, opcionalment, es pot recular des del coll un tram per anar a buscar el camí més amunt i no posar peu a terra. La pista ens deixa en un coll a ponent del Puig de Matxacuca on trobem una pista excel·lent que ens baixa al fons de la vall, prop de Solius, des d’on enllacem amb la via verda del Carrilet, que ens permet tornar còmodament a Llagostera.

Gener de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Santuari de Sant Grau. Ermita de Sant Baldiri. Doms de Carcaixells. Castell de Solius

RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismegirones.cat/