Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Noguera
NOG 010_Olliola
Valls del Sió_Llobregós. Serra de Montclar. Serra del Masvell
Olliola_Claret_Coscó_Florejacs_Les Sitges_Vilamajor_Cabanabona_Plandogau_Olliola.
Mapes Comarcals de Catalunya. La Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 38 Km
Desnivell: 560 m
Temps: 3 H 30 min
Dificultat: mitjana
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
SEG 005_Guissona
SEG 010_Sanaüja
NOG 009_Ponts
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
De Olliola a Florejacs. Incursió des de la Noguera a la Segarra

Un viatge que des d’Olliola ens permet visitar dos centres històrics per excel·lència de la Segarra, els castells de Florejacs i el de les Sitges. Fronteres virtuals que separen sobre el mapa un territori comú que comparteixen les dues comarques: viles closes, grans extensions de cultius de relleus sinuosos retinguts per murs de pedra seca, antics castells i masies que semblen fortaleses.

Enfilem per una petita vall per pistes que remunten pausadament entre grans extensions de cultius i petits relleus encara sense conquerir per l’agricultura extensiva. Arribem al mas Boera, una edificació que sorprèn i on hi ha l’antiga capella sense culte de Corpus Christi.

Assolim la carena de la Serra del Masvell que seguim fins a Claret. La ubicació d’aquest despoblat ens permet gaudir, malgrat la poca alçada a la que ens trobem de les serralades prepirinenques, del Montsec, molt proper, i la gran plana del Segrià.

Perdem alçada per una petita carretera voltats de relleus ondulants ocupats per cultius arreu que dibuixen un paisatge sinuós i atractiu, modelat per la intervenció humana. Deixem el paviment asfaltat per una pista que assoleix una carena que ens porta fins la Masieta, nom que no justifica el volum de la finca. Baixem a la vall on brolla el canal Segarra-Garrigues procedent de Ponts després de conduir les seves aigües sota la Serra de Montclar.

Fem un tram al costat del canal fins trobar la pista que puja, opcionalment si es vol visitar, a Cosco on hi ha l’església de Santa Maria de Coscó, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Baixem de nou al canal que seguim fins passada la bassa de Mas Roig, on trobem la pista que puja a Florejacs, nucli de marcada estructura medieval amb una nomenclatura d’arrels ibers que significa «fortalesa de les flors». La silueta del poble, emmarcada per la torre del castell i pel campanar de l'església, destacant contra el cel sobre un típic paisatge segarrenc, constitueix una de les perspectives més fascinadores de la comarca. Històricament, el castell de Florejacs, juntament amb el veí Castell de les Sitges, va formar part de la línia fronterera entre el món àrab i el món cristià a l'època de la Reconquesta i el repoblament de les terres de la zona.

Des de Florejacs veiem clarament el Castell de les Sitges a on arribem còmodament. El conjunt monumental commou al viatger: la petita ermita de Sant Pere, un imponent mas que amenaça ruïna i el castell medieval amb una muralla que envolta una torre d’homenatge de gran alçada ubicada al centre del recinte donen forma a aquests impressionant llogaret.

Aquesta petita fortalesa residencial de planta rectangular, antigament coneguda com “castrum des Ciges”, data del segle XI, quan Arnau Mir de Tost va desplegar el poder defensiu del seu senyor, el comte Ermengol d’Urgell. Gràcies a la seva situació estratègica, es va convertir en protagonista durant les lluites cristianes i l’avanç cap a les terres de la Hispània musulmana.

La torre, l’element més notable del castell, te l’obertura de l’antiga porta a 8 metres d’alçada, fet que demostra la seva funció defensiva. L’interior del castell ens mostra uns espais propis d’una residència aristocràtica i conserva encara el celler, la masmorra i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses. Els grans finestrals, els merlets, la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada, els contraforts per reforçar les parets, construïts posteriorment, i les restes de l’antic matacà li confereixen l’aspecte d’un castell medieval ideal.

Naveguem per la carena divisòria d’aigües entre els rius Llobregós i Sió. Passada la petita capella de Sant Magí, deixem la carena per baixar a Vilamajor, encara que opcionalment es pot visitar l’interessant edifici del mas d’en Vall, ubicat estratègicament a la carena i des del qual es dominen perfectament les dues valls.

Arribem a Vilamajor, un poblet molt petit amb una església romànica i una impressionant torre de defensa del segle XI. El més curiós d’aquest poblet és l’antic fossat que hi ha al voltant del nucli més antic, un fossat amb aigua i on s’hi remullen uns quants ànecs. Continuem fins a Cabanabona, on encara podem intuir el seu antic nucli medieval murallat.

Una petita vall ens separa de Plandogau aturonat a l’altra banda de la maeixa. Passat el petit nucli trobareu a ma dreta un pou d’aigua de sensacional i enorme estructura. El tram final cap a Olliola ens mostra un paisatge més muntanyós modelat pel riu Llobregós i el canvi de relleu es fa evident en forma de petits turons que traspuen guixos per tota la seva superfície.


CENTRES D’INTERÈS
Claret. Església de Coscó. Florejacs. Les Sitges. Torre de Vilamajor. Cabanabona.