Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Ruta 25
Ruta 26
Ruta 27
Pallars Sobirà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Pallars Jussà
PAJ 018_Pont de Montanyana
Montllobar
Pont de Montanyana_La Clua_La Torre d’Amargós_Castellnou de Montsec_El Meüll_Coll de Montllobar_Claramunt_Pont de Montanyana
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 51 Km
Desnivell: 1240 m
Temps: 4 H 45 min
Dificultat: difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
PAJ 010_Tremp
PAJ 019_Pont de Montanyana
PAJ 026_Pont de Montanyana
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Despoblats i Paratges aïllats

Un viatge per terres frontereres, àrides i ermes que atresoren petits pobles pràcticament abandonats, antics vestigis de nuclis que van créixer al voltant de fortificacions estratègiques per controlar la frontera natural entre els dominis feudals i sarraïns a l’entorn dels segles X i XI al nord de la serra del Montsec.

El poble de Pont de Montanyana, on comença la ruta, te una part del veïnat que viu a l’Aragó i l’altra a Catalunya, amb casos singulars on una mateixa casa te dos accessos, un per cada província. Sortim del nucli antic, al marge esquerra de la Noguera Ribagorçana, per la carretera de Tremp i a continuació, seguim per la de Sant Esteve de la Sarga. Més endavant prenem la desviació que per una camí rural asfaltat porta al nucli de la Clua. Des d’aquest punt podem veure les restes de la Masia de Mont-rebei a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, en un lloc que neguen les aigües del pantà de Canelles quan aquest s'omple. Aquesta gran masia pertanyia a l'antic poble, desaparegut, de Mont-rebei, del qual era el centre.

A mesura que deixem la vall enrere guanyant alçada còmodament per la solitària carretera, comença a treure el cap l’imponent i espectacular massís del Turbó de silueta clarament reconeixible des del sud, ja que s’assembla a una gran i ample torre de verticals parets de fins a 500 metres d’alçada.

Ubicat en un petit pla a recer de la serra d’Alsamora trobem el petit nucli de la Clua l’entrada del qual està presidit per l’edifici abandonat de les antigues escoles. Sobta el lamentable estat de l’interessant ermita romànica de Santa Maria que, si no es prenen mesures, sucumbirà a la vegetació que l’abraça mortalment.

Des de la Clua divisem al cim d’un turó el següent objectiu, la Torre d’Amargós. El petit nucli és un bon exemple de l’arquitectura popular d’aquests indrets aïllats, amb cases de pedra seca i teulades de pesades lloses que confereixen al nucli una imatge que sembla congelada en el temps i fa palès un passat d’extrema ruralitat. L’aspecte d’abandonament és total, amb cases, a l’igual que l’església, a punt d’ensorrar-se. Queden, però, vestigis de la torre circular que dona nom al poble i una de les fortificacions que servia pel control del territori en temps de la reconquesta.

La serra del Montsec actuà com a frontera natural entre els dominis feudals i sarraïns a l’entorn dels segles X i XI. Tant la vessant sud com la nord s’omplí de fortificacions: torres i castells, situats en llocs estratègics pel control de les vies de comunicació, dels recursos i dels pobladors. Des de cada una d’aquestes fortificacions se’n divisa, com a mínim, una altra. D’aquesta manera era possible comunicar-se per evitar atacs sorpresa.

Òbviament des de la Torre d’Amargós podem divisar la següent fortificació, Castellnou de Montsec, cap a on ens dirigim. El nucli està estratègicament situat per tal de controlar les entrades al Pallars Jussà des del sud. La seva morfologia, clarament apreciable in situ, és de poble clos, amb el castell-palau en el lloc més elevat, i constituïa un dels emplaçaments fortificats de referència en el domini del pas per la Noguera Ribagorçana i, de retruc, per tot el sector occidental del Pallars Jussà. A la part de ponent del poble encara hi ha restes de les muralles que, en bona part, reaprofitaren les cases. Hi ha dos fets rellevants al poble, un és que a l’edat mitjana hi havia una seca (fàbrica de monedes) que hi feia moneda falsa i l’altra, que encara hi ha la casa pairal dels barons de Castellnou de Montsec on nasqué el 1718, Gaspar de Portolà, el conqueridor de la província de Califòrnia.

Les panoràmiques que es divisen des del poble, ubicat a la part alta del barranc de la Clua, son espectaculars. Propers tenim els Montsec d’Ares i Estall amb l’esvoranc dels congost de Mont-rebei i en la llunyania, divisem els cims principals del Pirineu central.

Des de Castellnou veiem El Meüll a on en dirigim per camins a voltes desdibuixats. El poble està oficialment abandonat, encara que hi ha traces d’activitats ramaderes. Des de la seva ubicació privilegiada gaudim de tota la conca de Tremp amb les abruptes serralades que la tanquen.

Per la pista d’accés al nucli connectem amb la carretera que uneix Tremp amb Pont de Montanyana i que seguim per pujar al coll de Montllobar. Passat el coll, prenem la pista rural de Claramunt que se’ns apareix sobtadament encimbellat damunt d’un turó elevat amb el rerefons dels cims del Pirineu. Una bonica imatge de postal.

Encara que la ruta no passa obligadament pel poble, l’atracció es tant forta que convida a pujar-hi per passejar-se pels seus carrerons amb les cases mig enrunades. Al poble encara hi viu en Tonet Gasset que es resisteix a abandonar-lo. També hi viu en un altre mas una nouvinguda que, segons ens explica, busca en l’aïllament i la lectura la seva particular visió de com viure la vida.

El descens cap al punt de sortida el fem per una pista pedregosa que recorre l’agresta i erma vall del Barranc del Pont. Pel camí passem per antigues cases pairals, l’arquitectura de les quals ens mostren un passat més generós que el que presenten en l’actualitat. Connectem amb una la pista que surt de nou a la carretera i que ens baixa ràpidament a Pont de Montayana.

Març de 2016.

CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Clua. Torre d’Amargós. Castell de Claramunt.

RESTAURANTES / ALOJAMIENTOS
http://www.hostalcondes.com/