Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Ruta 16
Ruta 17
Ruta 18
Ruta 19
Ruta 20
Ruta 21
Ruta 22
Ruta 23
Ruta 24
Ruta 25
Ruta 26
Ruta 27
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Pallars Jussà
PAJ 023_Sant Salvador de Toló
Serra de la Campaneta. Serra del Cucuc. Serra de Comiols. Conca Dellà
Sant Salvador de Toló_La Ferreria_Coll de Grau_Hostal Roig_Mare de Déu de Bonrepòs_Coll de Comiols_benavent de la Conca_Covet_Els Massos de Sant Martí_Sant Salvador de Toló
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum
Distància: 40 Km
Desnivell: 1230 m
Temps: 0 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
NOG 001_Vilanova de Meià
PAJ 021_Isona i Conca Dellà
NOG 008_Montargull
PAJ 020_Llimiana
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Mirador de la Conca Dellà. Volta a la Serra de la Campaneta

La privilegiada ubicació de Sant Salvador de Toló, en un ressalt de la Serra de la Campaneta, converteix el poble en un mirador d’excepció de tota la depressió i de les serralades que l’encerclen, amb suficient alçada per endevinar els cims principals del Pirineu central.

Us proposem una ruta des d’aquest bonic llogaret que carena pel perímetre sud de la Conca oferint diferents punts de vista de la mateixa. El trajecte presenta un problema des del mas la Ferreria a Coll de Grau, darrer tram de la pujada de la ruta. En aquesta finca agrícola hi ha prohibició de pas als vehicles motoritzats i no sabem si afecta també als caminadors i als ciclistes, ja que no vàrem trobar ningú a qui demanar-ho. En tot cas s’hauria de negociar el cost del dret de pas. En cas contrari, us oferim una alternativa menys directa i més llarga però igual d’interessant pel nucli d’Aransís (adjuntem el track). També cal indicar que després del camp que cal travessar darrera la casa (millor fer-ho quan el blat no estigui en creixement), la pista, totalment en desús, és molt dreta i demana motivació per fer-la sencera damunt de la bici.

La ruta comença al nucli antic del poble. Ens deixem caure per la carretera moderant la velocitat per contemplar el paisatge que ens envolta: nuclis assentats en aquesta depressió que va ser morada de prehistòrics dinosaures, tancada per serres abruptes i encinglerades que necessiten una mirada profunda per identificar-ne els relleus i, més enllà de la llera del Noguera Pallaresa, les serralades que tanquen la conca de Tremp i de fons, el Pirineu.

Si ens decidim a provar sort per la Ferreria, una caseria del poble de Sant Salvador, trobem la pista que hi puja convenientment indicada, just abans de travessar el barranc del mateix nom. La segona opció, la trobem més endavant, prenem el camí rural asfaltat que porta fins Aransís. La pista de pujada al mas la Ferreria, voltada de camps de cereals, presenta algun tram costerut però anant frescos es fa amb comoditat. La masia, amb trets que semblen d’una antiga fortificació, està magníficament situada i des de la seva aèria ubicació es domina un paisatge brutal.

La ruta continua a l’altra banda del camp de darrera la casa. Cal que voltem l’era per la dreta si la tanca d’accés al camp es tancada. A l’altra banda la pista continua. Tot seguit ens desviem a la dreta per un antic camí que a la part alta ha estat barrat amb blocs de pedra impedint que hi circuli cap vehicle de quatre rodes, fet que ha provocat el seu abandonament, cosa que no impedeix pedalejar malgrat que el pendent constant la fa molt exigent.

A la part alta un sender ens connecta amb la pista que puja d’Aransís. Planegem fins a Coll de Grau. Perdem alçada cap al coll de l’Hostal Roig. Les vistes dels Montsecs i la vall que cau cap al Pantà de Sant Antoni, que veiem al fons de la vall, son colpidores. Ens movem en un territori soliu totalment impregnat de calma i quietud. Aquest és segurament un dels atractius de pujar per Aransís, un trajecte més llarg però més plaent de paisatge.

Arribem a l’Hostal Roig que pren el nom de la terra rogenca que l’envolta. El mas està ubicat en un coll entre el Montsec de Rúbies i els seus contraforts orientals, la Serra de la Campaneta i la Serra de Comiols. És un antic hostal que actualment només serveix de cleda de ramats d'ovelles i on per Sant Miquel s’hi celebrava una important fira de bestiar que coincidia quan aquest baixava de la muntanya. La fira es convertia en un multitudinari aplec que, fins i tot, atreia gent de les comarques veïnes, sobretot de la Noguera. Prop de l'Hostal Roig hi ha les restes del castell de Montllor, origen del lloc, que tingué església pròpia, romànica, de la qual es conserven algunes restes. Es tracta de la capella de santa Anna. Aquesta capella atenia una població d'una vintena de cases, de les quals només en queden vestigis. Del poblat al castell, s'hi accedia per un estret passadís retallat a la roca.

Aquest hostal tingué un fort protagonisme en la darrera guerra civil. A principis del 1938 l'exèrcit franquista hi establí una línia de front, que tenia continuïtat cap al Montsec i cap a la Serra de la Campaneta, i que fou escenari de cruents enfrontaments amb l'exèrcit de la República.

Per l’Hostal Roig hi passa el GR1 que ve de Coll de Comiols i que ens serveix de guia per arribar a aquest punt de pas de la ruta. El sender s’enfila per un camí pedregós a la Serra del Cucuc, baixa a la coma de l’Espinal, una petita i fèrtil vall, i connecta amb una bona pista que ens porta al santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs. L'origen era un ermitatge datat almenys al segle XI, coincident en el temps de la Reconquesta i que pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes des del 1205

Deixem el lloc seguint el GR que ens porta a la carretera. Uns metres enllà el GR s’endinsa al bosc. Malauradament aquest bonic tram està a l’inici embussat per arbres caiguts que dificulten el pas, motiu pel qual decidim seguir un tram per carretera i enllaçar-lo més endavant per arribar a Coll de Comiols.

Mentre gaudim de les grans panoràmiques de la Conca Dellà i per extensió de bona part del territori del Pallars Jussà, decidim si el trajecte fins a Benavent de la Conca el fem per carretera o pel GR, que marxa en paral·lel per dessota d’aquesta. El GR està força descuidat en aquest tram i alenteix la progressió. Encara que el camí està poc fresat, el motiu principal que impedeix avançar còmodament son també un parell d’arbres caiguts que tamponen, suposem que temporalment, el camí. Està clar que el GR1 en aquests dos trams necessita una revisió per part de les entitats competents.

Un cop trobem una bona pista prop de Benavent ens movem còmodament lliscant cap el fons de la vall. Al nucli de Covet hi ha una autèntica meravella, l’església de Santa Maria, especialment pel que fa a la seva exquisida decoració escultórica; datada a la primera meitat del segle XII se la considera un dels conjunts més excepcionals d'escultura romànica de Catalunya.

Ens deixem caure en direcció a la caseria de dels Masos de Sant Martí on hi ha l’església romànica rural del segle XII del mateix nom, molt primitiva i senzilla. El darrer tram de ruta implica remuntar per una bona pista el desnivell que ens separa del punt de sortida, que veiem encimbellat. Després de travessar el riu de Conques diverses vegades enllacem amb una pista que ens puja a Sant Salvador de Toló.

Maig de 2017

CENTRES D’INTERÈS
Castell de Montllor. Hostal Roig. Santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs. Santa Maria de Covet. Sant Martí dels Masos de Sant Martí
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.pallarsjussa.net/ca/informacio/oficina-de-turisme-disona-i-conca-della