Cercar
Espanya França Itàlia Romania Escòcia Suïssa Bulgaria
Catalunya Andalucia Aragó Balears Canarias Castilla-León C. Valenciana PRÒXIMAMENT
Catalunya
Alt Camp
Alt Empordà
Alt Penedès
Alt Urgell
Anoia
Bages
Baix Empordà
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Llobregat
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Moianès
Ruta 1
Ruta 2
Ruta 3
Ruta 4
Ruta 5
Ruta 6
Ruta 7
Ruta 8
Ruta 9
Ruta 10
Ruta 11
Ruta 12
Ruta 13
Ruta 14
Ruta 15
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
Pla d`Urgell
Pla de l`Estany
Priorat
Ribera d´Ebre
Ripollès
Segarra
Selva
Solsonès
Terra Alta
Urgell
Val d`Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Moianès
MOI 015_Castellcir
Vall de Marfà. Pla de Trullars. Carena de Coll d'Ases. Serrat de les Pedres
Castellcir_Esplugues_Castellterçol_Sant Llogari_Rubió_Granera_Coll d’Ases_Sant Julià d’Uixols_Castellcir
Mapa digital Comarcal. El Moianès. 1:30.000. Editorial Piolet


Resum
Distància: 39 Km
Desnivell: 990 m
Temps: 4 H 0 min
Dificultat: mitjana-difícil
Informacio
  Imprimir Itinerari
  Descarregar track
  Centres d'interès
  Àlbum de fotos
Ruta de contacte:
VOR 006_Sant Feliu de Codines
VOC 002_Sant Llorenç Savall
MOI 013_Monistrol de Calders
MOI 004_Castellterçol
MOI 003_Moia
MOI 002_Collsuspina
MOI 006_Granera
MOI 008_Monistrol de Calders
MOI 011_Castellterçol
MOI 012 Collsuspina
MOI 014_Sant Quirze Safaja
Map
fullsize map

Profile
Profil

ITINERARI
Els límits de l’altiplà del Moianès. Un viatge ple de descobertes.

Una ruta imprescindible per conèixer els trets més significatius del Moianès. Un viatge per un paisatge on les rieres han modelat l’altiplà que davalla cap a la conca del Llobregat, creant un paisatge trencat format per turons i petits serrats voltats de serpentejants i capritxoses fondalades. També és un viatge ple de interessants descobertes que ens mostren la ocupació del territori des de temps llunyans: dòlmens, balmes, poues de glaç, ermites romàniques, castells, cases fortificades o cabanes de pedra seca son els altres al·licients d’aquesta ruta.

Sortim del centre de Castellcir en direcció nord. Ens desviem a l’esquerra al costat del petit camp de futbol fins trobar la carretera. Pedalem uns metres pels sender lliure de trànsit fins trobar la pista que baixa cap a la bonica vall per on llisca la Riera de Fontscalents.

En un petit meandre la vall guanya terreny al riu formant una raconada de gran bellesa. El paisatge desprèn un verd intens amb aromes frescos de pi, espígol i romaní, fruit de la boira i de les pluges de tarda típiques de la primavera. Sota una gran llosa, on hi havia una balma ocupada des d’època troglodítica, s’alça la fantàstica masia d’Esplugues que aprofita la cavitat natural de la roca que li fa de teulada. Dos pollancres de considerable altura s’aixequen alterosos al costat del bonic pont romànic i per acabar, un antic cobert presideix la petita esplanada. Tot el conjunt està perfectament restaurat i forma part dels llocs visitables de l’Ecomuseu del Moianès.

Seguim riera avall sense travessar-la mai. A l’altra banda de la riera hi ha les naus del polígon El Vapor. Sense saber-ho, uns metres per sota nostra, a tocar de la riera, hi ha el
Roquer, una construcció singular única a Catalunya, on es podia rentar llana o la roba, com si d’un safareig es tractés. Un deliciós sender desemboca en una bona pista. Just travessem la riera la ruta continua per la pista de la dreta. Abans però, ens desviem uns metres per visitar una de les joies del Moianès, les poues de glaç de la Ginebreda, un altra radial de l’Ecomuseu que ens permet descobrir la enginyosa arquitectura constructiva i els vestigis d’una industria tradicional que involucrava una part significativa de la població rural a l’hivern.

A les poues s’hi guardava el glaç i la neu a l’hivern, gel en forma de barres que a la primavera es duia amb carros a ciutat. El glaç tenia aplicacions diverses: medicinals, gastronòmiques i curatives. Els principals clients de les poues de glaç eren peixateries, hospitals, farmàcies i fabricants de gelats. La ruta passa a tocar del Molí de la Fàbrega. A l’altra banda de la carretera, per la pista que puja al mas El Pedrós, trobem la poua de la Fàbrega, una de la cinquantena de les que hi ha escampades vora les rieres que soscaven i modelen l’altiplà. Passat el mas, una antiga casa de colònies, ens desviem a l’esquerra.

Ens endinsem en una vall de bonica solitud allunyada de la civilització on la vegetació sembla engolir-te i el camí es recargola en si mateix una i altra vegada. En un clar del camí, sobtadament apareix a l’altra banda de la vall la imatge, entre fantasmagòrica i inquietant per la boira que ens envaeix, de la caseria de Sant Llogari, un gran masia de tipus rural fortificada. A l'interior hi ha un pati-corral amb les dependències complementàries de la casa com estables, graners, dipòsits... Dintre del recinte fortificat també es troba la capella de Sant Llogarí i a tocar, l'església romànica de Sant Llogari de Castellet.

De camí cap al mas Rubió trobem, amagades per la vegetació, vàries “barraques de vinya”, petites construccions de pedra seca de dimensions reduïdes i cobertes amb volta cònica. Aquestes cabanes, al igual que les parets que aguanten les feixes de conreu són una mostra d'aquest tipus d'arquitectura d'un temps on la vinya tenia un paper protagonista.

Passat l’històric mas de Rubió ens elevem sobtadament cap al Pla de Trullars per una pista de pendent exigent. En poc temps sobrevolem la vall i coronem un dels cims del serrat presidit per la impressionant tomba megalítica, reconstruïda, del Dolmen de Pla de Trullars. Un sepulcre de grans dimensions que sembla fet per a reis des del qual es domina un extens territori modelat per les rieres, un paisatge de turons i petits serrats voltats de serpentejants i capritxoses fondalades que davallen cap al Llobregat.

Per un corriol incòmode enllacem amb la pista que puja a Granera des del fons de la vall i que hem deixat abans d’iniciar la pujada al Pla de Trullars. Granera és el municipi més petit i menys poblat del Moianès, però la situació dominant del seu castell sobre la carena que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès el fa visible des de molt lluny, per la banda ponentina. El castell està increïblement amotllat als desnivells del cim rocós sobre el que s’erigeix.

Al costat del cementiri, passem al costat de la capella de Santa Cecília. En destaca el magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i a l’interior, restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues. Adrecem el nostre camí vers els límits al sud de la comarca, allà on l’altiplà s’esfondra creant un reguitzell cingleres que cauen a plom cap els municipis de Sant Llorenç Savall i Gallifa. Un atractiu trajecte pedalant vora els espadats de grans perspectives, especialment la de la Serra de l’Obac que des de la nostra balconada se’ns mostra en tot el seu esplendor.

Enllacem senders i pistes que es desenvolupen sempre per la part alta per conquerir el darrer centre d’interès de la ruta, l’ermita de Sant Julia d’Uixols. El seu interior acull una construcció preromànica i és un lloc molt popular i concorregut pels excursionistes.

Iniciem el descens a Castellterçol. Un centenar de metres enllà de Sant Julià troben una cruïlla de camins, tant la pista de l’esquerra com la de la dreta conflueixen a tocar del poble. La ruta proposada segueix pel sender que s'endinsa al bosc, un camí amb alguns trams difícils que desemboca en una pista que connecta amb les dues anteriors. Un trajecte per realitzar al gust de cadascú.

Des de Castellterçol marxa un bonic camí paral·lel a la carretera que porta a Castellcir.
Una ruta imprescindible per conèixer el Moianès.

Maig de 2018

CENTRES D’INTERÈS
L’Espluga de Castellcir. Poues de glaç de la Ginebreda. Poua de glaç de la Fàbrega. Masia i església de Sant Llogari de Castellet. Dolmen de Trullars. Castell de Granera. Sant Julia d’Uixols

ALLOTJAMENTS I RESTAURANTS
http://www.consorcidelmoianes.cat/ca/turisme