Normalment a l’hivern fa por, potser més que por, mandra, anar en bicicleta. Un fet comprensible quan les temperatures no són les  mes idònies per fer-ho, encara que ben abrigat el problema és minimitza.

Us proposem sis rutes per fugir del fred hivernal amb un denominador comú, el massís del Montgrí, sota el paraigua del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, una serralada vertebradora de l’extensa plana empordanesa de paisatge singular única a Catalunya, configurada per un litoral amb penya-segats, cales i platges que s'endinsen en uns fons marins d'indubtable valor ecològic, un massís muntanyós, el Montgrí, que s'alça entre les planes al·luvials del Baix i l'Alt Empordà i els aiguamolls que forma el riu Ter a la seva desembocadura.

Aquest massís és en realitat un altiplà amb petites elevacions de cims destacables com el Montplà (310 m), el Montgrí (303 m) i el Puig Rodó (307 m). Dues de les rutes coronen dos dels tres cims i tot i que s’han de fer trams a peu, les panoràmiques que es gaudeixen de la gran plana de l’Empordà, dels relleus que la circumden i del Prepirineu gironí o del mateix Canigó, són immillorables.

Les rutes també us permetran descobrir els pobles medievals que van créixer sota la influència del Comtat d’Empúries, pobles encisadors amb vestigis d’història present en el seu urbanisme, en el que queda de les seves fortificacions o en cadascuna de les ermites romàniques.  Sempre present en qualsevol de les rutes, destaca per la seva impecable ubicació el castell del Montgrí, una fortificació inacabada de alterosa presència exterior que ens explica els conflictes entre el realesa catalana i els comptats feudals. També trobareu sobre el terreny detalls d’arquitectura popular: forns de calç, una esplèndides cabanes de pedra seca de planta circular i estructura esglaonada de diversos volums i alguns eixarts, nom que reben els murs resultants de despedregar el terreny per al conreu.

En altres descobrireu paratges singulars com les dunes de la Muntanya Gran, una gran duna que fa cent anys amenaçava les masies al sud del massís, encara recognoscible tot i estar fixada per una esplendorosa pineda; excepcionals penya-segats de gairebé 100 metres entre el Cap de la Barra i Cala Montgó, únics a la costa catalana; les maresmes, dunes i aiguamolls de la Pletera, un espai recuperat de la voracitat urbanística; les diverses desembocadures del Ter, fruit de la manipulació de l’home, llocs des d’on gaudir de la magnètica bellesa de les Illes Medes; antics estanys dessecats i recs medievals de llarg abast; un búnquer en un antic aeròdrom republicà al bell mig de la plana empordanesa; i, fins i tot, els contrastos entre la gran plana, perfectament horitzontal, i els interiors abruptes de les entranyes del massís a la vall de Santa Caterina, dos mons en un de sol.  

I del que sí gaudireu en totes les propostes és de la singular bellesa d’un entorn màgic que desferma la passió per recorrer-lo en bicicleta, sobre tot els dies assolellats de l’hivern quan ha bufat la tramuntana i ha deixat uns cels expansius, blaus i nets que ens permeten gaudir d’un immens paisatge des de la mateixa plana estant.  

Les rutes del Massís del Montgrí

BEM 012_Torroella de Montgrí
BEM 013_Llabià
BEM 014_Albons
BEM 015_Estartit
AEM 032_L'Escala
AEM 034_Viladamat