Hi ha a Catalunya més de 130 pobles distribuïts per tot el territori sense cap habitant, la majoria a les valls i muntanyes del  Pirineu. Segurament aquesta afirmació pot sorprendre a molta gent, però és una evidència que es va iniciar a mitjans del segle XX, quan el camp passà de ser el mitjà de subsistència bàsic de la majoria de la població a un tentacle més de la producció capitalista que va canviar un mode de vida mil·lenari i va expulsar despietadament a la població a la cerca d’un futur més desitjable.  Era el mal anomenat progrés.

Aquesta fugida de la població o èxode rural cap a les grans ciutats cercant millors condicions de vida va provocar que alguns pobles quedessin totalment abandonats. De fet, el procés de despoblament encara és viu ja que guanyar-se la vida en petits nuclis amb mancança de serveis bàsics com poden ser centres de salut o l’accés a internet, i  on els oficis tradicionals ja fa temps que han deixat de ser rendibles, és una tasca difícil. I sota aquesta hostilitat, pobles mil·lenaris continuaran desapareixent amb el pas dels anys i la gent malviurà en ciutats cada cop més congestionades.

Quan un poble perd els seus habitants sol seguir sempre les mateixes pautes: la manca d’energia vital malmet els habitatges, esfondra els sostres i deixa pas a una vegetació que engoleix les parets fins a fer-les desaparèixer, un procés que no dura tants anys com es podria  pensar. Passejar per aquests espais silenciats de magnètica bellesa provoca tristesa, nostàlgia i evoca imatges de temps passats quan aquets carrers estaven plens de vida i rememoren històries que no es veuen sinó que es teixeixen en les fantasies dels que les miren. Segles d’història viva que conviden a reflexionar sobre un model econòmic basat en el creixement constant i que cada vegada fa més tuf a podrit. Reflexions que haurien d’apuntalar un nou model de societat basat en un model sostenible per a les persones i el medi ambient. 

En paral·lel, cada vegada són més els pobles abandonats que tenen pretendents per comprar-los sencers. Hi ha compradors de tot tipus. Hi ha perfils de compradors com el d’El Fonoll, un poble mil·lenari al cor de Catalunya, que es va començar a restaurar als finals del 1998 com a un complex naturista o el de Conill, al bell mig de l’Urgell, on el propietari el vol reconstruir com a residència d'artistes plàstics. Altres exemples són les cooperatives que els volen per reformar-los per viure allunyats dels models actuals de creixement i d’acord amb el ritme que imposa la natura. És el cas de Lliurona, un poble que va renéixer quan un grup de joves carregats d’idealisme van arribar als anys 80 amb ganes de tirar endavant un projecte comunitari de conrear la terra i tenir bestiar o amb la idea de fer coses en comú per a la comunitat decidides en assemblea però després cadascú fent la seva activitat. Actualment hi viuen unes 50 persones entre adults i nens que van a l’escola que s’ha creat al poble. Un altra cas diferent és el del poble de Peguera ubicat en un paratge privilegiat de gran bellesa, comprat per un xeix de l’Aràbia Saudita per fer-hi un complex turístic de luxe que afortunadament un grup de lluitadors del territori va aconseguir aturar. Actualment Peguera pertany, sembla ser, a un jove i exitós empresari català i conegut futbolista d’elit al Barça.

Esperem que aquests i tots els futurs compradors no oblidin mai que els pobles no tenen, per definició, propietari i que formen part del patrimoni cultural de tot un país. El més important és recuperar l’essència del lloc per no oblidar mai aquells qui els van mantenir vius fins al moment de l’abandó total, sempre a contracor, en nom del progrés. Només això permetrà en un futur tornar a sentir en els seus carrers, com si flotessin encara en l'aire, la veus dels antics pobladors anant i venint, revivint les preocupacions quotidianes i l’energia que van deixar impregnada per sempre en les seves pedres.

A l’arxiu adjunt trobaràs totes les rutes per despoblats que hi ha a la web