El Mont, el cim que va encisar Verdaguer
La muntanya del Mont és el punt més enlairat del sector de llevant del territori muntanyós que s'ha convingut a anomenar Alta Garrotxa. Des de la plana estant, la de l’Empordà, la del terraprim o la que s’endinsa cap a la capçalera del Fluvià, la muntanya del Mont es fa mirar i no deixa indiferent a ningú.
El seu perfil d’espadats calcaris genera tal magnetisme que conviden a pujar-hi. A simple vista, les vessants que miren cap al nord i llevant, cobertes d’una densa massa forestal, semblen les més vulnerables per assolir el seu cim en bicicleta. Un padró rocallós on s’assenta el santuari que acull, en versos del poeta i gran viatger Jacint Verdaguer, la Reina de l’Empordà.
La proposta d’ascensió a el Mont és una experiència molt plaent i gratificant en tots els sentits. Pedalar per la cara nord de la muntanya sota una densa boscúria immersos en els propis pensaments i, de cop i volta, per la banda de la plana regada pel Fluvià, passar a dominar una gran extensió de paisatge que creix exponencialment al cim és realment colpidor. El Mont és el mirador de generoses panoràmiques on Jacint Verdaguer va trobar el lloc ideal que cercava per mirar de fit a fit el Canigó i la tranquil·litat per a escriure. Tant li va agradar que hi va fer una llarga estada durant l’estiu de 1884 i va aprofitar per redactar alguns fragments del poema Canigó.
Immers en la soledat que envolta el lloc, probablement es devia delectar amb un paisatge colossal i inspirador des de que clarejava fins al capvespre. I és que des del cim les vistes de fondalades, valls i serralades que s’albiren son genuïnament meravelloses. Envoltats d’un silenci només trencat pel Déu Èol, davant de la mirada atenta van desfilant la serralada dels Pirineus des del Puigmal fins a Cap de Creus morint a l’abadia de Roses i amb el Canigó dominant el conjunt; davant d’aquesta línia de relleus identifiquem amb claredat el Bassegoda, Comanegre, les cingleres de Sant Aniol o la serra Cavallera. I cap a ponent el sempre iconogràfic Pedraforca, acompanyat d’Ensija i Rasos de Peguera; i més ençà Sant Magdalena, Puigsacalm, Cabrera i els relleus del Collsacabra, el Montseny i les sempre verdes Guilleries. I seguint la línia que arrenca del Puigsacalm en direcció al mar, Finestres, la Salut, muntanyes de Rocacorba, les Gavarres i el Montgrí. I a contrallum, Cadiretes i el Montnegre-Corredor a banda i banda de la Tordera. I no parlem dels pobles i viles escampats per la gran planícia a banda i banda del cim: Figueres, Girona, Banyoles, Besalú, Olot...Impressionant i molt emocionant!
Us recomanem un dels textos que Verdaguer va escriure durant aquell estiu a la muntanya, de ben segur molt més atractius i motivadors del que nosaltres us podem oferir en les quatre ratlles d’aquest monogràfic: L’ermita del Mont**
** Fragment extret de:
Verdaguer, J., Prats, M., and Carreres i Péra, J. (1984). Obres. Seleccions
Verdaguer a la Mare de Déu del Mont. Edicions del Pèl.
Rutes del Mont
Attachments