Hi han espais que es troben en terra de ningú. Espais que separen físicament territoris, persones, cultures... Franges estretes que s’allarguen pel territori fins que conflueixen en un nova franja que alhora limita amb d’altres i així fins que es torna a tancar el cercle. Vivim en un mon finit separat per franges virtuals que fins i tot es perllonguen mar endins. Parlem de les fronteres.

 

Abans del sentit de la propietat, l’home, per naturalesa nòmada, és desplaçava lliurement pel territori. Les fronteres naturals que trobaven eren els rius, les grans serralades o el mar, però hàbils com som va trobar la manera de flanquejar-los i, des del continent africà, es va escampar per tots els racons del planeta. S’assentava en un lloc i involuntàriament en prenia propietat com fan els animals que marquen territori per una qüestió de supervivència. Fins aquí és pot dir que no hem evolucionat gaire i l’instint ens fa tancar les fronteres o construir murs per retenir als no desitjats. 

Si has arribat fins aquí probablement tinguis al teu ADN l’essència d’aquells primers viatgers que exploraven el mon, no només per un instint de supervivència, sinó també per l’afany d’aventura i descobriment. Malgrat que pràcticament ja no queden llocs per explorar i tot el territori ha estat ocupat i delimitat, si que podem encara moure’ns lliurement amb les nostres muntures  per aquestes franges de ningú -no llocs- i traspassar-los com si fóssim nens dolents.  

Descobriràs en la trentena de propostes transfrontereres que t’oferim en territori català, que les fronteres no son només espais físics erms sinó que al darrera hi ha multitud d’històries diferents. Històries de fugida, de retrobament, de contraban, d’amor... També descobriràs que no hi ha fronteres i que l’únic límit físic que ens ve imposat per l’espai exterior, però això tampoc serà sempre així. 

La majoria de les rutes proposades transgredeixen les fronteres dels Pirineus, les barreres naturals entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud. Malgrat tot, encara que aquest línia estigui clarament definida damunt del mapa separant territoris a nivell administratiu, viatjant amb bicicleta t’adones que simplement canvies de vall i que les afinitats entre veïns fronterers son masses com per establir diferències importants. 

Amb les rutes transfrontereres de rutabike podreu pedalejar pels camins que recorrien el contrabandistes entre Andorra i Catalunya intentant evitar la Guardia Civil, us apropareu a la història del final de la Guerra Civil rodant pels Camins de la Retirada, els mateixos camins que van fer servir el President Companys, el President de la República Manuel Azaña, el Lehendakari basc José Antonio Agirre Lekube i tots els que van poder del bàndol republicà, passos de muntanya que ens recorden la història d’uns homes vençuts per la força de les armes que es van haver de desplaçar del seu lloc d’origen per sobreviure a la barbàrie.

No resistiràs la temptació de refer el “Chemin de la Libertéque”, camí que en Walter Benjamin va recórrer fugint del nazisme buscant la salvació, fet que malauradament no va arribar. Podràs viatjar per la Cerdanya sense ni notar que traspasses els límits, fins i tot visitar pobles com Llívia, una illa catalana dintre l’estat francès. 

Si viatges en bici amb la ment oberta probablement t’interessarà fer la travessia de Perpinyà a Figueres, un projecte artístic de Jordi Lafon anomenat “Marges i Fronteres”  on caminants de cada ciutat es trobaven al Puig Neulós, un punt d’encontre fronterer entre veïns de banda i banda que convertien aquesta línia divisòria en un espai més ampli, capaç de generar oportunitats entre les persones i el territori.

Pots passejar-te pels límits només pujant al Puigmal des d’una banda o l’altre de la frontera, navegar als peus del Comabona, o moure’t pel Canigó sense tenir mai la sensació de ser estranger. I si anem a l’altra punta de Catalunya, no deixis de pedalar pels Ports de Beseit, un massís molt interessant per la BTT, i alhora intenta esbrinar realment on et trobes, fàcil de saber si puges al Tossal del Rei, punt limítrof de tres comunitats autònomes i espectacular mirador de tot el massís.

I finalment, si ets dels que els agrada viatjar no et perdis la travessa Zuric-Barcelona. Dels Alps al Pirineu saltant d’un país a l’altre sense passar per la duana. Estiguis interessat o no en el coneixement que desprenen els camins que recorres damunt la bicicleta, et convidem a carregar al GPS alguna de les rutes “transgressores” amb els límits: el paisatge el tens assegurat, la sensació de sentir-te lliure, també!

 

Surt i gaudeix-ne