Selva SEL 012_Santa Coloma de Farners
Espai d’Interès Natural de les Guilleries
Santa Coloma de Farners – Sant Andreu de Castanyet – Coll de Ruscall – Sant Jaume de la Creu d’Horta – Coll del Cirerer – El Sobirà – Mare de Déu del Pedró¬ – Santa Margarida de Vallors – Sant Miquel de Cladells – Sant Iscle i Santa Victoria de Sauleda – Castell i ermita de Farners – Santa Coloma de Farners
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:52 km
Desnivell:1820 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Ruta de les 10 ermites
Un llarg i fabulós recorregut pel cor del Massís de les Guilleries visitant zones plenes d'història, de natura i de suggerent solitud. L'espessa boscúria i l'escassetat de comunicacions van propiciar que, fins ben avançat el segle XIX, aquests rodals fossin reducte de bandolers.
El Massís de les Guillleries és l? últim contrafort de la Serralada Prelitoral, en contacte amb la Serralada Transversal i, alhora, una extensa c... Ruta de les 10 ermites
Un llarg i fabulós recorregut pel cor del Massís de les Guilleries visitant zones plenes d'història, de natura i de suggerent solitud. L'espessa boscúria i l'escassetat de comunicacions van propiciar que, fins ben avançat el segle XIX, aquests rodals fossin reducte de bandolers.
El Massís de les Guillleries és l’ últim contrafort de la Serralada Prelitoral, en contacte amb la Serralada Transversal i, alhora, una extensa comarca natural de la vall del Ter situada entre el Montseny i el Collsacabra. Es tracta d'una àrea densament boscosa, poblada a les solanes per alzinars i suredes de caire mediterrani i a les obagues per rouredes i fagedes de caire eurosiberià. Part de la coberta original ha estat substituïda per conreus forestals, principalment perxades i plantacions de pins exòtics i avets.
La ruta proposada no visita els bucles que cal fer per visitar Santa Bàrbara i Sant Pere Cercada. Si les visiteu, cal afegir al total uns deu quilòmetres més. Iniciem la ruta al casc antic de Santa Coloma per la carretera que duu a Castanyet on val la pena arribar-hi per visitar la ermita de Sant Andreu. La ruta continua abans d’arribar a l’ermita per una pista a la dreta que s’enfila de valent fins la carena i continua pujant pels contraforts de les Guilleries fins assolir el Coll de Ruscall que separa el cims del Turó de Llumeneres i Santa Bàrbara on cal arribar expressament si es vol visitar l’ermita.
Fem un tram de baixada per la cara nord de la serra del Turó de Llumeners ciclant per una bonica i frondosa fageda fins trobar una pista més bona. A l’altra banda de la riera trobem La Molina, una antiga serradora que s'accionava amb aigua o amb una màquina de vapor. Continuem la ruta sense problemes per la vall de la Santa Creu, els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells, fins al llogaret on s’emplaça l’ermita de Sant Jaume de la Creu d’Horta i el Coll del Cirerer. En el trajecte, si viatgem amb mirada atenta, podrem veure espècies vegetals monumentals.
Al coll continuem en direcció El Sobirà, magnífic nucli rural, conjunt de masia i edificis annexos amb una capella consagrada el 1609, dedicada a Sant Bernat de Claravall, situat en un lloc privilegiat al cor de les Guilleries des d’on gaudim de bones vistes dels contraforts del Collsacabra i, al seu darrere, del Canigó.
Continuem guanyant alçada fins trobar el trencant de la ermita de la Mare de Déu del Pedró, des d’on iniciem un llarg descens fins al fons de la vall de la Riera de la Masó. Passarem per bonics i boscosos indrets: l’ermita del Pedró, ubicada en el punt més alt de la serra del mateix nom i centre de devoció comarcal, i més endavant, en el trajecte fins a l’ermita de Santa Margarida de Vallors, el Collet dels Republicans i el Turó dels Maquis, ambdós amb nomenclatura prou evident del passat històric de les Guilleries.
A partir de l’ermita de Santa Margarida de Vallors, capella esmentada des de l'any 886 però actualment totalment renovada (només la paret de migdia sembla pertànyer a l'antic edifici romànic), la pista cau en picat al fons de la vall amb trams de fort pendent, un dels motius de fer la ruta de les 10 ermites en direcció contrària a la que ha estat dissenyada.
Un cop a la vall continuem per una bona pista per la qual ciclem fins trobar el trencat de la masia El Clopers per on hem de passar per arribar a Sant Miquel de Cladells. Des del Clopers continuem un tram per una pista poc freqüentada que ens puja a la carena. A l’altra banda de la carretera hi ha una pista que baixa fins l’ermita. Ubicada en un petit pla des d’on gaudim de l’imponent Turó de l’Home, Sant Miquel de Cladells és una obra notable construïda als s. XI i XII que encara conserva ben visible la primitiva estructura romànica amb algun afegit posterior.
Deixem l’ermtia i baixem al fons de la vall de Joanet, passem per sota el viaducte de l’Eix Transversal i ciclem riera avall travessant-la diverses vegades. Cal parar atenció a una desviació a la dreta, poc clara i bruta, per on cal continuar la ruta, que passa per davant d’un antic Forn de totxos ara en desús i ens permet enllaçar amb la última pujada del dia, amb un primer tram per una pista de desemboscar de pendents impossibles però que connecta a la fi amb una altra de molt bona que ens pujarà a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victoria de Sauleda. Es tracta d’una església del s. IX situada en un gran pla, bellament restaurada i ben conservada.
Continuem seguint la senyalització de la ruta de les ermites per enllaçar a través d’un curt i petit tram de corriol, amb la pista que baixa directament a Santa Coloma de Farners. Retallem la ruta de les ermites, malgrat que deixem de visitar Sant Pere Cercada, probablement, un edifici molt interessant per l'harmonia dels seus volums. Ràpida i gratificant baixada, ara sí, gaudint de bones panoràmiques tant del trajecte de l’inici de la ruta com del corredor prelitoral. I si encara queden ànims per desviar-se, esm pot visitar el castell de Farners i l’ermita de la Mare de Déu de Farners.
Novembre de 2013
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu de Castanyet. Sant Jaume de la Creu d’Horta. El Sobirà. Mare de Déu del Pedró¬. Santa Margarida de Vallors. Sant Miquel de Cladells. Sant Iscle i Santa Victoria de Sauleda. Castell i ermita de Farners
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.scf.cat/
Un llarg i fabulós recorregut pel cor del Massís de les Guilleries visitant zones plenes d'història, de natura i de suggerent solitud. L'espessa boscúria i l'escassetat de comunicacions van propiciar que, fins ben avançat el segle XIX, aquests rodals fossin reducte de bandolers.
El Massís de les Guillleries és l? últim contrafort de la Serralada Prelitoral, en contacte amb la Serralada Transversal i, alhora, una extensa c... Ruta de les 10 ermites
Un llarg i fabulós recorregut pel cor del Massís de les Guilleries visitant zones plenes d'història, de natura i de suggerent solitud. L'espessa boscúria i l'escassetat de comunicacions van propiciar que, fins ben avançat el segle XIX, aquests rodals fossin reducte de bandolers.
El Massís de les Guillleries és l’ últim contrafort de la Serralada Prelitoral, en contacte amb la Serralada Transversal i, alhora, una extensa comarca natural de la vall del Ter situada entre el Montseny i el Collsacabra. Es tracta d'una àrea densament boscosa, poblada a les solanes per alzinars i suredes de caire mediterrani i a les obagues per rouredes i fagedes de caire eurosiberià. Part de la coberta original ha estat substituïda per conreus forestals, principalment perxades i plantacions de pins exòtics i avets.
La ruta proposada no visita els bucles que cal fer per visitar Santa Bàrbara i Sant Pere Cercada. Si les visiteu, cal afegir al total uns deu quilòmetres més. Iniciem la ruta al casc antic de Santa Coloma per la carretera que duu a Castanyet on val la pena arribar-hi per visitar la ermita de Sant Andreu. La ruta continua abans d’arribar a l’ermita per una pista a la dreta que s’enfila de valent fins la carena i continua pujant pels contraforts de les Guilleries fins assolir el Coll de Ruscall que separa el cims del Turó de Llumeneres i Santa Bàrbara on cal arribar expressament si es vol visitar l’ermita.
Fem un tram de baixada per la cara nord de la serra del Turó de Llumeners ciclant per una bonica i frondosa fageda fins trobar una pista més bona. A l’altra banda de la riera trobem La Molina, una antiga serradora que s'accionava amb aigua o amb una màquina de vapor. Continuem la ruta sense problemes per la vall de la Santa Creu, els vessants de la qual són plens d'espessos boscos, principalment de castanyers o de perxades als obacs i d'alzines sureres als solells, fins al llogaret on s’emplaça l’ermita de Sant Jaume de la Creu d’Horta i el Coll del Cirerer. En el trajecte, si viatgem amb mirada atenta, podrem veure espècies vegetals monumentals.
Al coll continuem en direcció El Sobirà, magnífic nucli rural, conjunt de masia i edificis annexos amb una capella consagrada el 1609, dedicada a Sant Bernat de Claravall, situat en un lloc privilegiat al cor de les Guilleries des d’on gaudim de bones vistes dels contraforts del Collsacabra i, al seu darrere, del Canigó.
Continuem guanyant alçada fins trobar el trencant de la ermita de la Mare de Déu del Pedró, des d’on iniciem un llarg descens fins al fons de la vall de la Riera de la Masó. Passarem per bonics i boscosos indrets: l’ermita del Pedró, ubicada en el punt més alt de la serra del mateix nom i centre de devoció comarcal, i més endavant, en el trajecte fins a l’ermita de Santa Margarida de Vallors, el Collet dels Republicans i el Turó dels Maquis, ambdós amb nomenclatura prou evident del passat històric de les Guilleries.
A partir de l’ermita de Santa Margarida de Vallors, capella esmentada des de l'any 886 però actualment totalment renovada (només la paret de migdia sembla pertànyer a l'antic edifici romànic), la pista cau en picat al fons de la vall amb trams de fort pendent, un dels motius de fer la ruta de les 10 ermites en direcció contrària a la que ha estat dissenyada.
Un cop a la vall continuem per una bona pista per la qual ciclem fins trobar el trencat de la masia El Clopers per on hem de passar per arribar a Sant Miquel de Cladells. Des del Clopers continuem un tram per una pista poc freqüentada que ens puja a la carena. A l’altra banda de la carretera hi ha una pista que baixa fins l’ermita. Ubicada en un petit pla des d’on gaudim de l’imponent Turó de l’Home, Sant Miquel de Cladells és una obra notable construïda als s. XI i XII que encara conserva ben visible la primitiva estructura romànica amb algun afegit posterior.
Deixem l’ermtia i baixem al fons de la vall de Joanet, passem per sota el viaducte de l’Eix Transversal i ciclem riera avall travessant-la diverses vegades. Cal parar atenció a una desviació a la dreta, poc clara i bruta, per on cal continuar la ruta, que passa per davant d’un antic Forn de totxos ara en desús i ens permet enllaçar amb la última pujada del dia, amb un primer tram per una pista de desemboscar de pendents impossibles però que connecta a la fi amb una altra de molt bona que ens pujarà a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victoria de Sauleda. Es tracta d’una església del s. IX situada en un gran pla, bellament restaurada i ben conservada.
Continuem seguint la senyalització de la ruta de les ermites per enllaçar a través d’un curt i petit tram de corriol, amb la pista que baixa directament a Santa Coloma de Farners. Retallem la ruta de les ermites, malgrat que deixem de visitar Sant Pere Cercada, probablement, un edifici molt interessant per l'harmonia dels seus volums. Ràpida i gratificant baixada, ara sí, gaudint de bones panoràmiques tant del trajecte de l’inici de la ruta com del corredor prelitoral. I si encara queden ànims per desviar-se, esm pot visitar el castell de Farners i l’ermita de la Mare de Déu de Farners.
Novembre de 2013
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu de Castanyet. Sant Jaume de la Creu d’Horta. El Sobirà. Mare de Déu del Pedró¬. Santa Margarida de Vallors. Sant Miquel de Cladells. Sant Iscle i Santa Victoria de Sauleda. Castell i ermita de Farners
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.scf.cat/