Pallars Sobirà PAS 011_Araos
Parc Natural de l’Alt Pirineu. Lo Covil. Pic de la Màniga. Bosc de Viròs
Araós — Ainet de Besan — Alins — Refugi de Gall Fer — Bordes de Virós — Ermita de Sant Llisser — Araós
Mapa Comarcal de Catalunya. 1.50.000. Pallars Sobirà. Institut Cartogràfic de Catalunya
Resum
Distància:39 km
Desnivell:1490 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Vall Ferrera i Bosc de Virós
El camí ral de la Vallferrera, l?esplendorós bosc de Virós, una llarga pujada de prop de mil cinc-cents metres i un descens per una senda trialera, sempre envoltats de boscos i de poderosos cims, son al·licients suficients per no deixar escapar aquesta ruta.
Una ruta clàssica d?alta muntanya de perfil piramidal a la sortida de la vall Ferrera, el nom de la qual prové de l?explotacions de ferro que van ser la principal font de riquesa... Vall Ferrera i Bosc de Virós
El camí ral de la Vallferrera, l’esplendorós bosc de Virós, una llarga pujada de prop de mil cinc-cents metres i un descens per una senda trialera, sempre envoltats de boscos i de poderosos cims, son al·licients suficients per no deixar escapar aquesta ruta.
Una ruta clàssica d’alta muntanya de perfil piramidal a la sortida de la vall Ferrera, el nom de la qual prové de l’explotacions de ferro que van ser la principal font de riquesa de la vall fins a final del S. XIX.
Iniciem la ruta travessant el riu en direcció a les Bordes de Viròs i tot seguit, prenem el camí Ral de Vallferrera que remuntat en paral.lel el riu i entre boscos de frondosa vegetació de ribera ens deixa a les portes d’Alins, on acabem arribant per carretera.
Al poble continuem per la carretera de Noris i Tor, la qual deixem, quan aquesta s’endinsa a la vall de Tor, per una pista que marxa a la dreta en direcció al Mirador de Cassols, segons indica un rètol del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Iniciem una llarga pujada que ens portarà fins sota mateix del cim de Lo Covil, una ascensió exigent però de pendent suau i constant que ens la fa més còmoda. La llarga pujada ens permet identificar els diferents estatges de vegetació que acull la muntanya, vegetació que va des dels boscos de ribera al fons de la vall als prats alpins a les parts més altes; entre aquests dos estatges trobem exhuberants boscos de coníferes encatifats de molsa i a prop del cim el sotabosc molsòs es substituit pel neret que s’arrapa al rocam granític.
Quan sortim del bosc, a les últimes llaçades de la llarga pujada i si el temps ho permet, podem veure els cims que tenquen la vall del Barranc de Boixedo, coronada pel Pic de Saloria, la vall Ferrera i l’imponent silueta del Monteixo que ens ha acompanyat en tota la pujada. Assolim la cota 1.400 m, el punt més alt de la ruta, just a sota la vessant est del cim de Lo Covil. Es respira a la pell l’ambient d’alta muntanya i des d’aqui dominem una extensa panoràmica de les serralades pirinenques del Pallars Sobira i sobretot, el bosc de Viròs cap a on ens diriguim.
Frenètica i ràpida baixada cam el refugi de Gall Fer on continuem amb la senyalització groga del sender que porta a les Bordes de Viròs. Una trialera sense gaires dificultats tènciques que ens permet endinsar-nos al cor del bosc de Viròs, un espai de gran bellesa que cal respectar. Opcionalment també és pot baixar al mateix lloc directament per la pista principal.
El Bosc de Viròs es va convertir en el principal font de riquesa de la vall desprès de l’abandonament de la metal.lurgia a finals del segle XIX. Les tallades arreu, sense deixar cap arbre, explica per que a Virós no hi ha arbres més vells o anteriors al 1850, moment final de les fargues. Actualment és continua tallant fusta però de manera selectiva i sostenible que permet la recuperació del bosc.
A les bordes de Viròs tenim dues opcions per acabar la ruta: per la carretera en ràpida baixada o continuar pel sender que marxa cap a la petita ermita de Sant Lliser. La trialera és més tècnica i menys fressada que la que baixa del refugi, però no presenta compicacions excessives.
Agost de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Camí Ral de Vallferrera. Bosc de Viròs. Ermita de Sant Llisser.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
http://vallferreratourist.com
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal de Catalunya. 1.50.000. Pallars Sobirà. Institut Cartogràfic de Catalunya
BIBLIOGRAFIA
El Pallars Sobirà en BTT. Xavier Agut. Cossetania Edicions.
El camí ral de la Vallferrera, l?esplendorós bosc de Virós, una llarga pujada de prop de mil cinc-cents metres i un descens per una senda trialera, sempre envoltats de boscos i de poderosos cims, son al·licients suficients per no deixar escapar aquesta ruta.
Una ruta clàssica d?alta muntanya de perfil piramidal a la sortida de la vall Ferrera, el nom de la qual prové de l?explotacions de ferro que van ser la principal font de riquesa... Vall Ferrera i Bosc de Virós
El camí ral de la Vallferrera, l’esplendorós bosc de Virós, una llarga pujada de prop de mil cinc-cents metres i un descens per una senda trialera, sempre envoltats de boscos i de poderosos cims, son al·licients suficients per no deixar escapar aquesta ruta.
Una ruta clàssica d’alta muntanya de perfil piramidal a la sortida de la vall Ferrera, el nom de la qual prové de l’explotacions de ferro que van ser la principal font de riquesa de la vall fins a final del S. XIX.
Iniciem la ruta travessant el riu en direcció a les Bordes de Viròs i tot seguit, prenem el camí Ral de Vallferrera que remuntat en paral.lel el riu i entre boscos de frondosa vegetació de ribera ens deixa a les portes d’Alins, on acabem arribant per carretera.
Al poble continuem per la carretera de Noris i Tor, la qual deixem, quan aquesta s’endinsa a la vall de Tor, per una pista que marxa a la dreta en direcció al Mirador de Cassols, segons indica un rètol del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Iniciem una llarga pujada que ens portarà fins sota mateix del cim de Lo Covil, una ascensió exigent però de pendent suau i constant que ens la fa més còmoda. La llarga pujada ens permet identificar els diferents estatges de vegetació que acull la muntanya, vegetació que va des dels boscos de ribera al fons de la vall als prats alpins a les parts més altes; entre aquests dos estatges trobem exhuberants boscos de coníferes encatifats de molsa i a prop del cim el sotabosc molsòs es substituit pel neret que s’arrapa al rocam granític.
Quan sortim del bosc, a les últimes llaçades de la llarga pujada i si el temps ho permet, podem veure els cims que tenquen la vall del Barranc de Boixedo, coronada pel Pic de Saloria, la vall Ferrera i l’imponent silueta del Monteixo que ens ha acompanyat en tota la pujada. Assolim la cota 1.400 m, el punt més alt de la ruta, just a sota la vessant est del cim de Lo Covil. Es respira a la pell l’ambient d’alta muntanya i des d’aqui dominem una extensa panoràmica de les serralades pirinenques del Pallars Sobira i sobretot, el bosc de Viròs cap a on ens diriguim.
Frenètica i ràpida baixada cam el refugi de Gall Fer on continuem amb la senyalització groga del sender que porta a les Bordes de Viròs. Una trialera sense gaires dificultats tènciques que ens permet endinsar-nos al cor del bosc de Viròs, un espai de gran bellesa que cal respectar. Opcionalment també és pot baixar al mateix lloc directament per la pista principal.
El Bosc de Viròs es va convertir en el principal font de riquesa de la vall desprès de l’abandonament de la metal.lurgia a finals del segle XIX. Les tallades arreu, sense deixar cap arbre, explica per que a Virós no hi ha arbres més vells o anteriors al 1850, moment final de les fargues. Actualment és continua tallant fusta però de manera selectiva i sostenible que permet la recuperació del bosc.
A les bordes de Viròs tenim dues opcions per acabar la ruta: per la carretera en ràpida baixada o continuar pel sender que marxa cap a la petita ermita de Sant Lliser. La trialera és més tècnica i menys fressada que la que baixa del refugi, però no presenta compicacions excessives.
Agost de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Camí Ral de Vallferrera. Bosc de Viròs. Ermita de Sant Llisser.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
http://vallferreratourist.com
CARTOGRAFIA
Mapa Comarcal de Catalunya. 1.50.000. Pallars Sobirà. Institut Cartogràfic de Catalunya
BIBLIOGRAFIA
El Pallars Sobirà en BTT. Xavier Agut. Cossetania Edicions.