Anoia ANO 012_Sant Martí de Tous
Espai d'Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt. Serra de la Portella. Serra de Feixes.
Sant Martí de Tous – L’Agulla Grossa – Sant Romà – Múnia – La Llacuna – Rofes – Collet de Feixes – La Casa Alta – Orpí – Santa Candia – Coll de la Portella – Sant Martí de Tous
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:860 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Entre l?Anoia i el Penedès
Ruta emmarcada en l?Espai d'Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt que ens permet descobrir aquest territori de transició entre els altiplans centrals i les serres prelitorals catalanes i els petits pobles medievals de la Llacuna i Orpí.
Iniciem la ruta a la riera del Molí, en direcció al mas la Passada i la Creu de Pedra, una creu de terme protegida com a bé cultural d'interès local, encara que és una còpia de l?or... Entre l’Anoia i el Penedès
Ruta emmarcada en l’Espai d'Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt que ens permet descobrir aquest territori de transició entre els altiplans centrals i les serres prelitorals catalanes i els petits pobles medievals de la Llacuna i Orpí.
Iniciem la ruta a la riera del Molí, en direcció al mas la Passada i la Creu de Pedra, una creu de terme protegida com a bé cultural d'interès local, encara que és una còpia de l’original, que es va destruir durant la Guerra Civil. Deixem el camí enquitranat i continuem per pistes forestals que recorren masos i extensions de camps de conreu, tot passant pels masos de Tous i Passadeta.
Continuem en direcció a l’ermita de la Roqueta, més endavant ens desviem cap a cal Macip. Iniciem l’ascensió a la carena de la Serra de Miralles. Pugem per trams de fort pendent al cor de la serra. Arribem al coll on hi ha les restes de l’antic mas de Ca la Llebre, entre els cims del Grony de Miralles i l’Agulla Grossa. S’ha de pujar a aquest últim, ja que és molt proper i les vistes son les millors de la ruta. Des del cim rocós podem visualitzar el territori proper que ens envolta, Montserrat, l’Obac o la serra de Rubió i també les serralades del Prepirineu Central, Port del Compte, Cadí, Serra del Verd, Pedraforca i Serra d’Ensija.
Iniciem el descens cap a la vall de Miralles passant per l’església de Sant Romà, un temple al veïnat del mateix nom inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i per la Múnia abans d’iniciar la pujada al Coll de la Creu del Pla i arribar a la Llacuna.
La vila de la Llacuna és una vila medieval que encara conserva algun dels portals de la muralla que l’envoltava. El nucli urbà de la Llacuna va estar vinculat a l'antic priorat benedictí de Santa Maria, documentat des del segle XI. Passem per la plaça Major, porxada, que servia d’aixopluc del mercat que se celebrava antigament i que és actualment un dels indrets més característics de la població. Sortim de la plaça pel portal d’en Garreta, una de les entrades a l’antiga vila medieval emmurallada, i després d’un curt tram de carretera en direcció a Rofes ens desviem per una pista que marxa als peus de la serra de Puigfred.
Arribem al mas de Can Martinet, on continuem per un bonic tram resseguint els meandres de la riera de la Llacuna, primer per pista i després per un corriol que la travessa i ens permet arribar al veïnat de Rofes. Passem pel costat de l’església de Sant Josep, construïda l'any 1985 en un estil historicista amb elements neoromànics i neogòtics amb les pedres, segons expliquen, d'una masia del municipi de Conesa, a la Conca de Barberà:
La ruta continua per una pista que volta el Turó de Can Font i guanya alçada suaument fins a assolir el coll de Feixes. Entrem en un bonic altiplà on destaquen els masos en runes de les Feixes i la Casa Alta, aquest últim de visita aconsellada.
Baixada ràpida fins al petit nucli d’Orpí, molt ben conservat, format per l'església, la casa rectoral, un gran casal que correspon a l'antic castell i altres edificis (unes poques cases). Del castell original es conserva una singular torre poligonal de sis costats, catalogada com a bé cultural d’interès nacional.
La ubicació d’Orpi dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme ens obliga a fer una marrada que passa pel cementiri. Santa Càndia, a l’altra banda de la riera. Després d’un tram de carretera enllacem amb la pista del mas de Cal Soteras i ens permet guanyar el Coll de la Portella. A l’altra banda, una petita vall i de nou la Serra de Miralles, que travessem pel Coll del Vendrell, des d’on iniciem el retorn al punt de sortida passant per la Fou de Tous, un dels paratges més espectaculars del municipi.
La Fou és un saltant d’aigua que ha socavat la roca calcària creant un profund gorg de gran bellesa en època de pluges. Al voltant hi ha balmes i coves, la més coneguda és la del Diable. La sensació de màgia que produeix l’aigua caient, ha generat al llarg dels segles nombroses llegendes i històries.
Arribem a Sant Martí de Tous contemplant el bonic perfil del poble, del qual en destaca la silueta del seu imponent castell.
Octubre de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Llacuna. Plaça Porxada de la Llacuna. Castell d’Orpí. La Fou de Tous
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.tous.cat/
Ruta emmarcada en l?Espai d'Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt que ens permet descobrir aquest territori de transició entre els altiplans centrals i les serres prelitorals catalanes i els petits pobles medievals de la Llacuna i Orpí.
Iniciem la ruta a la riera del Molí, en direcció al mas la Passada i la Creu de Pedra, una creu de terme protegida com a bé cultural d'interès local, encara que és una còpia de l?or... Entre l’Anoia i el Penedès
Ruta emmarcada en l’Espai d'Interès Natural de la Serra de Miralles-Queralt que ens permet descobrir aquest territori de transició entre els altiplans centrals i les serres prelitorals catalanes i els petits pobles medievals de la Llacuna i Orpí.
Iniciem la ruta a la riera del Molí, en direcció al mas la Passada i la Creu de Pedra, una creu de terme protegida com a bé cultural d'interès local, encara que és una còpia de l’original, que es va destruir durant la Guerra Civil. Deixem el camí enquitranat i continuem per pistes forestals que recorren masos i extensions de camps de conreu, tot passant pels masos de Tous i Passadeta.
Continuem en direcció a l’ermita de la Roqueta, més endavant ens desviem cap a cal Macip. Iniciem l’ascensió a la carena de la Serra de Miralles. Pugem per trams de fort pendent al cor de la serra. Arribem al coll on hi ha les restes de l’antic mas de Ca la Llebre, entre els cims del Grony de Miralles i l’Agulla Grossa. S’ha de pujar a aquest últim, ja que és molt proper i les vistes son les millors de la ruta. Des del cim rocós podem visualitzar el territori proper que ens envolta, Montserrat, l’Obac o la serra de Rubió i també les serralades del Prepirineu Central, Port del Compte, Cadí, Serra del Verd, Pedraforca i Serra d’Ensija.
Iniciem el descens cap a la vall de Miralles passant per l’església de Sant Romà, un temple al veïnat del mateix nom inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i per la Múnia abans d’iniciar la pujada al Coll de la Creu del Pla i arribar a la Llacuna.
La vila de la Llacuna és una vila medieval que encara conserva algun dels portals de la muralla que l’envoltava. El nucli urbà de la Llacuna va estar vinculat a l'antic priorat benedictí de Santa Maria, documentat des del segle XI. Passem per la plaça Major, porxada, que servia d’aixopluc del mercat que se celebrava antigament i que és actualment un dels indrets més característics de la població. Sortim de la plaça pel portal d’en Garreta, una de les entrades a l’antiga vila medieval emmurallada, i després d’un curt tram de carretera en direcció a Rofes ens desviem per una pista que marxa als peus de la serra de Puigfred.
Arribem al mas de Can Martinet, on continuem per un bonic tram resseguint els meandres de la riera de la Llacuna, primer per pista i després per un corriol que la travessa i ens permet arribar al veïnat de Rofes. Passem pel costat de l’església de Sant Josep, construïda l'any 1985 en un estil historicista amb elements neoromànics i neogòtics amb les pedres, segons expliquen, d'una masia del municipi de Conesa, a la Conca de Barberà:
La ruta continua per una pista que volta el Turó de Can Font i guanya alçada suaument fins a assolir el coll de Feixes. Entrem en un bonic altiplà on destaquen els masos en runes de les Feixes i la Casa Alta, aquest últim de visita aconsellada.
Baixada ràpida fins al petit nucli d’Orpí, molt ben conservat, format per l'església, la casa rectoral, un gran casal que correspon a l'antic castell i altres edificis (unes poques cases). Del castell original es conserva una singular torre poligonal de sis costats, catalogada com a bé cultural d’interès nacional.
La ubicació d’Orpi dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme ens obliga a fer una marrada que passa pel cementiri. Santa Càndia, a l’altra banda de la riera. Després d’un tram de carretera enllacem amb la pista del mas de Cal Soteras i ens permet guanyar el Coll de la Portella. A l’altra banda, una petita vall i de nou la Serra de Miralles, que travessem pel Coll del Vendrell, des d’on iniciem el retorn al punt de sortida passant per la Fou de Tous, un dels paratges més espectaculars del municipi.
La Fou és un saltant d’aigua que ha socavat la roca calcària creant un profund gorg de gran bellesa en època de pluges. Al voltant hi ha balmes i coves, la més coneguda és la del Diable. La sensació de màgia que produeix l’aigua caient, ha generat al llarg dels segles nombroses llegendes i històries.
Arribem a Sant Martí de Tous contemplant el bonic perfil del poble, del qual en destaca la silueta del seu imponent castell.
Octubre de 2015
CENTRES D’INTERÈS
Santa Maria de la Llacuna. Plaça Porxada de la Llacuna. Castell d’Orpí. La Fou de Tous
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.tous.cat/