Alt Urgell AUR 018_La Seu d’Urgell
Serra de la Freita. Serra de Nabiners. Serra de la Bastida
La Seu d’Urgell – La Freita – Mare de Déu de Sagàs – La Bastida d’Hortons – La Seu d’Urgell
Mapa digital Catalunya. 1:50.000.Alt Urgell. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:24 km
Desnivell:890 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:mitjana
Informació
Volta a la Serra de Nabiners
Ataquem des de la Seu d?Urgell els contraforts de ponent de la Serra del Cadí, els quals van perden alçada fins a morir al Segre. Pedalarem per un conjunt muntanyós que abans estava esquitxat de petits nuclis i masos isolats, ara totalment abandonats a la voraç vegetació que any rere any ha anat cobrint uns terrenys que abans eren pastures per les ovelles, camps de cereals o vinyes desplegades en terrasses. Una ruta solitària, atractiva i que requer... Volta a la Serra de Nabiners
Ataquem des de la Seu d’Urgell els contraforts de ponent de la Serra del Cadí, els quals van perden alçada fins a morir al Segre. Pedalarem per un conjunt muntanyós que abans estava esquitxat de petits nuclis i masos isolats, ara totalment abandonats a la voraç vegetació que any rere any ha anat cobrint uns terrenys que abans eren pastures per les ovelles, camps de cereals o vinyes desplegades en terrasses. Una ruta solitària, atractiva i que requereix en la part central, bona tècnica per anar superant els obstacles que trobarem
Des del centre de la capital de l’Alt Urgell anem a buscar la carretera de Cerc i Tuixent. A l’altra banda del Segre ens desviem a la dreta pel camí rural que duu a Arfa. A l’alçada de les Bordes d’Arfà penetrem de ple a la vall del torrent de la Coma. Un asfaltat malmès ens permet progressar confortablement fins a cal Joan.
A partir d’aquí comença una ascensió de forts pendents. La bona pista, exceptuant uns trams puntuals que demanen més intensitat, ens fa més assequible la transició fins a la part alta de la Serra de Freita, tot i així, no hi cap moment per al relaxament i cada pedalada demana esforç i constància.
Sortint del bosc, a la carena de la Serra de Freita, les panoràmiques s’eixamplen exponencialment. Si fixem la mirada al nord gaudirem de bones vistes de la ciutat de la Seu, al peu de les serralades andorranes i al centre de l’aiguabarreig del Segre quan rep el Valira. A ponent destaca la inequívoca silueta de la Torreta de l’Orri i cap a llevant les abruptes parets de la Serra del Cadí.
Ens desviem a l’esquerra un centenar de metres passat el Tossal de la Freita per visitar el nucli del mateix nom i pertanyent al municipi de la Ribera d''Urgellet. Es tracta d’un despoblat on només resta dempeus una casa amb tota la seva volumetria i la malmesa església de Sant Joan, d''estil romànic. Aquest lloc està relacionat amb el “caga tió” de la Seu d''Urgell, anomenat Tió de la Freita, que amb l''ajuda dels Minairons caga regals als nens.
Continuem pujant fins a un àrea de descans on deixem la bona pista per un camí a l’esquerra més interessant que ens treu de la comoditat en la qual estàvem instal·lats. Penetrem en un frondós bosc de pi roig recorrent la capçalera del torrent de la Freita fins enllaçar amb la carena de la Serra de Nabiners. Trobem la casa de Cal Fonso, hàbilment ubicada en un pla des d’on es té una magnífica perspectiva del Cadí i els contraforts de ponent.
Ara hem de baixar al fons de la vall de Casanova i pujar a la carena de la Serra de la Bastida. Ho fem per antics camins carreters ara en desús. La baixada fins a la riera no presenta excessives complicacions i l’antic camí que pujava fins al mas, es ara un corriol en moltes parts del tram. De tant en tant veiem en un pla sobre la vall el nostre següent objectiu, la ermita de la Mare de Déu de Sagàs, voltada de muntanyes que semblen infranquejables.
A l’altra banda del riu, la pista ha desaparegut pels efectes d’alguna riada. És només un curt tram. La pista que trobem està força deteriorada i ens hi hem d’aplicar de valent per anar avançant. Sortim a la pista que ens porta fins l’ermita, de tons vermellosos que contrasten amb el verd dels pins. Ubicada en un bonic pla convida a la relaxació i a fer una ullada de l’entorn.
Continuem per una antiga pista, també en desús, que puja suaument però que el pas del temps ha deteriorat i l’aigua ha soscavat. Anem tantejant el camí que amb tècnica i mantenint la cadència es deixa fer. A la carena de la Serra de la Bastida trobem el camí que baixa del coll de Creus i que enllaça amb la vall de la Vansa. Aparentment millora la situació, però és només un miratge. El camí sembla literalment excavat a la roca, és pedregós i va alternant graons que hem d’anar evitant. Sembla talment una gimcana que ens manté el cervell ocupat evitant els obstacles i buscant sempre el millor lloc de pas. No és un camí apte per tothom però es d’aquells que et deixen plenament satisfet un cop superat. Realment un tram molt bonic i entretingut.
Trobem la pista que enllaça La Bastida d’Hortons amb el grup de construccions agrupades de Ca l’Antona, voltada de verds prats que contrasten amb la vermellor de les teulades. Una bona pista que recorrem veloçment fins arribar al poble. Al petit nucli de la Bastida d''Hortons hi ha una església d’estructura rectangular amb un campanar de torre quadrat, dedicada a Santa Coloma. Hi hagué també l''antic castell de la Bastida, dels vescomtes de Castellbò. Encara que podem baixar còmodament per pista per acabar la ruta, la opció del sender PR que recorre l’esquena del serrat meravellarà als amants de les trialeres. Sortim a la carretera que ens deixa de nou a les portes de la Seu d’Urgell.
Octubre de 2016
CENTRÈS D’INTERÈS
Sant Joan de la Freita. Mare de Dèu de Sagàs. Santa Coloma de la Bastida
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismeseu.com
Ataquem des de la Seu d?Urgell els contraforts de ponent de la Serra del Cadí, els quals van perden alçada fins a morir al Segre. Pedalarem per un conjunt muntanyós que abans estava esquitxat de petits nuclis i masos isolats, ara totalment abandonats a la voraç vegetació que any rere any ha anat cobrint uns terrenys que abans eren pastures per les ovelles, camps de cereals o vinyes desplegades en terrasses. Una ruta solitària, atractiva i que requer... Volta a la Serra de Nabiners
Ataquem des de la Seu d’Urgell els contraforts de ponent de la Serra del Cadí, els quals van perden alçada fins a morir al Segre. Pedalarem per un conjunt muntanyós que abans estava esquitxat de petits nuclis i masos isolats, ara totalment abandonats a la voraç vegetació que any rere any ha anat cobrint uns terrenys que abans eren pastures per les ovelles, camps de cereals o vinyes desplegades en terrasses. Una ruta solitària, atractiva i que requereix en la part central, bona tècnica per anar superant els obstacles que trobarem
Des del centre de la capital de l’Alt Urgell anem a buscar la carretera de Cerc i Tuixent. A l’altra banda del Segre ens desviem a la dreta pel camí rural que duu a Arfa. A l’alçada de les Bordes d’Arfà penetrem de ple a la vall del torrent de la Coma. Un asfaltat malmès ens permet progressar confortablement fins a cal Joan.
A partir d’aquí comença una ascensió de forts pendents. La bona pista, exceptuant uns trams puntuals que demanen més intensitat, ens fa més assequible la transició fins a la part alta de la Serra de Freita, tot i així, no hi cap moment per al relaxament i cada pedalada demana esforç i constància.
Sortint del bosc, a la carena de la Serra de Freita, les panoràmiques s’eixamplen exponencialment. Si fixem la mirada al nord gaudirem de bones vistes de la ciutat de la Seu, al peu de les serralades andorranes i al centre de l’aiguabarreig del Segre quan rep el Valira. A ponent destaca la inequívoca silueta de la Torreta de l’Orri i cap a llevant les abruptes parets de la Serra del Cadí.
Ens desviem a l’esquerra un centenar de metres passat el Tossal de la Freita per visitar el nucli del mateix nom i pertanyent al municipi de la Ribera d''Urgellet. Es tracta d’un despoblat on només resta dempeus una casa amb tota la seva volumetria i la malmesa església de Sant Joan, d''estil romànic. Aquest lloc està relacionat amb el “caga tió” de la Seu d''Urgell, anomenat Tió de la Freita, que amb l''ajuda dels Minairons caga regals als nens.
Continuem pujant fins a un àrea de descans on deixem la bona pista per un camí a l’esquerra més interessant que ens treu de la comoditat en la qual estàvem instal·lats. Penetrem en un frondós bosc de pi roig recorrent la capçalera del torrent de la Freita fins enllaçar amb la carena de la Serra de Nabiners. Trobem la casa de Cal Fonso, hàbilment ubicada en un pla des d’on es té una magnífica perspectiva del Cadí i els contraforts de ponent.
Ara hem de baixar al fons de la vall de Casanova i pujar a la carena de la Serra de la Bastida. Ho fem per antics camins carreters ara en desús. La baixada fins a la riera no presenta excessives complicacions i l’antic camí que pujava fins al mas, es ara un corriol en moltes parts del tram. De tant en tant veiem en un pla sobre la vall el nostre següent objectiu, la ermita de la Mare de Déu de Sagàs, voltada de muntanyes que semblen infranquejables.
A l’altra banda del riu, la pista ha desaparegut pels efectes d’alguna riada. És només un curt tram. La pista que trobem està força deteriorada i ens hi hem d’aplicar de valent per anar avançant. Sortim a la pista que ens porta fins l’ermita, de tons vermellosos que contrasten amb el verd dels pins. Ubicada en un bonic pla convida a la relaxació i a fer una ullada de l’entorn.
Continuem per una antiga pista, també en desús, que puja suaument però que el pas del temps ha deteriorat i l’aigua ha soscavat. Anem tantejant el camí que amb tècnica i mantenint la cadència es deixa fer. A la carena de la Serra de la Bastida trobem el camí que baixa del coll de Creus i que enllaça amb la vall de la Vansa. Aparentment millora la situació, però és només un miratge. El camí sembla literalment excavat a la roca, és pedregós i va alternant graons que hem d’anar evitant. Sembla talment una gimcana que ens manté el cervell ocupat evitant els obstacles i buscant sempre el millor lloc de pas. No és un camí apte per tothom però es d’aquells que et deixen plenament satisfet un cop superat. Realment un tram molt bonic i entretingut.
Trobem la pista que enllaça La Bastida d’Hortons amb el grup de construccions agrupades de Ca l’Antona, voltada de verds prats que contrasten amb la vermellor de les teulades. Una bona pista que recorrem veloçment fins arribar al poble. Al petit nucli de la Bastida d''Hortons hi ha una església d’estructura rectangular amb un campanar de torre quadrat, dedicada a Santa Coloma. Hi hagué també l''antic castell de la Bastida, dels vescomtes de Castellbò. Encara que podem baixar còmodament per pista per acabar la ruta, la opció del sender PR que recorre l’esquena del serrat meravellarà als amants de les trialeres. Sortim a la carretera que ens deixa de nou a les portes de la Seu d’Urgell.
Octubre de 2016
CENTRÈS D’INTERÈS
Sant Joan de la Freita. Mare de Dèu de Sagàs. Santa Coloma de la Bastida
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.turismeseu.com