Conca de Barberà CBA 004_Les Piles
Serra dels Clots. Montclar. Serrat de Camadall
Les Piles – Biure – Sant Miquel de Montclar – Coll de Mas Marí – Vallespinosa – Santa Perpetua de Gaià – Pontils – Les Piles
Mapes Comarcals de Catalunya. Conca de Barberà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:27 km
Desnivell:770 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Sant Miquel de Montclar, un mirador privilegiat
Pujar i baixar de Sant Miquel de Montclar representa un moment de gran satisfacció per a qualsevol biker àvid d?aventura. Encara que no és una empresa fàcil, el plaer de la fita aconseguida i de les panoràmiques que es dominen de tota la vall del Gaià fins la seva desembocadura, que ens permeten entendre la frontera natural que representava en temps de la reconquesta, la fan imprescindible per a la descoberta d?aquest territori de... Sant Miquel de Montclar, un mirador privilegiat
Pujar i baixar de Sant Miquel de Montclar representa un moment de gran satisfacció per a qualsevol biker àvid d’aventura. Encara que no és una empresa fàcil, el plaer de la fita aconseguida i de les panoràmiques que es dominen de tota la vall del Gaià fins la seva desembocadura, que ens permeten entendre la frontera natural que representava en temps de la reconquesta, la fan imprescindible per a la descoberta d’aquest territori de serralades entre el mar i la gran depressió central catalana.
Vista des de les Piles, la majestuosa silueta de relleu abrupte del Montclar imposa. Des del mateix poble surt el PR que porta a Sant Miquel, la petita ermita que el corona, passant per Biure. El camí surt des de l’Ermita de Santa Eugènia de les Piles, un edifici religiós del s XIX que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El petit nucli de Biure està presidit pel castell; fou bastit, com gairebé tots els edificis defensius de la vall del Gaià, al segle XI, en època del repoblament; molt remodelat el darrer segle, actualment presenta l’aspecte de castell-palau residencial amb torres emmerletades d'estil medievalista. La ruta passa a tocar del castell i continua per una pista que va guanyant alçada en direcció a la Serra de Montclar. Durant el trajecte gaudim d’una extensa panoràmica de la plana que forma la part alta del Gaià, tancada pels contraforts de la Segarra.
Arribem a un petit coll on la pista s’enfila de cop per desaparèixer totalment uns metres enllà. Al davant tenim un ample sender que s’enfila de cop i que duu al Castell de Montclar, concretament a les restes de la torre, i a la que era la seva ermita, Sant Miquel. El primer i darrer tram no són ciclables, però no són pas llargs. Tot el tram mig és realment divertit de fer, sobretot per les vistes impressionants de què gaudim pedalant per la carena. Realment fascinant.
Tant l’ermita com les restes del castell ocupen tot l’espai disponible del turó. Des del cim es domina tota la vall del Gaià fins al mar. La seva situació encimbellada i estratègica entre la depressió central i les serralades prelitorals li atorgà un paper clau en els segles alt medievals.
Tot aquest territori de relleus singulars que formen una frontera natural amb la Catalunya central es bastí de castells per crear una línia de defensa en temps de la reconquesta. Des del castell de Montclar es divisen perfectament els castells de Suburella, Montagut o Pinyana cap al sud, Queralt cap a l’est o el de Fores cap el nord o interior, amb els quals devia ser fàcil comunicar-se en cas de perill.
Des d’aquesta situació realment privilegiada veiem cap al sud el segon objectiu de la ruta, la carena de la Serra de Camadall. Baixem a la plana que ens separa de l’objectiu per un corriol estret, tècnicament ciclable, que ens connecta amb una pista que ens deixa al Coll de Mas Martí, des d’on baixem còmodament a Vallespinosa.
Just a l’entrada del poble ens desviem en direcció a Pontils. En els primers compassos tenim una bonica perspectiva del poble amb els habitatges esglaonats sota el castell, i sota les seves muralles resten vestigis de l’antiga església romànica de Santa Maria.
Pugem fins la Plana del Llorenç, encaixada entre la Serra de Comanroquer i el Serrat del Camadall. Tenim dues opcions per arribar a Santa Perpètua de Gaià: directament seguint el GR, travessant la plana i continuant per una pista que segueix la Rasa de Ricreu, o la que preferim per les vistes que ens depara, passant per la carena del Serrat del Camadall.
Desprès d’una curta i intensa pujada, iniciem la travessia de la carena que ens permet gaudir d’un intens paisatge, concretament dels relleus més muntanyosos del curs del Gaià, que ha modelat una profunda vall entre els nuclis de Santa Perpètua de Gaià i el Pont d’Armentera, nucli a partir del qual el riu es difumina encaixat entre els contraforts de les serres que conformen el territori protegit d’Ancosa-Montagut i la gran planúria del Camp de Tarragona. Realment, si el temps acompanya, aquesta segona opció és molt recomanable!
Baixem per un camí pedregós i de fort pendent cap al fons de la vall que connecta amb una pista que s’endinsa en un bosc ombrívol. Pedalem abstrets per la penombra boscosa quan sobtadament apareix davant nostre la sorprenent imatge de la torre i l’església del nucli de Santa Perpètua de Gaià. Tant la singular torre de planta triangular alt medieval com la deteriorada església neoclàssica estan ubicades en una planícia estreta i allargada damunt d’un altiu cingle sobre el riu Gaià, des d’on es controla el congost per on transcorria l’antic camí. Realment conformen una imatge poderosa, i de fet, la torre de defensa és l’element d’identitat inconfusible d’aquest paratge únic del curs del Gaià.
Anem per carretera a Pontils i, passat el nucli, seguint un camí rural asfaltat de Biure, trobem la pista ampla i rodadora que duu a les Piles.
Abril de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Biure. Castell de Montclar. Sant Miquel de Montclar. Torre i església de Santa Perpètua de Gaià.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.concadebarbera.info/
Pujar i baixar de Sant Miquel de Montclar representa un moment de gran satisfacció per a qualsevol biker àvid d?aventura. Encara que no és una empresa fàcil, el plaer de la fita aconseguida i de les panoràmiques que es dominen de tota la vall del Gaià fins la seva desembocadura, que ens permeten entendre la frontera natural que representava en temps de la reconquesta, la fan imprescindible per a la descoberta d?aquest territori de... Sant Miquel de Montclar, un mirador privilegiat
Pujar i baixar de Sant Miquel de Montclar representa un moment de gran satisfacció per a qualsevol biker àvid d’aventura. Encara que no és una empresa fàcil, el plaer de la fita aconseguida i de les panoràmiques que es dominen de tota la vall del Gaià fins la seva desembocadura, que ens permeten entendre la frontera natural que representava en temps de la reconquesta, la fan imprescindible per a la descoberta d’aquest territori de serralades entre el mar i la gran depressió central catalana.
Vista des de les Piles, la majestuosa silueta de relleu abrupte del Montclar imposa. Des del mateix poble surt el PR que porta a Sant Miquel, la petita ermita que el corona, passant per Biure. El camí surt des de l’Ermita de Santa Eugènia de les Piles, un edifici religiós del s XIX que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El petit nucli de Biure està presidit pel castell; fou bastit, com gairebé tots els edificis defensius de la vall del Gaià, al segle XI, en època del repoblament; molt remodelat el darrer segle, actualment presenta l’aspecte de castell-palau residencial amb torres emmerletades d'estil medievalista. La ruta passa a tocar del castell i continua per una pista que va guanyant alçada en direcció a la Serra de Montclar. Durant el trajecte gaudim d’una extensa panoràmica de la plana que forma la part alta del Gaià, tancada pels contraforts de la Segarra.
Arribem a un petit coll on la pista s’enfila de cop per desaparèixer totalment uns metres enllà. Al davant tenim un ample sender que s’enfila de cop i que duu al Castell de Montclar, concretament a les restes de la torre, i a la que era la seva ermita, Sant Miquel. El primer i darrer tram no són ciclables, però no són pas llargs. Tot el tram mig és realment divertit de fer, sobretot per les vistes impressionants de què gaudim pedalant per la carena. Realment fascinant.
Tant l’ermita com les restes del castell ocupen tot l’espai disponible del turó. Des del cim es domina tota la vall del Gaià fins al mar. La seva situació encimbellada i estratègica entre la depressió central i les serralades prelitorals li atorgà un paper clau en els segles alt medievals.
Tot aquest territori de relleus singulars que formen una frontera natural amb la Catalunya central es bastí de castells per crear una línia de defensa en temps de la reconquesta. Des del castell de Montclar es divisen perfectament els castells de Suburella, Montagut o Pinyana cap al sud, Queralt cap a l’est o el de Fores cap el nord o interior, amb els quals devia ser fàcil comunicar-se en cas de perill.
Des d’aquesta situació realment privilegiada veiem cap al sud el segon objectiu de la ruta, la carena de la Serra de Camadall. Baixem a la plana que ens separa de l’objectiu per un corriol estret, tècnicament ciclable, que ens connecta amb una pista que ens deixa al Coll de Mas Martí, des d’on baixem còmodament a Vallespinosa.
Just a l’entrada del poble ens desviem en direcció a Pontils. En els primers compassos tenim una bonica perspectiva del poble amb els habitatges esglaonats sota el castell, i sota les seves muralles resten vestigis de l’antiga església romànica de Santa Maria.
Pugem fins la Plana del Llorenç, encaixada entre la Serra de Comanroquer i el Serrat del Camadall. Tenim dues opcions per arribar a Santa Perpètua de Gaià: directament seguint el GR, travessant la plana i continuant per una pista que segueix la Rasa de Ricreu, o la que preferim per les vistes que ens depara, passant per la carena del Serrat del Camadall.
Desprès d’una curta i intensa pujada, iniciem la travessia de la carena que ens permet gaudir d’un intens paisatge, concretament dels relleus més muntanyosos del curs del Gaià, que ha modelat una profunda vall entre els nuclis de Santa Perpètua de Gaià i el Pont d’Armentera, nucli a partir del qual el riu es difumina encaixat entre els contraforts de les serres que conformen el territori protegit d’Ancosa-Montagut i la gran planúria del Camp de Tarragona. Realment, si el temps acompanya, aquesta segona opció és molt recomanable!
Baixem per un camí pedregós i de fort pendent cap al fons de la vall que connecta amb una pista que s’endinsa en un bosc ombrívol. Pedalem abstrets per la penombra boscosa quan sobtadament apareix davant nostre la sorprenent imatge de la torre i l’església del nucli de Santa Perpètua de Gaià. Tant la singular torre de planta triangular alt medieval com la deteriorada església neoclàssica estan ubicades en una planícia estreta i allargada damunt d’un altiu cingle sobre el riu Gaià, des d’on es controla el congost per on transcorria l’antic camí. Realment conformen una imatge poderosa, i de fet, la torre de defensa és l’element d’identitat inconfusible d’aquest paratge únic del curs del Gaià.
Anem per carretera a Pontils i, passat el nucli, seguint un camí rural asfaltat de Biure, trobem la pista ampla i rodadora que duu a les Piles.
Abril de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Biure. Castell de Montclar. Sant Miquel de Montclar. Torre i església de Santa Perpètua de Gaià.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.concadebarbera.info/