Alt Empordà AEM 022_Palau-saverdera
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Parc Natural del Cap de Creus. Puig de l’Àliga
Palau-saverdera – Vilaüt – Roses – Canyelles Petites – Coll d’en Fràgem – Pla de Can Causa – Mas Fumats – Palau-saverdera
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:32 km
Desnivell:615 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Informació
Envistes de la badia de Roses
La ruta s?endinsa als aiguamolls de l?Empordà i des de Roses enfila cap als relleus que el bressolen. Les millors panoràmiques de la badia , vistes excepcionals de l?extensa plana empordanesa acollint mansament les aigües del mediterrani. Un paisatge de colors canviants que es transforma intensament amb la llum, un territori on la serralada pirenaica es fon amb el mar.
Sortim del poble en direcció sud-oest seguint les traces ... Envistes de la badia de Roses
La ruta s’endinsa als aiguamolls de l’Empordà i des de Roses enfila cap als relleus que el bressolen. Les millors panoràmiques de la badia , vistes excepcionals de l’extensa plana empordanesa acollint mansament les aigües del mediterrani. Un paisatge de colors canviants que es transforma intensament amb la llum, un territori on la serralada pirenaica es fon amb el mar.
Sortim del poble en direcció sud-oest seguint les traces del GR-92-0, que ens porta a Vilaüt, un antic veïnat que estava format per diversos masos molt escampats, una petita església i el castell. De l’església, la capella de Sant Salvador, no en queda cap vestigi, i de la fortificació només resten dempeus alguns murs i la planta d’una torre quadrangular.
El GR continua fins l’estany de Vilaüt. Un oasi conegut per ser un dels principals punts d’observació d'ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i on es habitual, depenent de l’estació de l’any, veure-hi flamencs i diverses espècies d’ànecs. Un estany típic dels aiguamolls que en ple hivern, amb el rerefons del Canigó cobert de neu, ofereix la seva cara més amarga.
Continuem per una zona de prats on sol pasturar plàcidament el bestiar, amb una particularitat que la fa realment singular, els afloraments de blocs de roca coneguts com granodiorites configuren un paisatge singular semblant a esquenes d’elefants ajaguts en un prat.
Desprès d’un curt tram de carretera prenem a la dreta el camí de Roses. Naveguem entre camps per una pista emmarcada per un canyissar que ens duu a les portes de Roses. Des del nucli perfilem la costa fins la cala Canyelles Petites, des d’on enfilem carrers amunt resseguint per dalt la urbanització de l’Almadrava. Penetrem de cop a la muntanya, deixem enrere el paisatge humanitzat i tastem sobtadament la solitud.
Seguim el camí d’Ullastret, que ens porta al mas Marès, interessant i sense habitar. Actualment, a tota la part conreable que volta el mas fins a coll de Fràgem s’estan cultivant vinyes. El coll de Fràgem el trobem a l’inici del camí que puja per la carena del Serrat de la Torre del Sastre a Pla de Gates i al Pla de la Causa.
A Pla de Gates, un excel·lent mirador del cap de Norfeu, hi ha la Cista del mateix nom, un tipus d’enterrament d’origen megalític que costa localitzar. Continuem el camí de pujada cap el Pla de la Causa. A l’inici del recorregut trobem una nova mostra de tomba megalítica, la Cista del General, aquesta més evident; aquets tipus de cambra servia per acollir el darrer viatge dels difunts.
La bellesa paisatgística és extraordinària en tot el trajecte. L’alçada que hem guanyat des del nivell del mar és suficient per gaudir de la badia de Roses i copsar com el mar s’adorm en una extensa plana guardada per un reguitzell de cims que van des de les Illes Medes al Puig Neulós. Cal fer un autèntic exercici de reconeixement del territori per identificar la multitud de crestes es dibuixen entre el cel i la plana.
El Pla de la Causa és un lloc màgic. Es tracta d’una ampla collada presidida per un mas que traspua noblesa malgrat el seu estat ruïnós. Una ampla esplanada d’alta muntanya, no oblidem que al Cap de Creus els pirineus es capbussen al mar. Un lloc captivador entre la plana de l’Empordà i la punta mes oriental de Catalunya que la tramuntana escombra sense pietat.
Al mas la Causa comença el tram més complicat de la ruta. Un camí que recorre la carena de Puig de l’Àliga sense pujar al seu cim. Aquest sender que baixa de dret a la plana satisfarà els amants de les trialeres. Malgrat que hi ha trams més tècnics, en general es fa sense gaires complicacions damunt la bicicleta. El més rellevant d’aquest trajecte són les aèries panoràmiques que es gaudeixen seguint l’estreta carena per un camí d’alta muntanya cent per cent.
Un cop de nou a la plana, tornem al punt de sortida enllaçant senders i camins d’accés als conreus d’oliveres que ens envolten per tot arreu, oliveres que semblen arrelades al terròs des de fa molt anys.
Desembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Vilaüt. Ciutadella de Roses. Cista del General
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://visit.palausaverdera.cat/
La ruta s?endinsa als aiguamolls de l?Empordà i des de Roses enfila cap als relleus que el bressolen. Les millors panoràmiques de la badia , vistes excepcionals de l?extensa plana empordanesa acollint mansament les aigües del mediterrani. Un paisatge de colors canviants que es transforma intensament amb la llum, un territori on la serralada pirenaica es fon amb el mar.
Sortim del poble en direcció sud-oest seguint les traces ... Envistes de la badia de Roses
La ruta s’endinsa als aiguamolls de l’Empordà i des de Roses enfila cap als relleus que el bressolen. Les millors panoràmiques de la badia , vistes excepcionals de l’extensa plana empordanesa acollint mansament les aigües del mediterrani. Un paisatge de colors canviants que es transforma intensament amb la llum, un territori on la serralada pirenaica es fon amb el mar.
Sortim del poble en direcció sud-oest seguint les traces del GR-92-0, que ens porta a Vilaüt, un antic veïnat que estava format per diversos masos molt escampats, una petita església i el castell. De l’església, la capella de Sant Salvador, no en queda cap vestigi, i de la fortificació només resten dempeus alguns murs i la planta d’una torre quadrangular.
El GR continua fins l’estany de Vilaüt. Un oasi conegut per ser un dels principals punts d’observació d'ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i on es habitual, depenent de l’estació de l’any, veure-hi flamencs i diverses espècies d’ànecs. Un estany típic dels aiguamolls que en ple hivern, amb el rerefons del Canigó cobert de neu, ofereix la seva cara més amarga.
Continuem per una zona de prats on sol pasturar plàcidament el bestiar, amb una particularitat que la fa realment singular, els afloraments de blocs de roca coneguts com granodiorites configuren un paisatge singular semblant a esquenes d’elefants ajaguts en un prat.
Desprès d’un curt tram de carretera prenem a la dreta el camí de Roses. Naveguem entre camps per una pista emmarcada per un canyissar que ens duu a les portes de Roses. Des del nucli perfilem la costa fins la cala Canyelles Petites, des d’on enfilem carrers amunt resseguint per dalt la urbanització de l’Almadrava. Penetrem de cop a la muntanya, deixem enrere el paisatge humanitzat i tastem sobtadament la solitud.
Seguim el camí d’Ullastret, que ens porta al mas Marès, interessant i sense habitar. Actualment, a tota la part conreable que volta el mas fins a coll de Fràgem s’estan cultivant vinyes. El coll de Fràgem el trobem a l’inici del camí que puja per la carena del Serrat de la Torre del Sastre a Pla de Gates i al Pla de la Causa.
A Pla de Gates, un excel·lent mirador del cap de Norfeu, hi ha la Cista del mateix nom, un tipus d’enterrament d’origen megalític que costa localitzar. Continuem el camí de pujada cap el Pla de la Causa. A l’inici del recorregut trobem una nova mostra de tomba megalítica, la Cista del General, aquesta més evident; aquets tipus de cambra servia per acollir el darrer viatge dels difunts.
La bellesa paisatgística és extraordinària en tot el trajecte. L’alçada que hem guanyat des del nivell del mar és suficient per gaudir de la badia de Roses i copsar com el mar s’adorm en una extensa plana guardada per un reguitzell de cims que van des de les Illes Medes al Puig Neulós. Cal fer un autèntic exercici de reconeixement del territori per identificar la multitud de crestes es dibuixen entre el cel i la plana.
El Pla de la Causa és un lloc màgic. Es tracta d’una ampla collada presidida per un mas que traspua noblesa malgrat el seu estat ruïnós. Una ampla esplanada d’alta muntanya, no oblidem que al Cap de Creus els pirineus es capbussen al mar. Un lloc captivador entre la plana de l’Empordà i la punta mes oriental de Catalunya que la tramuntana escombra sense pietat.
Al mas la Causa comença el tram més complicat de la ruta. Un camí que recorre la carena de Puig de l’Àliga sense pujar al seu cim. Aquest sender que baixa de dret a la plana satisfarà els amants de les trialeres. Malgrat que hi ha trams més tècnics, en general es fa sense gaires complicacions damunt la bicicleta. El més rellevant d’aquest trajecte són les aèries panoràmiques que es gaudeixen seguint l’estreta carena per un camí d’alta muntanya cent per cent.
Un cop de nou a la plana, tornem al punt de sortida enllaçant senders i camins d’accés als conreus d’oliveres que ens envolten per tot arreu, oliveres que semblen arrelades al terròs des de fa molt anys.
Desembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Vilaüt. Ciutadella de Roses. Cista del General
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://visit.palausaverdera.cat/