Anoia ANO 017_Capellades
Serra de la Guardia. Serra de Collbàs. Plans del Llobató. Plans de les Ecomes.
Capellades – La Pobla de Claramunt – Castell de Claramunt – Coll de la Llentilla – Carme – Les Esplugues de Carme – Capellades
Mapa Comarcal de Catalunya. Anoia. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:26 km
Desnivell:610 m
Temps:2 h 35 min
Dificultat:mitjana
Informació
Ruta de contacte
Els dominis del Castell de Claramunt
Sobre un turó a l?entrada del congost de Capellades des d?on es domina la Conca d?Òdena s?ubica el castell de Claramunt, una magnífica fortalesa d'estil romànic del segle X. Una atalaia de primer ordre des d?on gaudir d?excel·lents panoràmiques de les serres properes i les fèrtils planes, atapeïdes de vinyes i oliveres, que conformen aquesta part del territori català.
Des del centre del poble baixem al Congost de Capellades pe... Els dominis del Castell de Claramunt
Sobre un turó a l’entrada del congost de Capellades des d’on es domina la Conca d’Òdena s’ubica el castell de Claramunt, una magnífica fortalesa d'estil romànic del segle X. Una atalaia de primer ordre des d’on gaudir d’excel·lents panoràmiques de les serres properes i les fèrtils planes, atapeïdes de vinyes i oliveres, que conformen aquesta part del territori català.
Des del centre del poble baixem al Congost de Capellades per un camí que porta a l’antic Moli de can Violant, un dels vells molins paperers del municipi, del segle XVII, quan era propietat de la família Romaní. Va ser molt ampliat durant el XIX amb nous edificis que amaguen l'estructura antiga, visible encara en alguns trams.
Naveguem encaixats entre el riu Anoia i la cinglera del Capelló, un espadat travertínic o de pedra tosca de singulars relleus. Aquesta cinglera acull L’Abric Romaní, important jaciment arqueològic del que va ser un hàbitat paleolític d'entre 40.000 i 80.000 anys d'antiguitat on s’han trobat nombroses restes excepcionalment conservades.
Passada la barriada de Santa Bàrbara, deixem la carretera que duu directament a la Pobla de Claramunt per un camí en forta baixada que trobem a l’esquerra al final del pont sobre l’Anoia i que ens permet arribar-hi per una pista que marxa entre la carretera i la via fèrria. Els horts que es despleguen a l’altra banda del riu es barregen amb les naus industrials que omplen els polígons. Bona part del paisatge està ocupat per una important industria paperera amb les seves xemeneies que escupen fums i l’olor característic d’aquest tipus d’indústria.
A la Pobla de Claramunt una forta pujada de ciment senyalitzada ens porta al castell de Claramunt. El castell s’aixeca sobre un turó des d’on es domina el congost de Capellades, la gran plana per on es discorre la Riera del Carme i la Conca d’Òdena. Va ser fundat a la segona meitat del segle X, formava part del comtat de Barcelona, i estava integrat dins de la xarxa de castells que marcaven la frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.
Malgrat que ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades, la fortalesa conserva l’estructura original: un recinte elevat −o sobirà− que acull la part residencial, amb una torre a cadascun dels quatre angles (entre elles la de l’homenatge) i la sala gòtica; i un recinte baix −o jussà− on s’aplegaven els serveis necessaris per al funcionament del castell (com la cisterna), que avui presenta l’aspecte d’un pati molt gran envoltat de muralles amb set bestorres. Dins del recinte jussà, just a l’entrada, hi destaca l’església romànica de Santa Maria (del segle XI), a la qual posteriorment s’afegí la capella de Santa Margarida.
Continuem per un sender que per l’esquerra del turó baixa fins un petit coll. Carenem fins trobar un nou sender a l’esquerra que ens baixa al pla. Naveguem seguint el GR entre cultius de secà i boscos de pi blanc d’un verd intens que contrasta amb els ocres dels camps, enganxats a la serra de la Guardia i sempre sota l’atenta mirada del castell, que poc a poc anem deixant enrere. Guanyem alçada còmodament fins arribar al santuari de Collbàs, des d’on tenim una bona perspectiva de la vall solcada per la riera de Carme i tancada al sud per les serres que formen part del Sistema Prelitoral Central.
Una veloç baixada ens duu als afores del poble de Carme. Ens desviem abans de travessar la riera i marxem en paral·lel a la mateix per un camí que la ressegueix fins a una pista que porta a la carretera que duu al poble. Travessem la riera seguint la carretera fins trobar la desviació que porta a Les Esplugues. Naveguem per una extensa plana prop del poble de la Torre de Claramunt amb grans extensions de vinyes. Passat el mas de cal Gramunt prenem una pista que baixa a un petit congost format pel riu Agost i que a l’altra banda assoleix el Pla de la Garsa. Des del pla tenim una bona imatge de la vall de Carme i les serralades que la tanquen. Un petit sender que travessa un carretera rural ens porta de nou a Capellades.
Setembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Cinglera del Capelló. Ermita de Santa Bàrbara. Castell de Claramunt. Santuari de Collbàs.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.capellades.cat
Sobre un turó a l?entrada del congost de Capellades des d?on es domina la Conca d?Òdena s?ubica el castell de Claramunt, una magnífica fortalesa d'estil romànic del segle X. Una atalaia de primer ordre des d?on gaudir d?excel·lents panoràmiques de les serres properes i les fèrtils planes, atapeïdes de vinyes i oliveres, que conformen aquesta part del territori català.
Des del centre del poble baixem al Congost de Capellades pe... Els dominis del Castell de Claramunt
Sobre un turó a l’entrada del congost de Capellades des d’on es domina la Conca d’Òdena s’ubica el castell de Claramunt, una magnífica fortalesa d'estil romànic del segle X. Una atalaia de primer ordre des d’on gaudir d’excel·lents panoràmiques de les serres properes i les fèrtils planes, atapeïdes de vinyes i oliveres, que conformen aquesta part del territori català.
Des del centre del poble baixem al Congost de Capellades per un camí que porta a l’antic Moli de can Violant, un dels vells molins paperers del municipi, del segle XVII, quan era propietat de la família Romaní. Va ser molt ampliat durant el XIX amb nous edificis que amaguen l'estructura antiga, visible encara en alguns trams.
Naveguem encaixats entre el riu Anoia i la cinglera del Capelló, un espadat travertínic o de pedra tosca de singulars relleus. Aquesta cinglera acull L’Abric Romaní, important jaciment arqueològic del que va ser un hàbitat paleolític d'entre 40.000 i 80.000 anys d'antiguitat on s’han trobat nombroses restes excepcionalment conservades.
Passada la barriada de Santa Bàrbara, deixem la carretera que duu directament a la Pobla de Claramunt per un camí en forta baixada que trobem a l’esquerra al final del pont sobre l’Anoia i que ens permet arribar-hi per una pista que marxa entre la carretera i la via fèrria. Els horts que es despleguen a l’altra banda del riu es barregen amb les naus industrials que omplen els polígons. Bona part del paisatge està ocupat per una important industria paperera amb les seves xemeneies que escupen fums i l’olor característic d’aquest tipus d’indústria.
A la Pobla de Claramunt una forta pujada de ciment senyalitzada ens porta al castell de Claramunt. El castell s’aixeca sobre un turó des d’on es domina el congost de Capellades, la gran plana per on es discorre la Riera del Carme i la Conca d’Òdena. Va ser fundat a la segona meitat del segle X, formava part del comtat de Barcelona, i estava integrat dins de la xarxa de castells que marcaven la frontera entre els comtats catalans i Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.
Malgrat que ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades, la fortalesa conserva l’estructura original: un recinte elevat −o sobirà− que acull la part residencial, amb una torre a cadascun dels quatre angles (entre elles la de l’homenatge) i la sala gòtica; i un recinte baix −o jussà− on s’aplegaven els serveis necessaris per al funcionament del castell (com la cisterna), que avui presenta l’aspecte d’un pati molt gran envoltat de muralles amb set bestorres. Dins del recinte jussà, just a l’entrada, hi destaca l’església romànica de Santa Maria (del segle XI), a la qual posteriorment s’afegí la capella de Santa Margarida.
Continuem per un sender que per l’esquerra del turó baixa fins un petit coll. Carenem fins trobar un nou sender a l’esquerra que ens baixa al pla. Naveguem seguint el GR entre cultius de secà i boscos de pi blanc d’un verd intens que contrasta amb els ocres dels camps, enganxats a la serra de la Guardia i sempre sota l’atenta mirada del castell, que poc a poc anem deixant enrere. Guanyem alçada còmodament fins arribar al santuari de Collbàs, des d’on tenim una bona perspectiva de la vall solcada per la riera de Carme i tancada al sud per les serres que formen part del Sistema Prelitoral Central.
Una veloç baixada ens duu als afores del poble de Carme. Ens desviem abans de travessar la riera i marxem en paral·lel a la mateix per un camí que la ressegueix fins a una pista que porta a la carretera que duu al poble. Travessem la riera seguint la carretera fins trobar la desviació que porta a Les Esplugues. Naveguem per una extensa plana prop del poble de la Torre de Claramunt amb grans extensions de vinyes. Passat el mas de cal Gramunt prenem una pista que baixa a un petit congost format pel riu Agost i que a l’altra banda assoleix el Pla de la Garsa. Des del pla tenim una bona imatge de la vall de Carme i les serralades que la tanquen. Un petit sender que travessa un carretera rural ens porta de nou a Capellades.
Setembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Cinglera del Capelló. Ermita de Santa Bàrbara. Castell de Claramunt. Santuari de Collbàs.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
www.capellades.cat