Segarra SEG 006_Guissona
Plana de Guissona. Valls del Sió - Llobregós
Guissona – La Morana – Sant Martí de la Morana – Concabella – Torrefeta – Bellveí – Sant Guim de la Plana – Guissona
Mapes Comarcals de Catalunya. Segarra. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:24 km
Desnivell:270 m
Temps:2 h 0 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
Castells del Sió. Un sortida familiar al bell-mig de Catalunya
Un viatge sense preses al bell-mig de Catalunya descobrint el cor de la Segarra, un territori esquitxat de petits pobles que van néixer a redós d?un castell i conserven en gran mesura l?antiga estructura medieval amb les cases formant una vila closa fruit del repoblament dut a terme pels comtats catalans en l?època de la reconquesta.
L'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes ... Castells del Sió. Un sortida familiar al bell-mig de Catalunya
Un viatge sense preses al bell-mig de Catalunya descobrint el cor de la Segarra, un territori esquitxat de petits pobles que van néixer a redós d’un castell i conserven en gran mesura l’antiga estructura medieval amb les cases formant una vila closa fruit del repoblament dut a terme pels comtats catalans en l’època de la reconquesta.
L'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes que hi ha a la Segarra ha fet que, en ocasions, la comarca s'hagi anomenat "Terra de Castells". Les fortificacions de la Segarra, en efecte, tenen el seu origen a l'Edat Mitjana, en el context de l'expansió dels comtats catalans sobre la Marca o frontera superior d'Al-Àndalus durant els segles XI-XII.
A diferència d'altres fortificacions d'origen medieval del país, però, els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra van romandre habitats i actuant com a centres de dominis senyorials després del final de l'Edat Mitjana. A la Segarra, el feudalisme es va mantenir amb força durant els segles XVI, XVII i XVIII, de manera que moltes fortificacions i els senyorius corresponents van perdurar fins a la seva abolició en ple segle XIX.
Sortim de Guissona pel polígon, un espai pràcticament copsat pel grup alimentari que porta el nom de la vila i que inunda la zona d’olors no gaire agradables. Passem al costat de l’ermita de Sant Macari. A banda i banda del camí es despleguen extensions de camps de secà, perfectament delimitats per extraordinaris murs de pedra seca, autèntiques obres mestres de l’arquitectura popular, normalment coronats per fileres d’ametllers.
De l’horitzó que dibuixen els conreus sobresurt subtilment mostrant la seva proximitat els relleus prepirinencs de Port del Comte, Pedraforca, Ensija i Rasos de Peguera. Encara amb la silueta de Guissona emmarcant el paisatge de fons arribem a la Morana, un poble que fou un assentament medieval que, fruit de les hostilitats del moment, nasqué definint una vila closa entorn d’un castell i una petita església romànica. Enllacem amb la propera vila closa de de Sant Martí de Morana construïda al costat d’una petita torre de defensa ara desapareguda.
Posem rumb a Concabella pedalant als peus del turó on s’ubica el nucli de Gra. Gra va ser escenari de la coneguda com “Batalla de Gra” durant la primera guerra carlina. Superat el turó, en mig d'un camp s'endevinen les runes del que havia estat el Priorat de Tauladellls, del qual en resta ben poca cosa.
Continuem el nostre viatge cap el poble de Concabella on destaca el seu castell que, com molts altres, te l’origen a partir d’una torre de vigilància de l’època de la Reconquesta i que les reformes fetes al s. XVI el van convertir en un gran casal senyorial, aixecat segons els gustos del Renaixement. Quan al s. XIX passa a mans del poble, viurà les transformacions més importants amb efectes devastadors per a la seva estructura: va acollir durant la Guerra Civil entre 800 i 1300 presos portats des de la presó Model de Barcelona, que van ser utilitzats com a força de treball per a les obres de fortificació de la rereguarda de l’exèrcit republicà i a partir dels anys 40 s’hi va ubicar l’escola, un habitatge per al mestre, la sala del ball, va funcionar com a estable i s’hi va annexar un cafè. Afortunadament, l’Ajuntament dels Plans de Sió va posar en marxa un ambiciós projecte que ha fet possible no només la restauració dels murs, sinó també la descoberta de nous espais i el seu estudi i, molt especialment, la conversió del castell en un gran centre cultural. Actualment el castell de Concabella alberga també el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió.
Al centre del poble es troba la bonica església romànica de Sant Salvador de Concabella (s. XII) des d’on enfilem cap a Torrefeta, la silueta del quan veiem perfilada damunt d’un turó. El poble conserva dos portals de mig punt i grans dovelles que donaven accés a la vila closa, i també altres arcades gòtiques en els carrers del nucli antic. Davallem cap al torrent de l’Oró i, a l’altra banda, una pista ens porta al poble de Bellvei, escrit antigament com Bellvehi o Bellvey, documentat al segle XI com Castellum bellivicini, compost de bell i veure, és a dir «bella vista» per la seva situació de talaia.
Continuem per la pista que puja suaument per la dreta dels conreus que davallen esglaonats entre murs de pedra fins a Sant Guim de la Plana, al cor geogràfic de la Segarra, trobem sobtadament el nucli medieval de Sant Guim. Entrem al nucli per la plaça on hi ha l’imponent casal conegut com el castell, encara que no hi ha pràcticament evidències del castell original del segle XII, i l’església de Santa Maria, en la qual encara es conserva la talla romànica de Sant Guillem. Val la pena recórrer els carrerons i passos coberts per descobrir un traçat irregular i desnivellat, pràcticament inalterat des de l’edat mitjana.
Un còmode trajecte resseguint murs de pedra seca de bella factura retenint el sòl de possibles esllavissades, ens porta de nou a la Vila de Guissona
Juny de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Macari de Guissona. Priorat de Tauladellls. Castell de Concabella. Sant Salvador de Concabella. Santa Maria de Sant Guim de la Plana.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.lasegarra.org/
Un viatge sense preses al bell-mig de Catalunya descobrint el cor de la Segarra, un territori esquitxat de petits pobles que van néixer a redós d?un castell i conserven en gran mesura l?antiga estructura medieval amb les cases formant una vila closa fruit del repoblament dut a terme pels comtats catalans en l?època de la reconquesta.
L'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes ... Castells del Sió. Un sortida familiar al bell-mig de Catalunya
Un viatge sense preses al bell-mig de Catalunya descobrint el cor de la Segarra, un territori esquitxat de petits pobles que van néixer a redós d’un castell i conserven en gran mesura l’antiga estructura medieval amb les cases formant una vila closa fruit del repoblament dut a terme pels comtats catalans en l’època de la reconquesta.
L'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes que hi ha a la Segarra ha fet que, en ocasions, la comarca s'hagi anomenat "Terra de Castells". Les fortificacions de la Segarra, en efecte, tenen el seu origen a l'Edat Mitjana, en el context de l'expansió dels comtats catalans sobre la Marca o frontera superior d'Al-Àndalus durant els segles XI-XII.
A diferència d'altres fortificacions d'origen medieval del país, però, els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra van romandre habitats i actuant com a centres de dominis senyorials després del final de l'Edat Mitjana. A la Segarra, el feudalisme es va mantenir amb força durant els segles XVI, XVII i XVIII, de manera que moltes fortificacions i els senyorius corresponents van perdurar fins a la seva abolició en ple segle XIX.
Sortim de Guissona pel polígon, un espai pràcticament copsat pel grup alimentari que porta el nom de la vila i que inunda la zona d’olors no gaire agradables. Passem al costat de l’ermita de Sant Macari. A banda i banda del camí es despleguen extensions de camps de secà, perfectament delimitats per extraordinaris murs de pedra seca, autèntiques obres mestres de l’arquitectura popular, normalment coronats per fileres d’ametllers.
De l’horitzó que dibuixen els conreus sobresurt subtilment mostrant la seva proximitat els relleus prepirinencs de Port del Comte, Pedraforca, Ensija i Rasos de Peguera. Encara amb la silueta de Guissona emmarcant el paisatge de fons arribem a la Morana, un poble que fou un assentament medieval que, fruit de les hostilitats del moment, nasqué definint una vila closa entorn d’un castell i una petita església romànica. Enllacem amb la propera vila closa de de Sant Martí de Morana construïda al costat d’una petita torre de defensa ara desapareguda.
Posem rumb a Concabella pedalant als peus del turó on s’ubica el nucli de Gra. Gra va ser escenari de la coneguda com “Batalla de Gra” durant la primera guerra carlina. Superat el turó, en mig d'un camp s'endevinen les runes del que havia estat el Priorat de Tauladellls, del qual en resta ben poca cosa.
Continuem el nostre viatge cap el poble de Concabella on destaca el seu castell que, com molts altres, te l’origen a partir d’una torre de vigilància de l’època de la Reconquesta i que les reformes fetes al s. XVI el van convertir en un gran casal senyorial, aixecat segons els gustos del Renaixement. Quan al s. XIX passa a mans del poble, viurà les transformacions més importants amb efectes devastadors per a la seva estructura: va acollir durant la Guerra Civil entre 800 i 1300 presos portats des de la presó Model de Barcelona, que van ser utilitzats com a força de treball per a les obres de fortificació de la rereguarda de l’exèrcit republicà i a partir dels anys 40 s’hi va ubicar l’escola, un habitatge per al mestre, la sala del ball, va funcionar com a estable i s’hi va annexar un cafè. Afortunadament, l’Ajuntament dels Plans de Sió va posar en marxa un ambiciós projecte que ha fet possible no només la restauració dels murs, sinó també la descoberta de nous espais i el seu estudi i, molt especialment, la conversió del castell en un gran centre cultural. Actualment el castell de Concabella alberga també el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió.
Al centre del poble es troba la bonica església romànica de Sant Salvador de Concabella (s. XII) des d’on enfilem cap a Torrefeta, la silueta del quan veiem perfilada damunt d’un turó. El poble conserva dos portals de mig punt i grans dovelles que donaven accés a la vila closa, i també altres arcades gòtiques en els carrers del nucli antic. Davallem cap al torrent de l’Oró i, a l’altra banda, una pista ens porta al poble de Bellvei, escrit antigament com Bellvehi o Bellvey, documentat al segle XI com Castellum bellivicini, compost de bell i veure, és a dir «bella vista» per la seva situació de talaia.
Continuem per la pista que puja suaument per la dreta dels conreus que davallen esglaonats entre murs de pedra fins a Sant Guim de la Plana, al cor geogràfic de la Segarra, trobem sobtadament el nucli medieval de Sant Guim. Entrem al nucli per la plaça on hi ha l’imponent casal conegut com el castell, encara que no hi ha pràcticament evidències del castell original del segle XII, i l’església de Santa Maria, en la qual encara es conserva la talla romànica de Sant Guillem. Val la pena recórrer els carrerons i passos coberts per descobrir un traçat irregular i desnivellat, pràcticament inalterat des de l’edat mitjana.
Un còmode trajecte resseguint murs de pedra seca de bella factura retenint el sòl de possibles esllavissades, ens porta de nou a la Vila de Guissona
Juny de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Macari de Guissona. Priorat de Tauladellls. Castell de Concabella. Sant Salvador de Concabella. Santa Maria de Sant Guim de la Plana.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.lasegarra.org/