Solsonès SOL 013_Su
Altiplà del Solsonès. Serra de Pinós
Su – Sant Pere de Matamargó – Santuari de Pinós – Ardèvol – Sant Just d’Ardèvol – Su
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:35 km
Desnivell:750 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Viatge al centre de Catalunya
El santuari de Pinós es considerat el centre geogràfic de Catalunya, un gran mirador amb amplies panoràmiques que també acull l?hostal més antic que es manté obert, va se inaugurat l?any 1524, a Catalunya.
Els relleus que tanquen com una muralla l?altiplà que s?aixeca sobre la plana segarrenca ens acompanya durant tota la ruta. Un trajecte que s?endinsa en la vall de Matamargó i s?enfila cap al santuari de Pinós ubicat al centre... Viatge al centre de Catalunya
El santuari de Pinós es considerat el centre geogràfic de Catalunya, un gran mirador amb amplies panoràmiques que també acull l’hostal més antic que es manté obert, va se inaugurat l’any 1524, a Catalunya.
Els relleus que tanquen com una muralla l’altiplà que s’aixeca sobre la plana segarrenca ens acompanya durant tota la ruta. Un trajecte que s’endinsa en la vall de Matamargó i s’enfila cap al santuari de Pinós ubicat al centre geogràfic de Catalunya, baixa al petit nucli d’Ardèvol, dominat per la torre de defensa que formava part de la Marca Hispànica, i torna a Su passant pel bonic llogaret de Sant Just d’Ardèvol.
Sortim de Su per la carretera que porta directament al Santuari de Pinós. La deixem pel camí que ens duu al mas Cal Xeremina. Des del mas treuen el cap cap al nord els primers relleus del Prepirineu emblanquinats per la neu en aquesta època de l’any. Ens deixem caure cap a la Riera de Matamargó que resseguim fins a Miralles, gran casa de pagès fortificada, amb restes d'antiga muralla i la capella romànica de Sant Andreu. La ruta deixa la vall fent una marrada en direcció a Fornells abans de recuperar de nou la riera.
Naveguem encaixats en la vall fins prop de Torrescassana, una de les masies que conformen el disseminat de Matamargó, de grans dimensions i capella pròpia, on trobem la carretera que puja a Sant Pere de Matamargó, ubicada dalt d’un promontori als contraforts de llevant de la Serra de Pinós des d’on es domina la sortida de la vall. L’església d’estil barroc conté un magnífic retaule a l’altar major. Un caminet puja fins dalt del turó on hi ha restes d’antigues parets del castell. Les vistes dels relleus prepirinencs son espectaculars: davant la nostra mirada desfilen poderosos Port del Comte, el Cadí totalment nevat, el Pedraforca, Ensija i Rasos de Peguera.
Enfilem per la carena de la Serra de Pinós. A mesura que guanyem alçada el paisatge despullat de vegetació ens permet expandir el territori. A les serralades prepirinenques hi afegim el Montsec i darrera seu treuen el nas cims pirinencs, fins i tot tenim una bona imatge del Puigmal. Peró n’hi ha més. La vall de Saló al complet i al fons, llunyà, el Montseny. Darrera la carena de la serra de Castelltallat que acarona tota la vall de Salo, treuen el cap tímidament, el Moncau i Montserrat. Un espectacle visual que el vent i l’anticicló hivernal ens ofereix generosament.
Arribem al Santuari de Pinós, una església de planta gòtica edificada sobre una antiga ermita romànica, al seu costat s’alça l’Hostal de Pinós, el més antic que es manté obert a Catalunya, inaugurat l’any 1524. A la placeta s’alça una creu d’estil plateresc que a més fa funcions de rellotge de sol. Al cim del turó hi ha la Rosa dels Vents, símbol del Centre Geogràfic de Catalunya.
Des d’aquest punt la panoràmica que és divisa es privilegiada, en primer terme l’altiplà solsoní, un territori eminentment rural esquitxat de masos i petits nuclis que s’estenen al peu de la serra de Pinós, i com a teló de fons relleus del Pirineu, Prepirineu, Collsacabra i el Montseny. Seguim carenant fins trobar a la dreta una pista que ens baixa al mas Auquers des d’on una pista rural asfaltada ens porta directament a Ardèvol. A la plaça hi ha l’església parroquial de Santa Maria i la Torre d’Ardèvol, una impressionant torre quadrada de 15 metres d’alçada que formava part de les fortificacions de la Marca Hispànica, territori de frontera establert cap a l’any 800 entre el reialme franc i el domini andalusí.
Des d’Ardèvol el GR ens acompanya un bon tram. Deixem l’altiplà per endinsar-nos en les fondalades que dibuixen el territori com les arrugues solquen el rostre de la gent gran. Espais solitaris de pas cap a les zones altes on s’assenta la població. Una forta pujada ens treu de la vall i ens porta al petit nucli de Sant Just d’Ardèvol. L’edifici principal és l'església, referenciada ja al segle XII encara que l'obra romànica es va perdre al reconstruir-ne l'edifici al segle XVI.
Naveguem per l’altiplà voltats de camps de conreu per un camí rural asfaltat. Al Pla de la Llaüna, un espai de gran bellesa, pedalem seguint el GR, que ens porta a la carretera que ens baixa en un tres i no res de nou a Su.
Gener de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu de Miralles. Casa Miralles. Sant Pere de Matamargó. Santuari de Pinós. Santa Maria d'Ardèvol. Castell d’Ardèvol. Sant Just d'Ardèvol
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.hostaldesu.com/
El santuari de Pinós es considerat el centre geogràfic de Catalunya, un gran mirador amb amplies panoràmiques que també acull l?hostal més antic que es manté obert, va se inaugurat l?any 1524, a Catalunya.
Els relleus que tanquen com una muralla l?altiplà que s?aixeca sobre la plana segarrenca ens acompanya durant tota la ruta. Un trajecte que s?endinsa en la vall de Matamargó i s?enfila cap al santuari de Pinós ubicat al centre... Viatge al centre de Catalunya
El santuari de Pinós es considerat el centre geogràfic de Catalunya, un gran mirador amb amplies panoràmiques que també acull l’hostal més antic que es manté obert, va se inaugurat l’any 1524, a Catalunya.
Els relleus que tanquen com una muralla l’altiplà que s’aixeca sobre la plana segarrenca ens acompanya durant tota la ruta. Un trajecte que s’endinsa en la vall de Matamargó i s’enfila cap al santuari de Pinós ubicat al centre geogràfic de Catalunya, baixa al petit nucli d’Ardèvol, dominat per la torre de defensa que formava part de la Marca Hispànica, i torna a Su passant pel bonic llogaret de Sant Just d’Ardèvol.
Sortim de Su per la carretera que porta directament al Santuari de Pinós. La deixem pel camí que ens duu al mas Cal Xeremina. Des del mas treuen el cap cap al nord els primers relleus del Prepirineu emblanquinats per la neu en aquesta època de l’any. Ens deixem caure cap a la Riera de Matamargó que resseguim fins a Miralles, gran casa de pagès fortificada, amb restes d'antiga muralla i la capella romànica de Sant Andreu. La ruta deixa la vall fent una marrada en direcció a Fornells abans de recuperar de nou la riera.
Naveguem encaixats en la vall fins prop de Torrescassana, una de les masies que conformen el disseminat de Matamargó, de grans dimensions i capella pròpia, on trobem la carretera que puja a Sant Pere de Matamargó, ubicada dalt d’un promontori als contraforts de llevant de la Serra de Pinós des d’on es domina la sortida de la vall. L’església d’estil barroc conté un magnífic retaule a l’altar major. Un caminet puja fins dalt del turó on hi ha restes d’antigues parets del castell. Les vistes dels relleus prepirinencs son espectaculars: davant la nostra mirada desfilen poderosos Port del Comte, el Cadí totalment nevat, el Pedraforca, Ensija i Rasos de Peguera.
Enfilem per la carena de la Serra de Pinós. A mesura que guanyem alçada el paisatge despullat de vegetació ens permet expandir el territori. A les serralades prepirinenques hi afegim el Montsec i darrera seu treuen el nas cims pirinencs, fins i tot tenim una bona imatge del Puigmal. Peró n’hi ha més. La vall de Saló al complet i al fons, llunyà, el Montseny. Darrera la carena de la serra de Castelltallat que acarona tota la vall de Salo, treuen el cap tímidament, el Moncau i Montserrat. Un espectacle visual que el vent i l’anticicló hivernal ens ofereix generosament.
Arribem al Santuari de Pinós, una església de planta gòtica edificada sobre una antiga ermita romànica, al seu costat s’alça l’Hostal de Pinós, el més antic que es manté obert a Catalunya, inaugurat l’any 1524. A la placeta s’alça una creu d’estil plateresc que a més fa funcions de rellotge de sol. Al cim del turó hi ha la Rosa dels Vents, símbol del Centre Geogràfic de Catalunya.
Des d’aquest punt la panoràmica que és divisa es privilegiada, en primer terme l’altiplà solsoní, un territori eminentment rural esquitxat de masos i petits nuclis que s’estenen al peu de la serra de Pinós, i com a teló de fons relleus del Pirineu, Prepirineu, Collsacabra i el Montseny. Seguim carenant fins trobar a la dreta una pista que ens baixa al mas Auquers des d’on una pista rural asfaltada ens porta directament a Ardèvol. A la plaça hi ha l’església parroquial de Santa Maria i la Torre d’Ardèvol, una impressionant torre quadrada de 15 metres d’alçada que formava part de les fortificacions de la Marca Hispànica, territori de frontera establert cap a l’any 800 entre el reialme franc i el domini andalusí.
Des d’Ardèvol el GR ens acompanya un bon tram. Deixem l’altiplà per endinsar-nos en les fondalades que dibuixen el territori com les arrugues solquen el rostre de la gent gran. Espais solitaris de pas cap a les zones altes on s’assenta la població. Una forta pujada ens treu de la vall i ens porta al petit nucli de Sant Just d’Ardèvol. L’edifici principal és l'església, referenciada ja al segle XII encara que l'obra romànica es va perdre al reconstruir-ne l'edifici al segle XVI.
Naveguem per l’altiplà voltats de camps de conreu per un camí rural asfaltat. Al Pla de la Llaüna, un espai de gran bellesa, pedalem seguint el GR, que ens porta a la carretera que ens baixa en un tres i no res de nou a Su.
Gener de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Andreu de Miralles. Casa Miralles. Sant Pere de Matamargó. Santuari de Pinós. Santa Maria d'Ardèvol. Castell d’Ardèvol. Sant Just d'Ardèvol
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.hostaldesu.com/