Pallars Jussà PAJ 017_Mont-rebei
Espai natural del congost de Mont-rebei. Montsec d’Ares.
Mont-rebei – Mare de Déu de la Pertusa – Corça – Portell de Claramunt – Sant Alís – Lo Coll – Beniure – Sant Esteve de la Sarga – Coll de Fabregada – Alsamora – Mont-rebei
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1590 m
Temps:6 h 15 min
Dificultat:difícil
Ruta de contacte
De Mont-rebei a Sant Alís
Ruta fronterera entre Catalunya i Aragó que travessant l?espectacular congost de Mont-rebei ens porta al cim del Montsec d?Ares des d?on es dominen extenses panoràmiques del Pirineu català i aragonès.
Iniciem la ruta a l?Àrea de Lleure de la Masieta per la pista que baixa cap al pantà de Canelles, construït al 1959. A l?altra banda dominant el congost de Mont-rebei hi ha la torre del castell de la Girbeta i dues ermites romàniques, Nost... De Mont-rebei a Sant Alís
Ruta fronterera entre Catalunya i Aragó que travessant l’espectacular congost de Mont-rebei ens porta al cim del Montsec d’Ares des d’on es dominen extenses panoràmiques del Pirineu català i aragonès.
Iniciem la ruta a l’Àrea de Lleure de la Masieta per la pista que baixa cap al pantà de Canelles, construït al 1959. A l’altra banda dominant el congost de Mont-rebei hi ha la torre del castell de la Girbeta i dues ermites romàniques, Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost vella, aquesta en ruïnes.
Poc a poc ens endinsem de ple al congost de Mont-rebei, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic en ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures com per la seva gran biodiversitat. La Noguera Ribagorçana ha erosionat la Serra del Montsec, creant un meravellós pas estret d’altes i agrestes parets verticals que li confereix una fesomia única.
El camí per travessar el congost està excavat a la mateixa roca i tant si es travessa a peu com en bicicleta, s’ha d’extremar la prudència perquè qualsevol errada o contratemps seria mortal. Si es pateix de vertigen o no es te gaire clar, millor fer el pas pel congost a peu. Tot el trajecte des de l’inici del congost fins arribar a l'ermita de la Pertusa es fa per un sender amb freqüents trams tècnics que, exceptuant alguns trams de pujada, bona part es pot fer sobre la bicicleta. Malgrat que invertim una bona quantitat de temps per fer aquests aproximadament 10 quilòmetres, el recorregut es impressionant: el pas per la roca tallada amb la vertiginosa verticalitat que s’apodera del nostre centre de gravetat, les impressionants parets que s’aixequen per damunt dels nostres caps i la sortida del congost quan el paisatge s’obre majestuós cap el sud deixant enrere un enorme esvoranc que trenca en dos la serra del Montsec, son elements senzillament espectaculars.
El sender s’acaba a l’ermita romànica de la Pertusa ubicada damunt d’un estret penya-segat que domina el pantà i l’entrada al congost; de fet la seva funció inicial era de vigilància per barrar el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei.
Continuem per camí rural asfaltat fins al poble de Corçà des d’on surt una bona pista que ens permet enllaçar amb l’antic camí d’Àger a Coll d’Ares que alterna trams de carretera i de pistes de ferm variat. Durant el trajecte fins al coll és especialment bonic el tram final a partir del portell de Claramunt on pedalem per un petit altiplà sota les cingleres del Serrat de Corones i la darrera pujada per la carretera ja que gaudim d’extenses panoràmiques sobre la vall d’Àger i el seu entorn més immediat i de la Depressió Central tancada per les serralades prelitorals.
Si les panoràmiques ens omplien els ulls d’imatges grandiloqüents a la vessant sud del Montsec d’Ares, quan arribem a la carena, es produeix un autèntic esclat visual. El paisatge del qual gaudim abraça una extensa àrea: en un primer pla tenim les serralades del Prepirineu, des de la serra del Cadí fins a la serra de Guara a la província d’Osca i en un segon pla, els cims principals del Pirineu. Realment colpidor.
Immersos de ple en aquestes fantàstiques vistes continuem per una pista que ens puja còmodament per la vessant nord cap al cim de Sant Alis, màxima alçada del Montsec d’Ares. Abans d’arribar-hi trobem la pista que ens permet en una llarga i pedregosa baixada (en el nostre cas plena de neu) arribar al petit nucli de Beniure, lloc des des qual continuem per la petita carretera que passant per Sant Esteve de la Sarga guanya el coll de Fabregada. Un ràpid i bonic descens per la mateixa carretera, ens porta fins al punt de sortida.
Durant el descens passem pel petit poble d’Alsamora dominat per la torre de formava part de l’antic castell d’Alsamora. Des del poble podem veure cap a l’oest les torres dels castells de la Girbeta, al fons de la vall de la noguera ribagorçana, i la de Viacamp, dalt d’un turó. Totes tres formaven part d’una línia d’interessants torres de defensa en temps de la reconquesta al nord del Montsec.
Març de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Congost de Mont-rebei. Torre de defensa de la Girbeta, Ermites de Nostra Senyora del Congost. Ermita de la Pertusa. Ermita de la Mare de Déu de la Fabregada. Torre d’Alsamora.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.hostalcondes.com/
Ruta fronterera entre Catalunya i Aragó que travessant l?espectacular congost de Mont-rebei ens porta al cim del Montsec d?Ares des d?on es dominen extenses panoràmiques del Pirineu català i aragonès.
Iniciem la ruta a l?Àrea de Lleure de la Masieta per la pista que baixa cap al pantà de Canelles, construït al 1959. A l?altra banda dominant el congost de Mont-rebei hi ha la torre del castell de la Girbeta i dues ermites romàniques, Nost... De Mont-rebei a Sant Alís
Ruta fronterera entre Catalunya i Aragó que travessant l’espectacular congost de Mont-rebei ens porta al cim del Montsec d’Ares des d’on es dominen extenses panoràmiques del Pirineu català i aragonès.
Iniciem la ruta a l’Àrea de Lleure de la Masieta per la pista que baixa cap al pantà de Canelles, construït al 1959. A l’altra banda dominant el congost de Mont-rebei hi ha la torre del castell de la Girbeta i dues ermites romàniques, Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost vella, aquesta en ruïnes.
Poc a poc ens endinsem de ple al congost de Mont-rebei, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic en ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures com per la seva gran biodiversitat. La Noguera Ribagorçana ha erosionat la Serra del Montsec, creant un meravellós pas estret d’altes i agrestes parets verticals que li confereix una fesomia única.
El camí per travessar el congost està excavat a la mateixa roca i tant si es travessa a peu com en bicicleta, s’ha d’extremar la prudència perquè qualsevol errada o contratemps seria mortal. Si es pateix de vertigen o no es te gaire clar, millor fer el pas pel congost a peu. Tot el trajecte des de l’inici del congost fins arribar a l'ermita de la Pertusa es fa per un sender amb freqüents trams tècnics que, exceptuant alguns trams de pujada, bona part es pot fer sobre la bicicleta. Malgrat que invertim una bona quantitat de temps per fer aquests aproximadament 10 quilòmetres, el recorregut es impressionant: el pas per la roca tallada amb la vertiginosa verticalitat que s’apodera del nostre centre de gravetat, les impressionants parets que s’aixequen per damunt dels nostres caps i la sortida del congost quan el paisatge s’obre majestuós cap el sud deixant enrere un enorme esvoranc que trenca en dos la serra del Montsec, son elements senzillament espectaculars.
El sender s’acaba a l’ermita romànica de la Pertusa ubicada damunt d’un estret penya-segat que domina el pantà i l’entrada al congost; de fet la seva funció inicial era de vigilància per barrar el pas a la vall d'Àger i controlar el congost de Mont-rebei.
Continuem per camí rural asfaltat fins al poble de Corçà des d’on surt una bona pista que ens permet enllaçar amb l’antic camí d’Àger a Coll d’Ares que alterna trams de carretera i de pistes de ferm variat. Durant el trajecte fins al coll és especialment bonic el tram final a partir del portell de Claramunt on pedalem per un petit altiplà sota les cingleres del Serrat de Corones i la darrera pujada per la carretera ja que gaudim d’extenses panoràmiques sobre la vall d’Àger i el seu entorn més immediat i de la Depressió Central tancada per les serralades prelitorals.
Si les panoràmiques ens omplien els ulls d’imatges grandiloqüents a la vessant sud del Montsec d’Ares, quan arribem a la carena, es produeix un autèntic esclat visual. El paisatge del qual gaudim abraça una extensa àrea: en un primer pla tenim les serralades del Prepirineu, des de la serra del Cadí fins a la serra de Guara a la província d’Osca i en un segon pla, els cims principals del Pirineu. Realment colpidor.
Immersos de ple en aquestes fantàstiques vistes continuem per una pista que ens puja còmodament per la vessant nord cap al cim de Sant Alis, màxima alçada del Montsec d’Ares. Abans d’arribar-hi trobem la pista que ens permet en una llarga i pedregosa baixada (en el nostre cas plena de neu) arribar al petit nucli de Beniure, lloc des des qual continuem per la petita carretera que passant per Sant Esteve de la Sarga guanya el coll de Fabregada. Un ràpid i bonic descens per la mateixa carretera, ens porta fins al punt de sortida.
Durant el descens passem pel petit poble d’Alsamora dominat per la torre de formava part de l’antic castell d’Alsamora. Des del poble podem veure cap a l’oest les torres dels castells de la Girbeta, al fons de la vall de la noguera ribagorçana, i la de Viacamp, dalt d’un turó. Totes tres formaven part d’una línia d’interessants torres de defensa en temps de la reconquesta al nord del Montsec.
Març de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Congost de Mont-rebei. Torre de defensa de la Girbeta, Ermites de Nostra Senyora del Congost. Ermita de la Pertusa. Ermita de la Mare de Déu de la Fabregada. Torre d’Alsamora.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.hostalcondes.com/