Pallars Jussà PAJ 019_Pont de Montanyana
Serra de Gurp. Roca de la Mola. Serrat de Roca Roia
Pont de Montanyana – Claramunt – Espills – Pont de Montanyana
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:43 km
Desnivell:1120 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:difícil
Despoblats de Claramunt i Espills
Claramunt i Espills semblen ànimes bessones. Tots dos van créixer a redós d?un castell atalaiat a les altures des d?on es dominava la frontera amb l?Aragó i alhora, a partir dels anys 60, es van anar despoblant deixant al seu darrera un munt d?històries humanes que malauradament es perdran per sempre. El trajecte proposat és paisatgísticament tant fabulós que fa mal: la magnitud de la bellesa visual que es desplega pel territori és aclaparad... Despoblats de Claramunt i Espills
Claramunt i Espills semblen ànimes bessones. Tots dos van créixer a redós d’un castell atalaiat a les altures des d’on es dominava la frontera amb l’Aragó i alhora, a partir dels anys 60, es van anar despoblant deixant al seu darrera un munt d’històries humanes que malauradament es perdran per sempre. El trajecte proposat és paisatgísticament tant fabulós que fa mal: la magnitud de la bellesa visual que es desplega pel territori és aclaparadora. Una d’aquelles rutes que cal tenir al calaix de favorites
Iniciem la ruta per la carretera que duu a Tremp. En un revolt tancat prenem una pista que s’endinsa cap al Barranc del Pont. Remuntem per una vall encaixada entre relleus erms i agrestes... Pel camí passem per antigues cases pairals, l’arquitectura de les quals ens mostren un passat més generós que el que presenten en l’actualitat. Passat el Barranc de les Tarteres, tributari de les aigües principals de la fondalada, apareix sobtadament la majestuosa silueta del poble de Claramunt, assentat al capdamunt d’un turó.
Encara que la ruta no passa obligadament pel poble, l’atracció es tant forta que convida a pujar-hi per passejar-se pels seus carrerons de cases mig enrunades. Al poble encara hi viu en Tonet Gasset que es resisteix a abandonar-lo. També hi viu en un altre mas una nouvinguda que, segons ens explica, busca en l’aïllament i la lectura la seva particular visió de com viure la vida. Els dos únics pobladors (si encara hi son) habiten com poden en un poble abandonat, sense llum i pràcticament derruït en la seva totalitat. Un viatge al passat a pocs quilòmetres de Tremp.
Des de Claramunt, continuem guanyant alçada per la carena que separa les aigües de les dues Nogueres, la Pallaresa y la Ribagorçana. El paisatge que es desplega per les vessants de la carena es trencat i ferotge: relleus conglomerats privats de vegetació profundament erosionats. Mentre avancem per la carena gaudim per la dreta de la depressió formada per les conques de Tremp i Dellà, encerclades per les poderosa serra del Montsec, tallada en dos pel Pas de Terradets, i els relleus de bellesa colpidora que es despleguen des del Boumort (Serra de Carreu, Congost de Collegats...). Per l’esquerra el paisatge tampoc deixa indiferent, en primer pla treu el cap la Serra de Sant Gervàs amb les seves verticals parets protegint la Terreta i, al fons, el Pirineu Central amb cims de mes de tres mil metres i més propera, la magnífica silueta del Turbó, al prepirineu d'Osca..
Passat el cim de la Roca de la Mola, trobem una bona pista que enllaça Tremp amb Pont d’Orrit. La seguim en direcció a la Terreta fins passat el Tossal Ras on ens desviem per un camí secundari que marxa cap el cim Espills. Carenem per un territori desèrtic, rocallós, sense arbreda, isolat... emmarcat per les impressionant silueta del Montsec, soscavada pel profund congost de Mont-rebei, que ens acompanyaran durant el descens. Arribant al cim d’Espills, prenem un sender que el voreja per la dreta. L’antic camí que portava des d’Espills a Tremp en altres èpoques, és ara un corriol poc freqüentat, ple de còdols que dificulten la baixada.
Espills apareix sobtadament. La bellesa de la imatge del poble ubicat damunt d’una plana rocosa, talaia perfecta des d’on es domina tot el territori, és totalment colpidora. Abandonat als anys 60, ara només resten dempeus les parets de les cases, les ruïnes de l’antic castell medieval i l’església de Sant Pere. El silenci impregna l’aire, es respira l’ambient esfereïdor del paisatge després de la batalla. Un lloc de gran bellesa amb una ubicació de somni que poc a poc es va morint, desapareixent.
Deixem el poble per la pista que puja del fons de la vall. La silueta del campanar d’Espills, cada cop més petita, va desapareixen darrera nostre. Sortim de la vall passat el mas de la Ribereta, habitada per dos germans que segons comenten la gent de la Terreta, son els propietaris, poc acollidors, d’Espills.
Ens deixem caure per una bona pista fins el fons de la vall regada per la Noguera Ribagorçana, riu que separa països físicament i que ens acompanya fins Pont de Montanyana enllaçant pistes de ferm variat i algun corriol.
Març de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Claramunt. Espills
RESTAURANTS / ALLOTJAMINTS
http://www.hostalcondes.com/
Claramunt i Espills semblen ànimes bessones. Tots dos van créixer a redós d?un castell atalaiat a les altures des d?on es dominava la frontera amb l?Aragó i alhora, a partir dels anys 60, es van anar despoblant deixant al seu darrera un munt d?històries humanes que malauradament es perdran per sempre. El trajecte proposat és paisatgísticament tant fabulós que fa mal: la magnitud de la bellesa visual que es desplega pel territori és aclaparad... Despoblats de Claramunt i Espills
Claramunt i Espills semblen ànimes bessones. Tots dos van créixer a redós d’un castell atalaiat a les altures des d’on es dominava la frontera amb l’Aragó i alhora, a partir dels anys 60, es van anar despoblant deixant al seu darrera un munt d’històries humanes que malauradament es perdran per sempre. El trajecte proposat és paisatgísticament tant fabulós que fa mal: la magnitud de la bellesa visual que es desplega pel territori és aclaparadora. Una d’aquelles rutes que cal tenir al calaix de favorites
Iniciem la ruta per la carretera que duu a Tremp. En un revolt tancat prenem una pista que s’endinsa cap al Barranc del Pont. Remuntem per una vall encaixada entre relleus erms i agrestes... Pel camí passem per antigues cases pairals, l’arquitectura de les quals ens mostren un passat més generós que el que presenten en l’actualitat. Passat el Barranc de les Tarteres, tributari de les aigües principals de la fondalada, apareix sobtadament la majestuosa silueta del poble de Claramunt, assentat al capdamunt d’un turó.
Encara que la ruta no passa obligadament pel poble, l’atracció es tant forta que convida a pujar-hi per passejar-se pels seus carrerons de cases mig enrunades. Al poble encara hi viu en Tonet Gasset que es resisteix a abandonar-lo. També hi viu en un altre mas una nouvinguda que, segons ens explica, busca en l’aïllament i la lectura la seva particular visió de com viure la vida. Els dos únics pobladors (si encara hi son) habiten com poden en un poble abandonat, sense llum i pràcticament derruït en la seva totalitat. Un viatge al passat a pocs quilòmetres de Tremp.
Des de Claramunt, continuem guanyant alçada per la carena que separa les aigües de les dues Nogueres, la Pallaresa y la Ribagorçana. El paisatge que es desplega per les vessants de la carena es trencat i ferotge: relleus conglomerats privats de vegetació profundament erosionats. Mentre avancem per la carena gaudim per la dreta de la depressió formada per les conques de Tremp i Dellà, encerclades per les poderosa serra del Montsec, tallada en dos pel Pas de Terradets, i els relleus de bellesa colpidora que es despleguen des del Boumort (Serra de Carreu, Congost de Collegats...). Per l’esquerra el paisatge tampoc deixa indiferent, en primer pla treu el cap la Serra de Sant Gervàs amb les seves verticals parets protegint la Terreta i, al fons, el Pirineu Central amb cims de mes de tres mil metres i més propera, la magnífica silueta del Turbó, al prepirineu d'Osca..
Passat el cim de la Roca de la Mola, trobem una bona pista que enllaça Tremp amb Pont d’Orrit. La seguim en direcció a la Terreta fins passat el Tossal Ras on ens desviem per un camí secundari que marxa cap el cim Espills. Carenem per un territori desèrtic, rocallós, sense arbreda, isolat... emmarcat per les impressionant silueta del Montsec, soscavada pel profund congost de Mont-rebei, que ens acompanyaran durant el descens. Arribant al cim d’Espills, prenem un sender que el voreja per la dreta. L’antic camí que portava des d’Espills a Tremp en altres èpoques, és ara un corriol poc freqüentat, ple de còdols que dificulten la baixada.
Espills apareix sobtadament. La bellesa de la imatge del poble ubicat damunt d’una plana rocosa, talaia perfecta des d’on es domina tot el territori, és totalment colpidora. Abandonat als anys 60, ara només resten dempeus les parets de les cases, les ruïnes de l’antic castell medieval i l’església de Sant Pere. El silenci impregna l’aire, es respira l’ambient esfereïdor del paisatge després de la batalla. Un lloc de gran bellesa amb una ubicació de somni que poc a poc es va morint, desapareixent.
Deixem el poble per la pista que puja del fons de la vall. La silueta del campanar d’Espills, cada cop més petita, va desapareixen darrera nostre. Sortim de la vall passat el mas de la Ribereta, habitada per dos germans que segons comenten la gent de la Terreta, son els propietaris, poc acollidors, d’Espills.
Ens deixem caure per una bona pista fins el fons de la vall regada per la Noguera Ribagorçana, riu que separa països físicament i que ens acompanya fins Pont de Montanyana enllaçant pistes de ferm variat i algun corriol.
Març de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Claramunt. Espills
RESTAURANTS / ALLOTJAMINTS
http://www.hostalcondes.com/