Selva SEL 024_Blanes
Espai Natural Protegit del Riu i Estanys de Tordera. Els Tres Turons. Montarbat.
Blanes – Poblat Ibèric de Montbarbat – Tordera – Blanes
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:540 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
El mirador de Montbarbat. Poblat Ibèric de Montbarbat
Un viatge pels turons que s?aixequen a l?esquerra de la desembocadura de la Tordera, el més alt dels quals estava coronat pel poblat ibèric de Montarbat, lloc estratègic des d?on es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país: la via Heràclea i la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país
Sortim de la mateixa punta Sa Palomera, clarament identific... El mirador de Montbarbat. Poblat Ibèric de Montbarbat
Un viatge pels turons que s’aixequen a l’esquerra de la desembocadura de la Tordera, el més alt dels quals estava coronat pel poblat ibèric de Montarbat, lloc estratègic des d’on es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país: la via Heràclea i la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país
Sortim de la mateixa punta Sa Palomera, clarament identificable en el perfil marítim de Blanes i considerada com l’inici de la Costa Brava, pels carrerons del nucli antic en busca dels rastres de la riera de Blanes. Travessem per una passarel·la per damunt la comarcal que connecta els pobles del litoral i enfilem per un carril bici que ens deixa al camí dels Horts de Ses Vernes, una petita vall per on transitava l’antic camí de Sant Pere del Bosc.
Es agradable comprovar com es torna guanyar espai a terrenys fertils abandonats per tornar a produir aliments, una activitat de tota la vida, i que ara es comercialitza com a productes de proximitat. Deixem els horts per un caminet sorrenc que s’enfila de cop per la carena i que més enllà enllaça amb una bona pista. Anem deixant enrera la vila de Blanes ben guardada per la torre de l’antic castell de Sant Joan enfilada dalt d’un turó des del qual es domina un extens territori.
Ens endinsem en un bosc mediterrari característic de pins i alzines sureres que s’arrapen fortament al terra sorrenc retenit-lo. En algun tram trobem clapes de vegetació invasiva formada per eucaliptes que desvirtuen el bosc original. Naveguem envoltats d’aquesta vegetació exhuberant en direcció al poblat ibèric de Montbarbat, ubicat al cim de la muntanya del mateix nom.
El cim es troba a la zona dels Tres Termes, el punt de confluència dels termes municipals de Maçanet de la Selva, Lloret de Mar i Vidreres. No és extrany doncs que hi hagi un assentament ibèric ja que el control del territori és total. La seva ubicació el fa un lloc estratègic, ja que és una talaia que domina visualment tota la depressió de la Selva, els vessants de les muntanyes que l'envolten (Montseny, Guilleries i Cabrerès), la part occidental de les Gavarres i tota la baixa Tordera. Per tant, des de Montbarbat es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país. Una era la via Heràclea (posterior via Augusta romana), que comunicava la península Ibèrica amb la resta d'Europa. L'altra era la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país per l'eix de la Tordera-riera d'Arbúcies.
Es tracta d'un assentament de més de 5.500 m² de superfície, ubicat a la part més alta del turó i adaptat en part a la topografia de l'indret. Es troba envoltat per una línia de muralla reforçada amb un mínim de dues torres. A l'interior, es coneixen sobretot les cases situades a l'angle sud-oest del poblat i les de l'àrea central, tot i que diverses restes afloren en una gran extensió, encara pendent d'excavar. Aquestes característiques fan de Montbarbat un dels grans poblats ibèrics de la zona.
Les boniques panoràmiques que es gaudeixen des del cim queden enterbolides pel gran nombre d’urbanitzacions que s’assenten als vessants de les serres properes. Malauradament un llastre que pateix tot el litoral català, reflexe de tota una època de colonització paisatgística desfermada. Des del poblat desfem un tram de camí i baixem directament per un caminet dret i molt tècnic o fent una llarga marrada cap a la urbanització que tenim dessota. Naveguem per un mar arquitectònic divers que defineix clarament la personalitat i gust dels diferents propietaris fins l’extrem nord on trobem el camí que porta al mas abandonat de Can Llagostera. Perdem alçada per un paisatge uniforme voltant tota la capçalera dels afluents que aboquen les seves aigües al marge esquerra de la Tordera fins arribar al mateix riu que travessem per una palanca que desemboca al poble que li dona nom.
El tram final entre el nucli de Tordera i Blanes transcorre sempre al costat del riu. Un petit i singular viatge que posa al descobert l’estreta relació entre el riu i els nuclis que s’hi assenten a prop. Hi abunden els horts i els conreus i també les industries. Marxem riu avall en direcció a la seva desembocadura on forma una llacuna aïllada del mar per un braç de sorra i còdols i constitueix un espai d'elevat interés, especialment pels ocells migratoris, que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi.
El territori pel qual ens movem, l’Espai Natural Protegit del Riu i Estanys de Tordera, està constituït per la ribera del tram baix del riu i per petites llacunes conegudes com l'estany de can Torrent, l'estany de la Júlia i l'estany de cal Rave, a més a més de la roureda de can Verdalet i els prats d'en Gai. El paisatge es caracteritza pel predomini de la vegetació pantanosa i de ribera amb matoll, herbassars, canyissars, etc. Representa el testimoni relictual d'antigues zones humides amb una notable diversitat d'amfibis i rèptils propis d'aquests espais.
CENTRES D’INTERÈS
Poblat ibèric de Montarbat
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.blanescostabrava.cat/
Un viatge pels turons que s?aixequen a l?esquerra de la desembocadura de la Tordera, el més alt dels quals estava coronat pel poblat ibèric de Montarbat, lloc estratègic des d?on es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país: la via Heràclea i la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país
Sortim de la mateixa punta Sa Palomera, clarament identific... El mirador de Montbarbat. Poblat Ibèric de Montbarbat
Un viatge pels turons que s’aixequen a l’esquerra de la desembocadura de la Tordera, el més alt dels quals estava coronat pel poblat ibèric de Montarbat, lloc estratègic des d’on es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país: la via Heràclea i la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país
Sortim de la mateixa punta Sa Palomera, clarament identificable en el perfil marítim de Blanes i considerada com l’inici de la Costa Brava, pels carrerons del nucli antic en busca dels rastres de la riera de Blanes. Travessem per una passarel·la per damunt la comarcal que connecta els pobles del litoral i enfilem per un carril bici que ens deixa al camí dels Horts de Ses Vernes, una petita vall per on transitava l’antic camí de Sant Pere del Bosc.
Es agradable comprovar com es torna guanyar espai a terrenys fertils abandonats per tornar a produir aliments, una activitat de tota la vida, i que ara es comercialitza com a productes de proximitat. Deixem els horts per un caminet sorrenc que s’enfila de cop per la carena i que més enllà enllaça amb una bona pista. Anem deixant enrera la vila de Blanes ben guardada per la torre de l’antic castell de Sant Joan enfilada dalt d’un turó des del qual es domina un extens territori.
Ens endinsem en un bosc mediterrari característic de pins i alzines sureres que s’arrapen fortament al terra sorrenc retenit-lo. En algun tram trobem clapes de vegetació invasiva formada per eucaliptes que desvirtuen el bosc original. Naveguem envoltats d’aquesta vegetació exhuberant en direcció al poblat ibèric de Montbarbat, ubicat al cim de la muntanya del mateix nom.
El cim es troba a la zona dels Tres Termes, el punt de confluència dels termes municipals de Maçanet de la Selva, Lloret de Mar i Vidreres. No és extrany doncs que hi hagi un assentament ibèric ja que el control del territori és total. La seva ubicació el fa un lloc estratègic, ja que és una talaia que domina visualment tota la depressió de la Selva, els vessants de les muntanyes que l'envolten (Montseny, Guilleries i Cabrerès), la part occidental de les Gavarres i tota la baixa Tordera. Per tant, des de Montbarbat es controlaven dues de les vies de comunicació més importants del país. Una era la via Heràclea (posterior via Augusta romana), que comunicava la península Ibèrica amb la resta d'Europa. L'altra era la via marítima-fluvial que comunicava el litoral amb l'interior del país per l'eix de la Tordera-riera d'Arbúcies.
Es tracta d'un assentament de més de 5.500 m² de superfície, ubicat a la part més alta del turó i adaptat en part a la topografia de l'indret. Es troba envoltat per una línia de muralla reforçada amb un mínim de dues torres. A l'interior, es coneixen sobretot les cases situades a l'angle sud-oest del poblat i les de l'àrea central, tot i que diverses restes afloren en una gran extensió, encara pendent d'excavar. Aquestes característiques fan de Montbarbat un dels grans poblats ibèrics de la zona.
Les boniques panoràmiques que es gaudeixen des del cim queden enterbolides pel gran nombre d’urbanitzacions que s’assenten als vessants de les serres properes. Malauradament un llastre que pateix tot el litoral català, reflexe de tota una època de colonització paisatgística desfermada. Des del poblat desfem un tram de camí i baixem directament per un caminet dret i molt tècnic o fent una llarga marrada cap a la urbanització que tenim dessota. Naveguem per un mar arquitectònic divers que defineix clarament la personalitat i gust dels diferents propietaris fins l’extrem nord on trobem el camí que porta al mas abandonat de Can Llagostera. Perdem alçada per un paisatge uniforme voltant tota la capçalera dels afluents que aboquen les seves aigües al marge esquerra de la Tordera fins arribar al mateix riu que travessem per una palanca que desemboca al poble que li dona nom.
El tram final entre el nucli de Tordera i Blanes transcorre sempre al costat del riu. Un petit i singular viatge que posa al descobert l’estreta relació entre el riu i els nuclis que s’hi assenten a prop. Hi abunden els horts i els conreus i també les industries. Marxem riu avall en direcció a la seva desembocadura on forma una llacuna aïllada del mar per un braç de sorra i còdols i constitueix un espai d'elevat interés, especialment pels ocells migratoris, que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi.
El territori pel qual ens movem, l’Espai Natural Protegit del Riu i Estanys de Tordera, està constituït per la ribera del tram baix del riu i per petites llacunes conegudes com l'estany de can Torrent, l'estany de la Júlia i l'estany de cal Rave, a més a més de la roureda de can Verdalet i els prats d'en Gai. El paisatge es caracteritza pel predomini de la vegetació pantanosa i de ribera amb matoll, herbassars, canyissars, etc. Representa el testimoni relictual d'antigues zones humides amb una notable diversitat d'amfibis i rèptils propis d'aquests espais.
CENTRES D’INTERÈS
Poblat ibèric de Montarbat
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.blanescostabrava.cat/