Barcelonès BAR 003_Barcelona
Barcelona_Sant Adrià del Besos_Badalona_Coll de les Ermites_Montcada i Reixac_Ripollet_Cerdanyola_Ba
Parc Natural de la Serra de Collserola. Parc natural de la Serralada de Marina
Mapes Comarcals de Catalunya. Barcelonès 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:45 km
Desnivell:790 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
VOC 005_Cerdanyola del Vallès
BAR 001_Barcelona
BAR 002_Badalona
Pulmons verds de Barcelona
Viatge pel que podem considerar els pulmons verds de l?àrea metropolitana del Barcelonès. Dos serralades que separen els nuclis més densament poblats de Catalunya. Entremig, temps per gaudir de la natura i la bellesa paisatgística de l?entorn malgrat la proximitat de les zones urbanes.
Sortim del passeig marítim de la Barceloneta. A ritme de pedal comprovem in situ la enorme transformació urbanística que va canviar el perfil marítim amb... Pulmons verds de Barcelona
Viatge pel que podem considerar els pulmons verds de l’àrea metropolitana del Barcelonès. Dos serralades que separen els nuclis més densament poblats de Catalunya. Entremig, temps per gaudir de la natura i la bellesa paisatgística de l’entorn malgrat la proximitat de les zones urbanes.
Sortim del passeig marítim de la Barceloneta. A ritme de pedal comprovem in situ la enorme transformació urbanística que va canviar el perfil marítim amb les Olimpíades de Barcelona 92. La construcció de la Vila Olímpica es va convertir en una icona de la modernitat i el luxe; res tenia a veure amb la industrialització, descampats, xemeneies i naus industrials que ocupaven la primera línia de mar pocs anys abans.
Pedalar vora el mar es una experiència única. Un plaer relaxant que revifa l’ànima. Sensacions que omplen el trajecte perfilant la costa fins a Badalona d’una amalgama variada de gent abillada amb roba de colors intensos practicant tot tipus d’activitats lúdiques. Tampoc falten durant el trajecte interessants exemples que ens porten a un passat emblemàtic no tant llunyà com les Tres Xemeneies de Sant Adrià, tres esquelets gegantins de formigó d’una bellesa inquietant que amb una alçada de 200 metres formen part emblemàtica de l’”skyline” de la costa barcelonina, el pantalà del Pont del Petroli, construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna, o la fàbrica d’Anís del Mono.
Just passar l’antiga destil·leria enfilem cap a muntanya travessant la ciutat en direcció nord per una de les vies neuràlgiques de Badalona. Sobtadament la urbs s’acaba i entrem de ple al Parc natural de la Serralada de Marina. El canvi es total. Enrere deixem la metròpoli i el brogit dels motors. La calma i les bones vibracions s’apoderen dels qui s’hi endinsen. Sorprèn com la natura o les panoràmiques del litoral obra miracles en els sentits amplificant les sensacions positives.
En l’ascensió al primer dels objectius de la ruta, el Poblat Ibèric de Puig Castellar, passem pel monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, un antic cenobi de l'orde dels jerònims situat a la vall de Poià o de Betlem i, un cop a la carena, sobre un turonet, l’ermita de Sant Climent, un modest i petit edifici edificat l'any 1673 en virtut d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallensana i Reixac.
En un tres i no res arribem a Puig Castellar on s’ubica el Poblat Ibèric homònim, un excel·lent mirador de la ciutat i de l’entorn metropolità i un lloc estratègic que ofereix un ampli control visual que inclou la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i bona part del Vallès i del Maresme. Sembla que fou fundat entre els segles V-IV aC i perdurà fins a l’inici del segle II aC. De forma el·líptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones.
Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien del poblat. L’abundància de troballes d’un cert valor econòmic fa pensar que fou abandonat de manera sobtada i inesperada, probablement durant la segona guerra Púnica.
Deixem el poblat i reiniciem la ruta per la pista del vessant septentrional del turó continuant per un sender de fort pendent que ens baixa al fons de la vall llaurada pel Besòs. Connectem amb el Parc Fluvial del Besòs, un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani. Remuntem els cursos fluvials del Besòs i del Ripoll per carrils bicis arranjats per moure’s en bicicleta. Es interessant saber d’aquest tram que les aigües de Montcada, que van abastir Barcelona des de fa dos mil anys, sortien des de la llera del Besós, canalitzades, primer, per un aqüeducte romà i després, al voltant del segle X, a través del Rec Comtal.
Enllacem Ripollet i Cerdanyola del Vallès per un pont compartit entre vianants i bicicletes. Travessem el nucli en direcció a muntanya on ens hi endinsem per la vall de les Feixes passant vora l’ermita barroca de Santa Maria de les Feixes i Sant Iscle de les Feixes, un edifici romànic construït al segle XII sobre les restes d'un temple preromànic documentat des del 995 i un cementiri de tombes antropomorfes.
Enfilem per un dels contraforts de Collserola coincident amb el GR que ens puja a la carena de la serra que resseguim fins a Coll de Portell de Valldaura. El trajecte per la carena ens regala boniques panoràmiques a banda i banda, el mar i la ciutat a migdia i els massissos prelitorals del Montseny, L’Obac i Montserrat cap al nord. Baixem enllaçant diversos camins a la ciutat Comtal travessant-la de nord a sud des del campus de la UB fins a la Barceloneta.
Juny de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Tèrmica de las tres xemeneies. Fàbrica Anís del Mono. Pont del Petròli. Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra. Ermita de Sant Climent. Poblat Ibèric de Puig Castellar. Torre dels Frares. Santa Maria de les Feixes. Sant Iscle de les Feixes.
Viatge pel que podem considerar els pulmons verds de l?àrea metropolitana del Barcelonès. Dos serralades que separen els nuclis més densament poblats de Catalunya. Entremig, temps per gaudir de la natura i la bellesa paisatgística de l?entorn malgrat la proximitat de les zones urbanes.
Sortim del passeig marítim de la Barceloneta. A ritme de pedal comprovem in situ la enorme transformació urbanística que va canviar el perfil marítim amb... Pulmons verds de Barcelona
Viatge pel que podem considerar els pulmons verds de l’àrea metropolitana del Barcelonès. Dos serralades que separen els nuclis més densament poblats de Catalunya. Entremig, temps per gaudir de la natura i la bellesa paisatgística de l’entorn malgrat la proximitat de les zones urbanes.
Sortim del passeig marítim de la Barceloneta. A ritme de pedal comprovem in situ la enorme transformació urbanística que va canviar el perfil marítim amb les Olimpíades de Barcelona 92. La construcció de la Vila Olímpica es va convertir en una icona de la modernitat i el luxe; res tenia a veure amb la industrialització, descampats, xemeneies i naus industrials que ocupaven la primera línia de mar pocs anys abans.
Pedalar vora el mar es una experiència única. Un plaer relaxant que revifa l’ànima. Sensacions que omplen el trajecte perfilant la costa fins a Badalona d’una amalgama variada de gent abillada amb roba de colors intensos practicant tot tipus d’activitats lúdiques. Tampoc falten durant el trajecte interessants exemples que ens porten a un passat emblemàtic no tant llunyà com les Tres Xemeneies de Sant Adrià, tres esquelets gegantins de formigó d’una bellesa inquietant que amb una alçada de 200 metres formen part emblemàtica de l’”skyline” de la costa barcelonina, el pantalà del Pont del Petroli, construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna, o la fàbrica d’Anís del Mono.
Just passar l’antiga destil·leria enfilem cap a muntanya travessant la ciutat en direcció nord per una de les vies neuràlgiques de Badalona. Sobtadament la urbs s’acaba i entrem de ple al Parc natural de la Serralada de Marina. El canvi es total. Enrere deixem la metròpoli i el brogit dels motors. La calma i les bones vibracions s’apoderen dels qui s’hi endinsen. Sorprèn com la natura o les panoràmiques del litoral obra miracles en els sentits amplificant les sensacions positives.
En l’ascensió al primer dels objectius de la ruta, el Poblat Ibèric de Puig Castellar, passem pel monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, un antic cenobi de l'orde dels jerònims situat a la vall de Poià o de Betlem i, un cop a la carena, sobre un turonet, l’ermita de Sant Climent, un modest i petit edifici edificat l'any 1673 en virtut d'un acord pres anys enrere per la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. És dedicada a Sant Climent, advocat de l'aigua. En aquelles èpoques mancava l'aigua a Sant Jeroni, Santa Coloma, Vallensana i Reixac.
En un tres i no res arribem a Puig Castellar on s’ubica el Poblat Ibèric homònim, un excel·lent mirador de la ciutat i de l’entorn metropolità i un lloc estratègic que ofereix un ampli control visual que inclou la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i bona part del Vallès i del Maresme. Sembla que fou fundat entre els segles V-IV aC i perdurà fins a l’inici del segle II aC. De forma el·líptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones.
Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien del poblat. L’abundància de troballes d’un cert valor econòmic fa pensar que fou abandonat de manera sobtada i inesperada, probablement durant la segona guerra Púnica.
Deixem el poblat i reiniciem la ruta per la pista del vessant septentrional del turó continuant per un sender de fort pendent que ens baixa al fons de la vall llaurada pel Besòs. Connectem amb el Parc Fluvial del Besòs, un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani. Remuntem els cursos fluvials del Besòs i del Ripoll per carrils bicis arranjats per moure’s en bicicleta. Es interessant saber d’aquest tram que les aigües de Montcada, que van abastir Barcelona des de fa dos mil anys, sortien des de la llera del Besós, canalitzades, primer, per un aqüeducte romà i després, al voltant del segle X, a través del Rec Comtal.
Enllacem Ripollet i Cerdanyola del Vallès per un pont compartit entre vianants i bicicletes. Travessem el nucli en direcció a muntanya on ens hi endinsem per la vall de les Feixes passant vora l’ermita barroca de Santa Maria de les Feixes i Sant Iscle de les Feixes, un edifici romànic construït al segle XII sobre les restes d'un temple preromànic documentat des del 995 i un cementiri de tombes antropomorfes.
Enfilem per un dels contraforts de Collserola coincident amb el GR que ens puja a la carena de la serra que resseguim fins a Coll de Portell de Valldaura. El trajecte per la carena ens regala boniques panoràmiques a banda i banda, el mar i la ciutat a migdia i els massissos prelitorals del Montseny, L’Obac i Montserrat cap al nord. Baixem enllaçant diversos camins a la ciutat Comtal travessant-la de nord a sud des del campus de la UB fins a la Barceloneta.
Juny de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Tèrmica de las tres xemeneies. Fàbrica Anís del Mono. Pont del Petròli. Monasterio de Sant Jeroni de la Murtra. Ermita de Sant Climent. Poblat Ibèric de Puig Castellar. Torre dels Frares. Santa Maria de les Feixes. Sant Iscle de les Feixes.