Pallars Jussà PAJ 028_Cellers
Espai Natural de la Serra del Montsec. Conca de Tremp. Serra de Montsec d’Ares. Les Mosques. Serra d
Cellers – Guàrdia de Tremp – Castell de Mur – Miravet_Moror – Collet de Sant Miquel – Cellers
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Jussà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:850 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Història i Geologia en estat pur.
Un viatge espectacular tant històricament com paisatgísticament. Dos actors de primer ordre com son el Castell i Santa Maria de Mur i un recorregut espectacular que ens permet gaudir del paisatge genuí de les conques de Tremp i Dellà que atresoren una història geològica que arriba fins l?època dels dinosaures. Una ruta genuïna per a qualsevol viatger que estima el territori i la seva història.
Iniciem la ruta per la pista o camí... Història i Geologia en estat pur.
Un viatge espectacular tant històricament com paisatgísticament. Dos actors de primer ordre com son el Castell i Santa Maria de Mur i un recorregut espectacular que ens permet gaudir del paisatge genuí de les conques de Tremp i Dellà que atresoren una història geològica que arriba fins l’època dels dinosaures. Una ruta genuïna per a qualsevol viatger que estima el territori i la seva història.
Iniciem la ruta per la pista o camí de Guardia de Tremp que avança còmodament per les terrasses de materials sedimentaris dipositats entre les parets rocoses i el marge dret de la Noguera Pallaresa. Al marge oposat la boirina difumina amb la llum del sol matinal la gran depressió formada per la Conca Dellà que davalla suaument cap a la vall. Al nord treuen el cap els cims de la Vall Fosca darrera dels singulars relleus calcaris i conglomerats que es desprenen del massís de Boumort. Al sud el Montsec tanca amb fermesa la depressió encara que el riu s’esmuny per l’impressionant congost de Terradets escapçant la muntanya en dos sectors, el Montsec de Rúbies i el d’Ares. A ponent els darrers contraforts més meridionals de la Serra de Gurp s’exhibeixen nusos, profundament erosionats i esglaonats per capes de materials. Tot plegat només és el preludi de l’immens paisatge que descobrirem en el transcurs del viatge que ens portarà fins al castell de Mur, notable edificació ubicada en un lloc privilegiat que ens permetrà gaudir de la diversitat d’accidents geogràfics que converteixen els relleus de la conca de Tremp i de Dellà en les pàgines d’un llibre obert que ens expliquen la formació i la vida de fa milions d’anys.
Arribem al nucli de La Guàrdia de Tremp o de Noguera com se la coneix actualment, una vila closa d’origen medieval tal com palesen els seu portals d’entrada. El seu origen però ve marcat pel seu castell ja que nasqué com a poble castral a redós del mateix en un lloc prou visible des de la vall, dalt d’un turó que presideix el nucli actual.
Continuem la ruta per la pista que voreja precisament el turó on s’alça el castell i que s’endinsa al Barranc d’Arguinsola. Quedem momentàniament engolits en un paisatge erm, mancat de vegetació. Quan sortim de la clotada les perspectives s’eixamplen novament. Als nostres peus es desplega un paisatge singular molt erosionat i mancat de vegetació. Un mosaic de formes, materials i colors variats amb petits plans treballats per la ma de l`home, un territori solcat per barrancs de profunditat considerable que semblen tallats per l’urpa incisiva d’un gegant esgarrapant un terreny de materials tous. La fragilitat del sòl queda palesa amb l’esllavissada que s’endugué l’antic poble de Puigcercós al 1881 deixant d'un esvoranc d'uns 50 metres d'alçada i 200 m. de longitud. Actualment dalt del turó es poden veure les restes de l'església parroquial romànica de Sant Martí de Puigcercós.
Mentre guanyem alçada cap a l’objectiu de la ruta, el castell i la col·legiata de Mur, es van succeint camps d’ametllers florits que vesteixen de color l’entorn. La bellesa arquitectònica de l’edifici vist de prop és impactant: una estructura alterosa de planta triangular que en cap moment presenta angles rectes amb tot el clos murat de cantons arrodonits.
Tant el castell com el monestir estan en perfecte estat de conservació. En els seus orígens tots dos edificis estaven voltats per una muralla que convertien el conjunt en una gran fortificació de defensa i control del territori des del segle XI. El castell de Mur ha esdevingut l’emblema dels castells de frontera dels comtats catalans. El lloc és indubtablement un mirador excel·lent i constitueix una fita ineludible per a qualsevol interessat en la historia i el paisatge geològic de Catalunya. No oblidem que la Conca de Tremp es un espai geològic de gran importància amb molts i diversos personatges: dinosaures de quinze metres, congostos que semblen tallats per un ganivet, coralls fossilitzats o serres trencades a trossos. És com un d’aquells llibres que vas gaudint a mesura que hi vas aprofundint.
Un altra dels objectius de la ruta es la Casa Forta de Miravet ben visible des del Castell de Mur i presumiblement una torre avançada d’aquest cap a ponent. Tot i el seu deficient estat de conservació, encara és possible interpretar la seva planta d'angles arrodonits que recorda bastant a la de Mur. Pedalem cap a Miravet i la carena del serrat de les Mosques. Des de la carena la perspectiva és esplèndida. En primer pla Miravet i Mur presidint la gran depressió voltada de variats relleus muntanyosos, una potent i suggeridora imatge que la imaginació desfermada transforma en dos actors dalt d’un escenari fabulós mirant altius un grandiós amfiteatre on es representa el cicle de la natura.
Naveguem per la carena en direcció a Meüll per iniciar el descens. L’escenari canvia subtilment. Comença a haver-hi arbreda vestint de verd el nostre camí. La Serra del Montsec es present en tota la baixada pel barranc de la Mulla, fins i tot s’entreveu el Congost de Mont-rebei, pas per on s’escola la Noguera Ribagorçana. Durant el trajecte que ens connectarà amb la carretera de Moror s’endevinen restes de murs d’antigues cases i feixes, com Casa Farmicó, que evidencien la bonança d’altres èpoques.
Moror és una interessant vila closa que originàriament era un enclavament militar (castell dels Moros). Al poble destaca la Casa Sanui, la casa més gran que s'ha construït sobre una roca a Catalunya. Curiosament, la planta d'aquesta casa recorda també la del castell de Mur, i té tota l'aparença d’una fortificació.
Continuem per la pista que baixa de Moror al Collet de Sant Miquel que ens apropa a la base del Montsec d’Ares que s’aixeca altiu davant nostre. Ens deixem caure meravellats per la singular escenografia plena de matisos de la depressió del Barranc del Bosc: la imatge poderosa de l’Alzina i Moror penjats damunt la cinglera o els barrancs profundament erosionats que destapen la riquesa de colors dels diferents registres sedimentaris que s’amaguen sota la superfície, alguns d’ells d’un vermell intens, i la bonica pista que baixa emboscada fins al fons de la vall ens abdueixen fins al final de la ruta.
Febrer de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Guardia. Castell de Mur. Santa Maria de Mur. Sant Miquel de Moror. Casa Sanui de Moror
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pallarsjussa.net
Un viatge espectacular tant històricament com paisatgísticament. Dos actors de primer ordre com son el Castell i Santa Maria de Mur i un recorregut espectacular que ens permet gaudir del paisatge genuí de les conques de Tremp i Dellà que atresoren una història geològica que arriba fins l?època dels dinosaures. Una ruta genuïna per a qualsevol viatger que estima el territori i la seva història.
Iniciem la ruta per la pista o camí... Història i Geologia en estat pur.
Un viatge espectacular tant històricament com paisatgísticament. Dos actors de primer ordre com son el Castell i Santa Maria de Mur i un recorregut espectacular que ens permet gaudir del paisatge genuí de les conques de Tremp i Dellà que atresoren una història geològica que arriba fins l’època dels dinosaures. Una ruta genuïna per a qualsevol viatger que estima el territori i la seva història.
Iniciem la ruta per la pista o camí de Guardia de Tremp que avança còmodament per les terrasses de materials sedimentaris dipositats entre les parets rocoses i el marge dret de la Noguera Pallaresa. Al marge oposat la boirina difumina amb la llum del sol matinal la gran depressió formada per la Conca Dellà que davalla suaument cap a la vall. Al nord treuen el cap els cims de la Vall Fosca darrera dels singulars relleus calcaris i conglomerats que es desprenen del massís de Boumort. Al sud el Montsec tanca amb fermesa la depressió encara que el riu s’esmuny per l’impressionant congost de Terradets escapçant la muntanya en dos sectors, el Montsec de Rúbies i el d’Ares. A ponent els darrers contraforts més meridionals de la Serra de Gurp s’exhibeixen nusos, profundament erosionats i esglaonats per capes de materials. Tot plegat només és el preludi de l’immens paisatge que descobrirem en el transcurs del viatge que ens portarà fins al castell de Mur, notable edificació ubicada en un lloc privilegiat que ens permetrà gaudir de la diversitat d’accidents geogràfics que converteixen els relleus de la conca de Tremp i de Dellà en les pàgines d’un llibre obert que ens expliquen la formació i la vida de fa milions d’anys.
Arribem al nucli de La Guàrdia de Tremp o de Noguera com se la coneix actualment, una vila closa d’origen medieval tal com palesen els seu portals d’entrada. El seu origen però ve marcat pel seu castell ja que nasqué com a poble castral a redós del mateix en un lloc prou visible des de la vall, dalt d’un turó que presideix el nucli actual.
Continuem la ruta per la pista que voreja precisament el turó on s’alça el castell i que s’endinsa al Barranc d’Arguinsola. Quedem momentàniament engolits en un paisatge erm, mancat de vegetació. Quan sortim de la clotada les perspectives s’eixamplen novament. Als nostres peus es desplega un paisatge singular molt erosionat i mancat de vegetació. Un mosaic de formes, materials i colors variats amb petits plans treballats per la ma de l`home, un territori solcat per barrancs de profunditat considerable que semblen tallats per l’urpa incisiva d’un gegant esgarrapant un terreny de materials tous. La fragilitat del sòl queda palesa amb l’esllavissada que s’endugué l’antic poble de Puigcercós al 1881 deixant d'un esvoranc d'uns 50 metres d'alçada i 200 m. de longitud. Actualment dalt del turó es poden veure les restes de l'església parroquial romànica de Sant Martí de Puigcercós.
Mentre guanyem alçada cap a l’objectiu de la ruta, el castell i la col·legiata de Mur, es van succeint camps d’ametllers florits que vesteixen de color l’entorn. La bellesa arquitectònica de l’edifici vist de prop és impactant: una estructura alterosa de planta triangular que en cap moment presenta angles rectes amb tot el clos murat de cantons arrodonits.
Tant el castell com el monestir estan en perfecte estat de conservació. En els seus orígens tots dos edificis estaven voltats per una muralla que convertien el conjunt en una gran fortificació de defensa i control del territori des del segle XI. El castell de Mur ha esdevingut l’emblema dels castells de frontera dels comtats catalans. El lloc és indubtablement un mirador excel·lent i constitueix una fita ineludible per a qualsevol interessat en la historia i el paisatge geològic de Catalunya. No oblidem que la Conca de Tremp es un espai geològic de gran importància amb molts i diversos personatges: dinosaures de quinze metres, congostos que semblen tallats per un ganivet, coralls fossilitzats o serres trencades a trossos. És com un d’aquells llibres que vas gaudint a mesura que hi vas aprofundint.
Un altra dels objectius de la ruta es la Casa Forta de Miravet ben visible des del Castell de Mur i presumiblement una torre avançada d’aquest cap a ponent. Tot i el seu deficient estat de conservació, encara és possible interpretar la seva planta d'angles arrodonits que recorda bastant a la de Mur. Pedalem cap a Miravet i la carena del serrat de les Mosques. Des de la carena la perspectiva és esplèndida. En primer pla Miravet i Mur presidint la gran depressió voltada de variats relleus muntanyosos, una potent i suggeridora imatge que la imaginació desfermada transforma en dos actors dalt d’un escenari fabulós mirant altius un grandiós amfiteatre on es representa el cicle de la natura.
Naveguem per la carena en direcció a Meüll per iniciar el descens. L’escenari canvia subtilment. Comença a haver-hi arbreda vestint de verd el nostre camí. La Serra del Montsec es present en tota la baixada pel barranc de la Mulla, fins i tot s’entreveu el Congost de Mont-rebei, pas per on s’escola la Noguera Ribagorçana. Durant el trajecte que ens connectarà amb la carretera de Moror s’endevinen restes de murs d’antigues cases i feixes, com Casa Farmicó, que evidencien la bonança d’altres èpoques.
Moror és una interessant vila closa que originàriament era un enclavament militar (castell dels Moros). Al poble destaca la Casa Sanui, la casa més gran que s'ha construït sobre una roca a Catalunya. Curiosament, la planta d'aquesta casa recorda també la del castell de Mur, i té tota l'aparença d’una fortificació.
Continuem per la pista que baixa de Moror al Collet de Sant Miquel que ens apropa a la base del Montsec d’Ares que s’aixeca altiu davant nostre. Ens deixem caure meravellats per la singular escenografia plena de matisos de la depressió del Barranc del Bosc: la imatge poderosa de l’Alzina i Moror penjats damunt la cinglera o els barrancs profundament erosionats que destapen la riquesa de colors dels diferents registres sedimentaris que s’amaguen sota la superfície, alguns d’ells d’un vermell intens, i la bonica pista que baixa emboscada fins al fons de la vall ens abdueixen fins al final de la ruta.
Febrer de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Guardia. Castell de Mur. Santa Maria de Mur. Sant Miquel de Moror. Casa Sanui de Moror
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.pallarsjussa.net