Solsonès SOL 018_Linya
Espai Natural Protegit d'Aigua d'Ora. Serra de Busa. Serra de Besora. Carena de Ventolrà
Linyà — Castell de Besora — Navès — Linyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:27 km
Desnivell:580 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Castell de Besora, castell de frontera
Ruta d?ambient solitari i aïllat que ens porta des de Linyà al Castell de Besora, un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs.
Des de l?església de Sant Andreu de Linya ens deixem caure per un camí que s?endinsa pel Barranc del Reguer i que ens aboca al Pantà de Sant Ponç. El tra... Castell de Besora, castell de frontera
Ruta d’ambient solitari i aïllat que ens porta des de Linyà al Castell de Besora, un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs.
Des de l’església de Sant Andreu de Linya ens deixem caure per un camí que s’endinsa pel Barranc del Reguer i que ens aboca al Pantà de Sant Ponç. El trajecte perfilant tota la cua del pantà es regala amb boniques panoràmiques del mateix. Tancant el pantà destaca la silueta de la Serra d’Ensija, imatge que ens acompanyarà durant tot el viatge.
Sortim a la carretera que seguim a l’esquerra i tot seguit per una camí rural a la dreta, asfaltat en un primer tram, que s’endinsa en els primers contraforts de la Serra de Busa. Arribem al mas d’el Cerc, de notable estructura. A tocar hi ha la petita capella de Sant Pere. Entre aquesta i el mas Alguer surt una pista que s’endinsa cap al bosc i que ens puja fins un camp erm que cal travessar per trobar la continuitat.
Desemboquem a una bona pista que remunta comodoment per la Carena de Ventolrà fins al collet de la Fusta. Durant el trajecte, entre l’escletxes que ens deixa la fronda vegetal, aparentment monòtona, albirem la majestuosa silueta del castell de Besora. Passat el petit coll prenem una nova pista que flanqueja tota la capçalera de la vall que han solcat les aiguès que conformen el Torrent d’Alguers. Sortim sota mateix del Castell on una pista per la dreta ens permet arribar tant a la fortalesa com a l’ermita de San Serni.
El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. El castell de Besora era un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs. Els altres dos castells eren el de Navès i Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora. De fet, des de la seva privilegiada ubicació sobre un penyal de la Serra de Basora es domina un gran part de la plana solsonenca i les serres prepirinenques properes.
Deixem el castell per la pista que ens connecta amb la carretera, un camí més aviat ample, que duu a la part alta del Pla de Busa. Remuntem un tram fins trobar la pista, al final de un tram costerut, que recorre de dalt a baix, tota la carena de Ventolrà, per un antic camí ral que suposadament devia unir la vall de Lord o Pla de Busa amb Santa Maria d’Ossea i per extensió amb el castell de Navés. El trajecte és molt plaent, tant per la comoditat de la pista que sembla que està en fase de cimentació com per les panoràmiques que ens ofereix del territori.
L’església de Santa Maria d’Ossea es va construir al damunt de l'antiga capella dedicada a Santa Maria, esmentada al segle XII. També s'esmenta al segle XII el castell d'Ossea (o d'Orsera), que possiblement, estava en el lloc que actualment ocupa la masia de Can Feliu. Deixem el llogaret per una pista que marxa cap a ponent entre camps i s’enfila costeruda per l’obaga del Serrat de la Caseta.
Arribem a Santa Margarida de Navés, una església del segle XVII edificada juntament amb la rectoria damunt d'un cementiri preromànic i sobre unes sitges, que hom suposa ibèriques. S'han aprofitat murs de la primitiva església romànica. A l'interior de la rectoria, al corredor de comunicació d'aquesta amb l'església, encara es poden veure alguns arcs i finestres romàniques tapiades. Un curt tram per asfalt ens porta de nou al punt de sortida.
Octubre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Besora. Sant Serni de Besora. Santa Maria d’Ossea. Santa Margarida de Navés
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Santa Llucia Telèfon: 973 48 60 38
Ruta d?ambient solitari i aïllat que ens porta des de Linyà al Castell de Besora, un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs.
Des de l?església de Sant Andreu de Linya ens deixem caure per un camí que s?endinsa pel Barranc del Reguer i que ens aboca al Pantà de Sant Ponç. El tra... Castell de Besora, castell de frontera
Ruta d’ambient solitari i aïllat que ens porta des de Linyà al Castell de Besora, un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs.
Des de l’església de Sant Andreu de Linya ens deixem caure per un camí que s’endinsa pel Barranc del Reguer i que ens aboca al Pantà de Sant Ponç. El trajecte perfilant tota la cua del pantà es regala amb boniques panoràmiques del mateix. Tancant el pantà destaca la silueta de la Serra d’Ensija, imatge que ens acompanyarà durant tot el viatge.
Sortim a la carretera que seguim a l’esquerra i tot seguit per una camí rural a la dreta, asfaltat en un primer tram, que s’endinsa en els primers contraforts de la Serra de Busa. Arribem al mas d’el Cerc, de notable estructura. A tocar hi ha la petita capella de Sant Pere. Entre aquesta i el mas Alguer surt una pista que s’endinsa cap al bosc i que ens puja fins un camp erm que cal travessar per trobar la continuitat.
Desemboquem a una bona pista que remunta comodoment per la Carena de Ventolrà fins al collet de la Fusta. Durant el trajecte, entre l’escletxes que ens deixa la fronda vegetal, aparentment monòtona, albirem la majestuosa silueta del castell de Besora. Passat el petit coll prenem una nova pista que flanqueja tota la capçalera de la vall que han solcat les aiguès que conformen el Torrent d’Alguers. Sortim sota mateix del Castell on una pista per la dreta ens permet arribar tant a la fortalesa com a l’ermita de San Serni.
El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. El castell de Besora era un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs. Els altres dos castells eren el de Navès i Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora. De fet, des de la seva privilegiada ubicació sobre un penyal de la Serra de Basora es domina un gran part de la plana solsonenca i les serres prepirinenques properes.
Deixem el castell per la pista que ens connecta amb la carretera, un camí més aviat ample, que duu a la part alta del Pla de Busa. Remuntem un tram fins trobar la pista, al final de un tram costerut, que recorre de dalt a baix, tota la carena de Ventolrà, per un antic camí ral que suposadament devia unir la vall de Lord o Pla de Busa amb Santa Maria d’Ossea i per extensió amb el castell de Navés. El trajecte és molt plaent, tant per la comoditat de la pista que sembla que està en fase de cimentació com per les panoràmiques que ens ofereix del territori.
L’església de Santa Maria d’Ossea es va construir al damunt de l'antiga capella dedicada a Santa Maria, esmentada al segle XII. També s'esmenta al segle XII el castell d'Ossea (o d'Orsera), que possiblement, estava en el lloc que actualment ocupa la masia de Can Feliu. Deixem el llogaret per una pista que marxa cap a ponent entre camps i s’enfila costeruda per l’obaga del Serrat de la Caseta.
Arribem a Santa Margarida de Navés, una església del segle XVII edificada juntament amb la rectoria damunt d'un cementiri preromànic i sobre unes sitges, que hom suposa ibèriques. S'han aprofitat murs de la primitiva església romànica. A l'interior de la rectoria, al corredor de comunicació d'aquesta amb l'església, encara es poden veure alguns arcs i finestres romàniques tapiades. Un curt tram per asfalt ens porta de nou al punt de sortida.
Octubre de 2019
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Besora. Sant Serni de Besora. Santa Maria d’Ossea. Santa Margarida de Navés
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Santa Llucia Telèfon: 973 48 60 38