Maresme MAR 007_Caldes d’Estrac
Parc del Montnegre i el Corredor. Serra del Corredor. Serra de Polseruda. Montalt
Caldes d’Estrac — Mataró — Coll de can Xerrac — Coll de Llorita — Coll Pallarés — Coll de la Ferradura — Creu de Rupit — Arenys de Munt — Arenys de Mar — Caldes d’Estrac
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:32 km
Desnivell:640 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Energia del mar, energia del bosc
Ruta que combina mar i muntanya destil·lant de cadascun la seva essència energètica. La música de les onades batent a les platges desertes a l'hivern o de la densa i ufana massa forestal que ens atrapa. Tots dos paisatges ens parlen amb un llenguatge encriptat que no veiem però que ens allibera i omple de felicitat l'ànima i la ment.
Iniciem la ruta pedalant vora el mar resseguint el perfil marítim tant soliu en aquesta època de ... Energia del mar, energia del bosc
Ruta que combina mar i muntanya destil·lant de cadascun la seva essència energètica. La música de les onades batent a les platges desertes a l'hivern o de la densa i ufana massa forestal que ens atrapa. Tots dos paisatges ens parlen amb un llenguatge encriptat que no veiem però que ens allibera i omple de felicitat l'ànima i la ment.
Iniciem la ruta pedalant vora el mar resseguint el perfil marítim tant soliu en aquesta època de l’any que causa estranyesa avançar plàcidament sense pràcticament ningú. La melodia enjogassada de les onades batent sobre la sorra arribant sense interferències i acompanyada de l’evocadora imatge de les platges desertes davant la immensitat plata del mar, genera una plaent experiència plàstica i sensorial que fa fluir cada pedalada.
Més enllà del Port del Balís s’acaba el camí de ronda i comença un bonic sender que marxa entre les vies del tren i l’escullera. Viure l’experiència d’estar pedalant al costat de la via, no és un tram temerari ni perillós, quan un tren passa al teu costat a gran velocitat desencadena un reguitzell de sensacions contradictòries que es mouen entre l’eufòria i la paüra.
Un cop arribem a Mataró enfilem pel carril bici que marxa pel marge esquerra de la riera de Sant Simó. Just passada la zona esportiva de Rocafonda canviem de marge seguint per un corriol embolcallat per un canyissar que enllaça amb un sender preciós que s’endinsa en el frondós bosc de la Vendrella. El camí, entretingut i alhora amè, ens regala amb bons moments sobre la bicicleta mentre avancem entre alzinars i pinyoners que s’aixequen ufanosos des del seu substrat sorrenc.
Arribem al petit oratori o capelleta que honora a Sant Bernat, en referencia a Sant Bernat de Menthon (de la Borgonya, al segle XI), patró dels excursionistes, dels muntanyencs i dels esquiadors. Un centenar de metres enllà trobem la ermita preromànica de Sant Martí de Mata, edificada entre els segles IX i X i pertanyent a la primitiva vil·la de Mata documentada per primera vegada l’any 963 i actualment integrada a Mataró. Des de l’atalaia on està ubicada tenim una bona perspectiva del port de Barcelona i la muntanya de Montjuic.
A l’ermita continuem pel sender GR-83, també conegut com El Camí del Nord o del Canigó, que uneix Mataró amb Prada de Conflent. Es tracta d'un dels senders catalans amb més simbolisme, ja que va néixer amb l'ambició d'unir la Mediterrània amb el Canigó enllaçant uns territoris vinculats per una història i una cultura comuns i, alhora, recordar l'exili republicà al final de la Guerra Civil espanyola.
El sender té trams d’inusual bellesa com quan passa encaixat entre parets sorrenques, a vegades formant passatges d’amplada minsa, de les quals es despengen les arrels dels arbres que afloren fruit de l’erosió, una arquitectura esplèndida que tan sols la natura es capaç de executar amb solvència. El GR te continuïtat en una bona pista de sauló perfectament compactat que transita per la carena de la Serra de Polseruda fins al coll de la Creu de Rupit entre relleus sorrencs i una vegetació ufanosa que s’entesta en amagar als ulls poc curiosos, tres moments interessants: la capella de la Mare de Déu de Lorita, antic santuari en runes, el Roc de l’Avi, una bonica raconada formada per un conjunt de blocs granítics embolcallats per roures que coronen un cim de bones vistes, i el Coll de la Ferradura, pas flanquejat per dos blocs de roca, un d’ells amb un petroglif.
Aquest viatge commovedor i vivificant seguint el GR sota la densa coberta vegetal, verda tot l’any, acaba a la Creu de Rupit, punt on ens deixem caure cap a Arenys de Munt, un trajecte sensacional
per senderes de bella factura que faran del viatge un autèntic plaer damunt la bicicleta. D’arenys de Munt seguim un camí paral·lel a la carretera que porta als afores d’Arenys de Mar, lloc on enllacem pel camí que marxa en paral·lel a la costa i que ens aporta noves energies mentre tornem al punt de sortida amb la sensació de que no cal gaire res per ser feliç, només obrir la ment mentre es viatja en bicicleta i gaudir de l’entorn per on es passa.
Novembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Mata. La capella de la Mare de Déu de Lorita. Roc de l’Avi.
https://quimgraupera.blogspot.com/2009/09/la-capella-de-la-mare-de-deu-de-lorita.html
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://caldetes.cat/turisme
Ruta que combina mar i muntanya destil·lant de cadascun la seva essència energètica. La música de les onades batent a les platges desertes a l'hivern o de la densa i ufana massa forestal que ens atrapa. Tots dos paisatges ens parlen amb un llenguatge encriptat que no veiem però que ens allibera i omple de felicitat l'ànima i la ment.
Iniciem la ruta pedalant vora el mar resseguint el perfil marítim tant soliu en aquesta època de ... Energia del mar, energia del bosc
Ruta que combina mar i muntanya destil·lant de cadascun la seva essència energètica. La música de les onades batent a les platges desertes a l'hivern o de la densa i ufana massa forestal que ens atrapa. Tots dos paisatges ens parlen amb un llenguatge encriptat que no veiem però que ens allibera i omple de felicitat l'ànima i la ment.
Iniciem la ruta pedalant vora el mar resseguint el perfil marítim tant soliu en aquesta època de l’any que causa estranyesa avançar plàcidament sense pràcticament ningú. La melodia enjogassada de les onades batent sobre la sorra arribant sense interferències i acompanyada de l’evocadora imatge de les platges desertes davant la immensitat plata del mar, genera una plaent experiència plàstica i sensorial que fa fluir cada pedalada.
Més enllà del Port del Balís s’acaba el camí de ronda i comença un bonic sender que marxa entre les vies del tren i l’escullera. Viure l’experiència d’estar pedalant al costat de la via, no és un tram temerari ni perillós, quan un tren passa al teu costat a gran velocitat desencadena un reguitzell de sensacions contradictòries que es mouen entre l’eufòria i la paüra.
Un cop arribem a Mataró enfilem pel carril bici que marxa pel marge esquerra de la riera de Sant Simó. Just passada la zona esportiva de Rocafonda canviem de marge seguint per un corriol embolcallat per un canyissar que enllaça amb un sender preciós que s’endinsa en el frondós bosc de la Vendrella. El camí, entretingut i alhora amè, ens regala amb bons moments sobre la bicicleta mentre avancem entre alzinars i pinyoners que s’aixequen ufanosos des del seu substrat sorrenc.
Arribem al petit oratori o capelleta que honora a Sant Bernat, en referencia a Sant Bernat de Menthon (de la Borgonya, al segle XI), patró dels excursionistes, dels muntanyencs i dels esquiadors. Un centenar de metres enllà trobem la ermita preromànica de Sant Martí de Mata, edificada entre els segles IX i X i pertanyent a la primitiva vil·la de Mata documentada per primera vegada l’any 963 i actualment integrada a Mataró. Des de l’atalaia on està ubicada tenim una bona perspectiva del port de Barcelona i la muntanya de Montjuic.
A l’ermita continuem pel sender GR-83, també conegut com El Camí del Nord o del Canigó, que uneix Mataró amb Prada de Conflent. Es tracta d'un dels senders catalans amb més simbolisme, ja que va néixer amb l'ambició d'unir la Mediterrània amb el Canigó enllaçant uns territoris vinculats per una història i una cultura comuns i, alhora, recordar l'exili republicà al final de la Guerra Civil espanyola.
El sender té trams d’inusual bellesa com quan passa encaixat entre parets sorrenques, a vegades formant passatges d’amplada minsa, de les quals es despengen les arrels dels arbres que afloren fruit de l’erosió, una arquitectura esplèndida que tan sols la natura es capaç de executar amb solvència. El GR te continuïtat en una bona pista de sauló perfectament compactat que transita per la carena de la Serra de Polseruda fins al coll de la Creu de Rupit entre relleus sorrencs i una vegetació ufanosa que s’entesta en amagar als ulls poc curiosos, tres moments interessants: la capella de la Mare de Déu de Lorita, antic santuari en runes, el Roc de l’Avi, una bonica raconada formada per un conjunt de blocs granítics embolcallats per roures que coronen un cim de bones vistes, i el Coll de la Ferradura, pas flanquejat per dos blocs de roca, un d’ells amb un petroglif.
Aquest viatge commovedor i vivificant seguint el GR sota la densa coberta vegetal, verda tot l’any, acaba a la Creu de Rupit, punt on ens deixem caure cap a Arenys de Munt, un trajecte sensacional
per senderes de bella factura que faran del viatge un autèntic plaer damunt la bicicleta. D’arenys de Munt seguim un camí paral·lel a la carretera que porta als afores d’Arenys de Mar, lloc on enllacem pel camí que marxa en paral·lel a la costa i que ens aporta noves energies mentre tornem al punt de sortida amb la sensació de que no cal gaire res per ser feliç, només obrir la ment mentre es viatja en bicicleta i gaudir de l’entorn per on es passa.
Novembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Sant Martí de Mata. La capella de la Mare de Déu de Lorita. Roc de l’Avi.
https://quimgraupera.blogspot.com/2009/09/la-capella-de-la-mare-de-deu-de-lorita.html
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://caldetes.cat/turisme