Lluçanès LLU 003_Oristà
Serra de Sant Salvador
Oristà — Sant Salvador de Serradellops — Pere-Riera — Vilacendrà — Oristà
Lluçanès. 1:30.000. Editorial Alpina
Resum
Distància:33 km
Desnivell:810 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Un balcó al Prepirineu
L?altiplà del Lluçanès és un veritable mirador dels relleus del Prepirineu. La carena del Serrat de Sant Salvador, divisòria entre les aigües de les conques del Llobregat i del Ter, ens permet gaudir de bones panoràmiques dels pobles assentats a l?altiplà i dels relleus que el tanquen al nord.
Deixem el poble per una pista que trobem a la carretera seguint les indicacions de Puig Ciutat i que ens baixa a la Riera Gavarresa, riu que vertebr... Un balcó al Prepirineu
L’altiplà del Lluçanès és un veritable mirador dels relleus del Prepirineu. La carena del Serrat de Sant Salvador, divisòria entre les aigües de les conques del Llobregat i del Ter, ens permet gaudir de bones panoràmiques dels pobles assentats a l’altiplà i dels relleus que el tanquen al nord.
Deixem el poble per una pista que trobem a la carretera seguint les indicacions de Puig Ciutat i que ens baixa a la Riera Gavarresa, riu que vertebra el Lluçanès juntament amb els seus afluents. Només travessar-la sorprèn la espectacular ubicació de l’ermita de Sant Sebastià ubicada damunt una vertical paret que el riu ha erosionat com si l’aigua fos un esmolat ganivet.
Pujant cap a l’enclavament del jaciment de Puig Ciutat, just al turó del davant i separats per la riera, admirem la envejable ubicació de l’antic castell de Tornamira, seu dels cavallers del mateix nom, notables als s. XIII i XIV. Actualment és una masia que fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics. Accedim al turó de Puig Ciutat, una esplanada atalaiada voltada per un dels meandres de la Riera Gavarresa, inexpugnable per aquesta banda i només accessible per dos vies naturals al sud i al est. Puig Ciutat va ser, en la seva última fase, un espai d'hàbitat romà durant el segle I aC. que hauria fet funcions de guarnició militar en un moment d'inestabilitat com és la Guerra Civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu Magne (49-45 aC), amb un final violent amb restes d'incendi i armament llancívol.
Deixem el turó de Puig Ciutat, continuant per una pista que passa per un pont natural que separa la Gavarresa i la riera d’Olost, per baixar més tard a aquest afluent i iniciar la pujada cap a la carena de la Serra de Sant Salvador que fa divisòria d’aigües entre les conques del Llobregat i el Ter. Un trajecte que passa pel mas Santa Eularieta, el Prat, just sota el turó on és pensa que hi havia el castell del Tuneu, i els Tossals, punt on hem de travessar la carretera. Les panoràmiques de les que gaudim mentre pugem es completen en una sola imatge quan recorrem la carena en direcció sud cap a Fontfreda. Tenim una panoràmica dels relleus que sobresurten de la gran depressió catalana que van des del Canigó fins la serralada del Montsec passant, per aquest ordre i sense citar-los tots, pel Puigmal, Moixeró, Cadí, Ensija, Peguera, Port de Comte i lo Coscollet de l’Aubenc.
Navegant per la carena ens desviem per visitar un centre d’interès de rellevant importància on cal desviar-se un centenar de metres, l’ermita romànica de Sant Salvador de Serradellops, originaria del s. XI pren el nom del mas al qual està associada. Els actuals propietaris és la família Sant Salvador que conserven encara el cognom dels seus mil·lenaris avantpassats, en tenen cura i el privilegi de les funcions parroquials de cementiri. Seguint la carena passem també per dos interessants bens culturals Sant Jaume d'Alboquers (antigament Sant Cugat d'Alboquers) i l’impressionant mas de Pere-Riera, des d’on remuntem fins al Collet de l’Horta del Sunyer on comencem una baixada esplèndida, magnífica, deixant que la inèrcia de la bici ens porti al idíl·lic lloc del Pla del Vilar i des d’aquí, travessant la Riera de Segalers, fins al desolat mas de les Oliveres, pràcticament en runes a l’igual que la malmesa ermita de Sant Genís Nou. Continuem perdent alçada pràcticament de pla i remuntem fins el Mas Vilasendra, un reformat mas que acull esdeveniments i casaments.
Mantenim la mateixa direcció i baixem de cop fins al Torrent de Font Canaleta. Comencem a pujar per salvar el serrat que ens separa d’Oristà. A la part alta, amb el mas El Verdaguer davant nostre, enllacem amb una pista que ens porta a la collada de Creu de Coll de Garses cal que acaba més endavant en un corriol, una mica tècnic al principi, que ens deixa als afores d’Oristà.
Gener de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Tornamira. Puig Ciutat. Sant Salvador de Serradellops. Sant Jaume d'Alboquers. Pere-Riera. Sant Genís Nou
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.orista.cat/el-municipi/guia-del-municipi/menjar-i-dormir.html
https://turisme.llucanes.cat/
L?altiplà del Lluçanès és un veritable mirador dels relleus del Prepirineu. La carena del Serrat de Sant Salvador, divisòria entre les aigües de les conques del Llobregat i del Ter, ens permet gaudir de bones panoràmiques dels pobles assentats a l?altiplà i dels relleus que el tanquen al nord.
Deixem el poble per una pista que trobem a la carretera seguint les indicacions de Puig Ciutat i que ens baixa a la Riera Gavarresa, riu que vertebr... Un balcó al Prepirineu
L’altiplà del Lluçanès és un veritable mirador dels relleus del Prepirineu. La carena del Serrat de Sant Salvador, divisòria entre les aigües de les conques del Llobregat i del Ter, ens permet gaudir de bones panoràmiques dels pobles assentats a l’altiplà i dels relleus que el tanquen al nord.
Deixem el poble per una pista que trobem a la carretera seguint les indicacions de Puig Ciutat i que ens baixa a la Riera Gavarresa, riu que vertebra el Lluçanès juntament amb els seus afluents. Només travessar-la sorprèn la espectacular ubicació de l’ermita de Sant Sebastià ubicada damunt una vertical paret que el riu ha erosionat com si l’aigua fos un esmolat ganivet.
Pujant cap a l’enclavament del jaciment de Puig Ciutat, just al turó del davant i separats per la riera, admirem la envejable ubicació de l’antic castell de Tornamira, seu dels cavallers del mateix nom, notables als s. XIII i XIV. Actualment és una masia que fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics. Accedim al turó de Puig Ciutat, una esplanada atalaiada voltada per un dels meandres de la Riera Gavarresa, inexpugnable per aquesta banda i només accessible per dos vies naturals al sud i al est. Puig Ciutat va ser, en la seva última fase, un espai d'hàbitat romà durant el segle I aC. que hauria fet funcions de guarnició militar en un moment d'inestabilitat com és la Guerra Civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu Magne (49-45 aC), amb un final violent amb restes d'incendi i armament llancívol.
Deixem el turó de Puig Ciutat, continuant per una pista que passa per un pont natural que separa la Gavarresa i la riera d’Olost, per baixar més tard a aquest afluent i iniciar la pujada cap a la carena de la Serra de Sant Salvador que fa divisòria d’aigües entre les conques del Llobregat i el Ter. Un trajecte que passa pel mas Santa Eularieta, el Prat, just sota el turó on és pensa que hi havia el castell del Tuneu, i els Tossals, punt on hem de travessar la carretera. Les panoràmiques de les que gaudim mentre pugem es completen en una sola imatge quan recorrem la carena en direcció sud cap a Fontfreda. Tenim una panoràmica dels relleus que sobresurten de la gran depressió catalana que van des del Canigó fins la serralada del Montsec passant, per aquest ordre i sense citar-los tots, pel Puigmal, Moixeró, Cadí, Ensija, Peguera, Port de Comte i lo Coscollet de l’Aubenc.
Navegant per la carena ens desviem per visitar un centre d’interès de rellevant importància on cal desviar-se un centenar de metres, l’ermita romànica de Sant Salvador de Serradellops, originaria del s. XI pren el nom del mas al qual està associada. Els actuals propietaris és la família Sant Salvador que conserven encara el cognom dels seus mil·lenaris avantpassats, en tenen cura i el privilegi de les funcions parroquials de cementiri. Seguint la carena passem també per dos interessants bens culturals Sant Jaume d'Alboquers (antigament Sant Cugat d'Alboquers) i l’impressionant mas de Pere-Riera, des d’on remuntem fins al Collet de l’Horta del Sunyer on comencem una baixada esplèndida, magnífica, deixant que la inèrcia de la bici ens porti al idíl·lic lloc del Pla del Vilar i des d’aquí, travessant la Riera de Segalers, fins al desolat mas de les Oliveres, pràcticament en runes a l’igual que la malmesa ermita de Sant Genís Nou. Continuem perdent alçada pràcticament de pla i remuntem fins el Mas Vilasendra, un reformat mas que acull esdeveniments i casaments.
Mantenim la mateixa direcció i baixem de cop fins al Torrent de Font Canaleta. Comencem a pujar per salvar el serrat que ens separa d’Oristà. A la part alta, amb el mas El Verdaguer davant nostre, enllacem amb una pista que ens porta a la collada de Creu de Coll de Garses cal que acaba més endavant en un corriol, una mica tècnic al principi, que ens deixa als afores d’Oristà.
Gener de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Tornamira. Puig Ciutat. Sant Salvador de Serradellops. Sant Jaume d'Alboquers. Pere-Riera. Sant Genís Nou
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.orista.cat/el-municipi/guia-del-municipi/menjar-i-dormir.html
https://turisme.llucanes.cat/