Alt Empordà AEM 027_Sant Pere Pescador
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Sant Pere Pescador – L’Armentera – Montiró – Pelacalç – Viladamat – Cinc Claus – Empúries – Sant Martí d’Empúries – Sant Pere Pescador
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:28 km
Desnivell:35 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
Ruta de contacte
Un mon pla d?aiguamolls i horitzons mediterranis de profundes arrels històriques
Un viatge plaent ple de bellesa paisatgística i històrica. Pedalar al costat dels aiguamolls de la plana empordanesa, deixar-se endur per la bellesa de la desembocadura del Fluvià o sentir la brisa fresca mediterrània a la pell alhora que descobrim centres històrics d?alta volada com el Jaciment arqueològic d?Empúries o els llogarets de Sant Martí d?Empúries o Cinc Claus és un plaer per als sentits... Un mon pla d’aiguamolls i horitzons mediterranis de profundes arrels històriques
Un viatge plaent ple de bellesa paisatgística i històrica. Pedalar al costat dels aiguamolls de la plana empordanesa, deixar-se endur per la bellesa de la desembocadura del Fluvià o sentir la brisa fresca mediterrània a la pell alhora que descobrim centres històrics d’alta volada com el Jaciment arqueològic d’Empúries o els llogarets de Sant Martí d’Empúries o Cinc Claus és un plaer per als sentits i una vivència extraordinària.
Passem a l’altra banda del riu Fluvià i continuem pel marge dret fins trobar la pista de l’Armentera. Naveguem per un territori amb una mínima elevació respecte al nivell del mar. L’horitzontalitat del terreny és tal que les serralades llunyanes com els relleus de Cap de Creus, Montgrí i, fins i tot, els Pirineus, semblen propers.
Connectem, amb la calma que dona pedalar sense esforços, els nuclis de Montiró, Pelacalç, Vilademat i Cinc Claus. Naveguem per un paisatge aparentment monòton entre grans extensions de conreu de fruita dolça, especialment pomeres, i prats de pastures rics en gramínies i lleguminoses envoltats per canals de recs de drenatge i arbres de ribera. Generalment mostren una distribució geomètrica, ja que són fruits d’un procés històric de dessecació de la plana.
El llogaret de Cinc Claus el formen cinc masos centrats al voltant de l'ermita de Santa Reparada. Construït sobre un enclavament calcari té una elevació màxima de poc més de 5 m. sobre el nivell del mar, elevant-se lleugerament per sobre de la plana circumdant corresponent a l'antiga plana del Ter. Deixem el nucli en direcció a l’Escala. El territori presenta aquí un paisatge típic d’aiguamolls. Enfilem per un turó arrodonit que ens dona una perspectiva més precisa del territori amb una mínima elevació. Una antiga muralla romana ens indica que arribem al jaciment de les Ruïnes d’Empúries .
No cal estar particularment interessat en història o en arqueologia per a rendir-se a l’encant de les excavacions d’Empúries. Els grecs es van establir aquí a principis del segle VI abans de Jesucrist, i més tard els romans van iniciar la romanització de la península (s. II aC) també des d’aquest lloc, no sols per les raons estratègiques que els brindava el Golf de Roses, sinó també per la indubtable bellesa d’aquest enclavament.
El nom actual d’Empúries prové del terme grec “Emporion” que significa centre de compres o centre comercial, i descrivia fidelment el propòsit del lloc ja que la ciutat es va construir inicialment a l’antic delta del riu Fluvià, encreuament de diverses rutes comercials, i amb un port natural que oferia una bona protecció a les naus comercials.
El primer assentament grec està datat al segle VI aC. El seu emplaçament se situava en l’actual població de St. Martí d’Empúries (Palaià Polis) que en aquella època es trobava totalment rodejada d’aigua, i que més tard s’integraria al litoral gràcies a les aportacions de sediments del Fluvià.
Baixem fins la bonica platja del Portitxol des d’on tenim una bonica postal de l’Escala coronada per la torre de Montgó i del Golf de Roses, tancat al nord per la Serra de Roda i la muntanya del Pení. Continuem pel camí de ronda, perfectament arranjat fins al petit nucli de Sant Martí d’Empúries.
Arribem al Riu Vell, també anomenat Fluvià Vell ja que som a l’antiga desembocadura del Fluvià. El traçat del llit actual, des de Sant Miquel de Fluvià fins a arribar al mar, ha estat retallat per acció del home en més de 2,5 km com a conseqüència de les extraccions d'àrids i les canalitzacions efectuades en els darrers trenta anys.
Travessem la passarel·la i entrem de dret a l’aiguamoll del Riuet, una considerable extensió plena de canyissar que pot estar inundada; tal i com l’hem trobat, travessar-la pel camí que hi ha, obliga a mullar-se els peus (es pot evitar per l’antiga carretera d’Empúries que el volta pel nord). La sensació de pedalar per un espai que sembla verge és, malgrat l’aigua que ens mulla, realment gratificant. Un paisatge deltaic amb dunes que ens separen del mar domina aquest curt tram.
La bellesa del paisatge queda estroncada pels dos enormes càmpings que ubicats davant la costa ens obliga a voltejar-los per un camí segregat de la carretera. Marxem en paral·lel a la costa amb algun tram sorrenc, sempre canviants, que dificulta la progressió amb comoditat. La immensa platja del Golf de Roses està esquitxada dels colors llampants dels parapents que empesos pel vent, arrosseguen figures embotides en neoprè lliscant per sobre les aigües a gran velocitat.
Arribem a la desembocadura actual del Fluvià, encara que el darrer tram s’ha de fer a peu per la sorra que hi ha al camí (es pot evitar per pista si no es vol anar fins la desembocadura). Malgrat la petita desembocadura, el Fluvià aigües amunt es ample i desprèn un blau intens. Tornem a Sant Pere Pescador seguin el corriol del marge esquerra. Un trajecte per la riba del riu de gran valor ecològic i un lloc idoni per a l’observació d’aus i vegetació de ribera. Especial atenció mereix l’Illa fluvial de Caranaby on hi ha un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de tot el litoral català i un punt important d’hivernada i nidificació d’ocells.
Març de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Cinc Claus¬_Ermita de Santa Reparada de Cinc Claus_Jaciment Arqueològic d'Empúries_Sant Martí d’Empúries
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.visitlescala.com/
Un viatge plaent ple de bellesa paisatgística i històrica. Pedalar al costat dels aiguamolls de la plana empordanesa, deixar-se endur per la bellesa de la desembocadura del Fluvià o sentir la brisa fresca mediterrània a la pell alhora que descobrim centres històrics d?alta volada com el Jaciment arqueològic d?Empúries o els llogarets de Sant Martí d?Empúries o Cinc Claus és un plaer per als sentits... Un mon pla d’aiguamolls i horitzons mediterranis de profundes arrels històriques
Un viatge plaent ple de bellesa paisatgística i històrica. Pedalar al costat dels aiguamolls de la plana empordanesa, deixar-se endur per la bellesa de la desembocadura del Fluvià o sentir la brisa fresca mediterrània a la pell alhora que descobrim centres històrics d’alta volada com el Jaciment arqueològic d’Empúries o els llogarets de Sant Martí d’Empúries o Cinc Claus és un plaer per als sentits i una vivència extraordinària.
Passem a l’altra banda del riu Fluvià i continuem pel marge dret fins trobar la pista de l’Armentera. Naveguem per un territori amb una mínima elevació respecte al nivell del mar. L’horitzontalitat del terreny és tal que les serralades llunyanes com els relleus de Cap de Creus, Montgrí i, fins i tot, els Pirineus, semblen propers.
Connectem, amb la calma que dona pedalar sense esforços, els nuclis de Montiró, Pelacalç, Vilademat i Cinc Claus. Naveguem per un paisatge aparentment monòton entre grans extensions de conreu de fruita dolça, especialment pomeres, i prats de pastures rics en gramínies i lleguminoses envoltats per canals de recs de drenatge i arbres de ribera. Generalment mostren una distribució geomètrica, ja que són fruits d’un procés històric de dessecació de la plana.
El llogaret de Cinc Claus el formen cinc masos centrats al voltant de l'ermita de Santa Reparada. Construït sobre un enclavament calcari té una elevació màxima de poc més de 5 m. sobre el nivell del mar, elevant-se lleugerament per sobre de la plana circumdant corresponent a l'antiga plana del Ter. Deixem el nucli en direcció a l’Escala. El territori presenta aquí un paisatge típic d’aiguamolls. Enfilem per un turó arrodonit que ens dona una perspectiva més precisa del territori amb una mínima elevació. Una antiga muralla romana ens indica que arribem al jaciment de les Ruïnes d’Empúries .
No cal estar particularment interessat en història o en arqueologia per a rendir-se a l’encant de les excavacions d’Empúries. Els grecs es van establir aquí a principis del segle VI abans de Jesucrist, i més tard els romans van iniciar la romanització de la península (s. II aC) també des d’aquest lloc, no sols per les raons estratègiques que els brindava el Golf de Roses, sinó també per la indubtable bellesa d’aquest enclavament.
El nom actual d’Empúries prové del terme grec “Emporion” que significa centre de compres o centre comercial, i descrivia fidelment el propòsit del lloc ja que la ciutat es va construir inicialment a l’antic delta del riu Fluvià, encreuament de diverses rutes comercials, i amb un port natural que oferia una bona protecció a les naus comercials.
El primer assentament grec està datat al segle VI aC. El seu emplaçament se situava en l’actual població de St. Martí d’Empúries (Palaià Polis) que en aquella època es trobava totalment rodejada d’aigua, i que més tard s’integraria al litoral gràcies a les aportacions de sediments del Fluvià.
Baixem fins la bonica platja del Portitxol des d’on tenim una bonica postal de l’Escala coronada per la torre de Montgó i del Golf de Roses, tancat al nord per la Serra de Roda i la muntanya del Pení. Continuem pel camí de ronda, perfectament arranjat fins al petit nucli de Sant Martí d’Empúries.
Arribem al Riu Vell, també anomenat Fluvià Vell ja que som a l’antiga desembocadura del Fluvià. El traçat del llit actual, des de Sant Miquel de Fluvià fins a arribar al mar, ha estat retallat per acció del home en més de 2,5 km com a conseqüència de les extraccions d'àrids i les canalitzacions efectuades en els darrers trenta anys.
Travessem la passarel·la i entrem de dret a l’aiguamoll del Riuet, una considerable extensió plena de canyissar que pot estar inundada; tal i com l’hem trobat, travessar-la pel camí que hi ha, obliga a mullar-se els peus (es pot evitar per l’antiga carretera d’Empúries que el volta pel nord). La sensació de pedalar per un espai que sembla verge és, malgrat l’aigua que ens mulla, realment gratificant. Un paisatge deltaic amb dunes que ens separen del mar domina aquest curt tram.
La bellesa del paisatge queda estroncada pels dos enormes càmpings que ubicats davant la costa ens obliga a voltejar-los per un camí segregat de la carretera. Marxem en paral·lel a la costa amb algun tram sorrenc, sempre canviants, que dificulta la progressió amb comoditat. La immensa platja del Golf de Roses està esquitxada dels colors llampants dels parapents que empesos pel vent, arrosseguen figures embotides en neoprè lliscant per sobre les aigües a gran velocitat.
Arribem a la desembocadura actual del Fluvià, encara que el darrer tram s’ha de fer a peu per la sorra que hi ha al camí (es pot evitar per pista si no es vol anar fins la desembocadura). Malgrat la petita desembocadura, el Fluvià aigües amunt es ample i desprèn un blau intens. Tornem a Sant Pere Pescador seguin el corriol del marge esquerra. Un trajecte per la riba del riu de gran valor ecològic i un lloc idoni per a l’observació d’aus i vegetació de ribera. Especial atenció mereix l’Illa fluvial de Caranaby on hi ha un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de tot el litoral català i un punt important d’hivernada i nidificació d’ocells.
Març de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Cinc Claus¬_Ermita de Santa Reparada de Cinc Claus_Jaciment Arqueològic d'Empúries_Sant Martí d’Empúries
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.visitlescala.com/