Conca de Barberà CBA 007_Santa Coloma de Queralt
Capçaleres del Gaià, el Corb i l’Ondara
Santa Coloma de Queralt – Guialmons – Conesa – Savallà del Comtat – Llorac – Suró – Talavera – Civit – Montargull – Santa Coloma de Queralt
Mapes Comarcals de Catalunya. Conca de Barberà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:35 km
Desnivell:740 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Tresors amagats en l?altiplà on neixen tres rius
Una ruta ideal per fer en l?equador primaveral quan els camps de cereals mostren el seu màxim esplendor amb una gama de colors que van dels ocres als verds intensos vestint el paisatge de llum i de color. Visitarem petits nuclis ubicats en un territori que reparteix les seves aigües entre les conques de tres rius: el Gaià, el Corb i l?Ondara
Sortim de Santa Coloma de Queralt en direcció sud pel Camí Vell de Pontils que en... Tresors amagats en l’altiplà on neixen tres rius
Una ruta ideal per fer en l’equador primaveral quan els camps de cereals mostren el seu màxim esplendor amb una gama de colors que van dels ocres als verds intensos vestint el paisatge de llum i de color. Visitarem petits nuclis ubicats en un territori que reparteix les seves aigües entre les conques de tres rius: el Gaià, el Corb i l’Ondara
Sortim de Santa Coloma de Queralt en direcció sud pel Camí Vell de Pontils que enllaça amb el camí de l’ermita de Sant Salvador de Figuerola on arribem seguint un corriol. Aquesta ermita romànica, convenientment restaurada, era l’església de l’avui desaparegut antic nucli de Figuerola.
Continuem pel sender fins al nucli de Guialmons travessant camps de cereals que llueixen un verd intens uniforme sense el color vermell que donaven els gallarets ja que han trobat la manera d’eliminar-los i ara només creixen al costat dels marges. En el futur la típica imatge del blat barrejat amb el gallaret serà una postal del passat.
El nucli de Guialmons, que es va anar formant al voltant d'un castell ara desaparegut, conserva sense gaires alteracions el traçat medieval dels carrers, amb algunes cases restaurades o reconstruïdes. En altres indrets del poble es veuen restes de cases enrunades. L'església de Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, domina la població. La privilegiada ubicació del nucli damunt un petit turó permet dominar les serres prelitorals com la de Comaverd, Montmell, Miralles o Ancosa.
Pugem fins al Pla de Conesa, una gran plana que reparteix les seves aigües entre el Gaia i el Corb presidida des de dalt d’un turó per Savallà del Comtat, un nucli que els molins de vent que coronen les serres properes semblen guardar de possibles enemics. Arribem a Conesa, una vila medieval definida per un clos delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor. El petit nucli murallat és una autèntica bellesa de l’edat mitjana amb la seva plaça de forma irregular, amb raconades, porxos i arcades de pedra, un forn de pa del segle XIV, un call jueu estret i sense sortida, amb cases que encara conserven els noms dels oficis artesans dels que hi vivien. Fora muralla hi ha les restes de l’ermita-hospital de Sant Antoni, inicialment aixecat com a església, es creu que podria ser utilitzat com a hospital en èpoques de pestes i malalties contagioses.
Deixem enrere aquest petit tresor arquitectònic per la carretera que duu a Savallà del Comtat. El municipi està ubicat a la part septentrional de la comarca, en un terreny molt accidentat, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs. És principalment una vila d'estiueig i de segona residència. Les cases s’esglaonen als vessants assolellats d’un tossal coronat per las restes de l’antic castell dels comtes de Savallà, avui força deteriorat.
A l’alçada del cementiri surt una pista que baixa sobtadament a Llorac, ubicat en el primer tram del riu Corb. El poble fou el centre de la baronia de Llorac, relacionada amb els senyors feudals de Solivella. El castell de Llorac té en pedra picada l'escut dels Alemany i l'església, d'origen romànic, està dedicada a Sant Joan i fou refeta a finals del segle XVIII.
A la carretera del poble seguim les indicacions per anar a Suró, ubicat en el tossal del mateix nom al Pla del Lloro. La seva elevada ubicació respecte al territori del voltant el converteix en un bon punt per esguardar el paisatge de les conques del Cercavins i del riu Corb.
Una ràpida baixada cap la rasa del Clot del Obacs ens acosta a Talavera, nucli assentat en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell. L’església parroquial de Sant Salvador de Talavera es troba a pocs metres de les cases del clos urbà, al cim de la serra. A l’entrada de poble sorprèn, encara que és un fet habitual en tot el territori de la depressió central, la dispar combinació de materials arquitectònics: la pedra segarrenca contrasta amb el ciment dels arrebossats i la totxana vista de posteriors remodelacions o noves edificacions. Les restes del castell de Talavera, situades dins el poble al punt més elevat, es confonen amb la construcció d’una casa. El poble conserva algun carrer cobert i el carrer del Call, on havien habitat jueus.
El pròxim objectiu és el petit nucli de Civit, al vessant septentrional de Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara. L’església parroquial, als afores, dedicada a Santa Maria és dels segle XI però no conserva cap element original. Des de Civit naveguem pel llom de la serra que separa el barranc de Civit i la capçalera de el riu Ondara per pujar a Montargull, situat al cim de la serra del mateix nom, damunt mateix de Santa Coloma de Queralt. L'antic poble és avui un despoblat. Al segle X pertanyia a la família Queralt. L'església de Sant Jaume, en part d'estil romànic, té dues naus de volta de canó unides per una arcada gòtica que palesa la seva ampliació posterior. Del Castell de Montargull sols en resten els fonaments i les parets enderrocades.
Una ràpida baixada per la pista que recorre la Rasa de la Font del Badia ens porta de nou a Santa Coloma de Queralt
Maig de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Salvador de Figuerola. Poble Medieval de Conesa. Castell de Savallà de Comtat. Castell de Talavera. Santa Maria del Coll. Sant Jaume de Montargull
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.stacqueralt.altanet.org/turisme
Una ruta ideal per fer en l?equador primaveral quan els camps de cereals mostren el seu màxim esplendor amb una gama de colors que van dels ocres als verds intensos vestint el paisatge de llum i de color. Visitarem petits nuclis ubicats en un territori que reparteix les seves aigües entre les conques de tres rius: el Gaià, el Corb i l?Ondara
Sortim de Santa Coloma de Queralt en direcció sud pel Camí Vell de Pontils que en... Tresors amagats en l’altiplà on neixen tres rius
Una ruta ideal per fer en l’equador primaveral quan els camps de cereals mostren el seu màxim esplendor amb una gama de colors que van dels ocres als verds intensos vestint el paisatge de llum i de color. Visitarem petits nuclis ubicats en un territori que reparteix les seves aigües entre les conques de tres rius: el Gaià, el Corb i l’Ondara
Sortim de Santa Coloma de Queralt en direcció sud pel Camí Vell de Pontils que enllaça amb el camí de l’ermita de Sant Salvador de Figuerola on arribem seguint un corriol. Aquesta ermita romànica, convenientment restaurada, era l’església de l’avui desaparegut antic nucli de Figuerola.
Continuem pel sender fins al nucli de Guialmons travessant camps de cereals que llueixen un verd intens uniforme sense el color vermell que donaven els gallarets ja que han trobat la manera d’eliminar-los i ara només creixen al costat dels marges. En el futur la típica imatge del blat barrejat amb el gallaret serà una postal del passat.
El nucli de Guialmons, que es va anar formant al voltant d'un castell ara desaparegut, conserva sense gaires alteracions el traçat medieval dels carrers, amb algunes cases restaurades o reconstruïdes. En altres indrets del poble es veuen restes de cases enrunades. L'església de Santa Maria de Guialmons, d'estil romànic, domina la població. La privilegiada ubicació del nucli damunt un petit turó permet dominar les serres prelitorals com la de Comaverd, Montmell, Miralles o Ancosa.
Pugem fins al Pla de Conesa, una gran plana que reparteix les seves aigües entre el Gaia i el Corb presidida des de dalt d’un turó per Savallà del Comtat, un nucli que els molins de vent que coronen les serres properes semblen guardar de possibles enemics. Arribem a Conesa, una vila medieval definida per un clos delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor. El petit nucli murallat és una autèntica bellesa de l’edat mitjana amb la seva plaça de forma irregular, amb raconades, porxos i arcades de pedra, un forn de pa del segle XIV, un call jueu estret i sense sortida, amb cases que encara conserven els noms dels oficis artesans dels que hi vivien. Fora muralla hi ha les restes de l’ermita-hospital de Sant Antoni, inicialment aixecat com a església, es creu que podria ser utilitzat com a hospital en èpoques de pestes i malalties contagioses.
Deixem enrere aquest petit tresor arquitectònic per la carretera que duu a Savallà del Comtat. El municipi està ubicat a la part septentrional de la comarca, en un terreny molt accidentat, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs. És principalment una vila d'estiueig i de segona residència. Les cases s’esglaonen als vessants assolellats d’un tossal coronat per las restes de l’antic castell dels comtes de Savallà, avui força deteriorat.
A l’alçada del cementiri surt una pista que baixa sobtadament a Llorac, ubicat en el primer tram del riu Corb. El poble fou el centre de la baronia de Llorac, relacionada amb els senyors feudals de Solivella. El castell de Llorac té en pedra picada l'escut dels Alemany i l'església, d'origen romànic, està dedicada a Sant Joan i fou refeta a finals del segle XVIII.
A la carretera del poble seguim les indicacions per anar a Suró, ubicat en el tossal del mateix nom al Pla del Lloro. La seva elevada ubicació respecte al territori del voltant el converteix en un bon punt per esguardar el paisatge de les conques del Cercavins i del riu Corb.
Una ràpida baixada cap la rasa del Clot del Obacs ens acosta a Talavera, nucli assentat en el pendent d’una muntanya coronada per l’antic castell. L’església parroquial de Sant Salvador de Talavera es troba a pocs metres de les cases del clos urbà, al cim de la serra. A l’entrada de poble sorprèn, encara que és un fet habitual en tot el territori de la depressió central, la dispar combinació de materials arquitectònics: la pedra segarrenca contrasta amb el ciment dels arrebossats i la totxana vista de posteriors remodelacions o noves edificacions. Les restes del castell de Talavera, situades dins el poble al punt més elevat, es confonen amb la construcció d’una casa. El poble conserva algun carrer cobert i el carrer del Call, on havien habitat jueus.
El pròxim objectiu és el petit nucli de Civit, al vessant septentrional de Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara. L’església parroquial, als afores, dedicada a Santa Maria és dels segle XI però no conserva cap element original. Des de Civit naveguem pel llom de la serra que separa el barranc de Civit i la capçalera de el riu Ondara per pujar a Montargull, situat al cim de la serra del mateix nom, damunt mateix de Santa Coloma de Queralt. L'antic poble és avui un despoblat. Al segle X pertanyia a la família Queralt. L'església de Sant Jaume, en part d'estil romànic, té dues naus de volta de canó unides per una arcada gòtica que palesa la seva ampliació posterior. Del Castell de Montargull sols en resten els fonaments i les parets enderrocades.
Una ràpida baixada per la pista que recorre la Rasa de la Font del Badia ens porta de nou a Santa Coloma de Queralt
Maig de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Sant Salvador de Figuerola. Poble Medieval de Conesa. Castell de Savallà de Comtat. Castell de Talavera. Santa Maria del Coll. Sant Jaume de Montargull
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.stacqueralt.altanet.org/turisme