Noguera NOG 012_Os de Balaguer
Zona Especial de Conservació dels Vessants de la Noguera Ribagorçana
Os de Balaguer – Torre del Figuerol – Boix – Santa Maria de Vallverd – Tragó de Noguera – Alberola – Tartareu – Les Avellanes – Os de Balaguer
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:51 km
Desnivell:1270 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Tragó de Noguera. L?èxode forçat
Un itinerari concebut per conèixer dos llocs de meravellosa solitud i bellesa corprenedora amb una interessant història al darrera. Ubicats a la vora del pantà de Santa Anna, frontera entre Aragó i Catalunya, la ruta ens descobreix el conjunt monacal de Santa Maria de Vallverd, del qual només es conserva la capçalera de l?església, i el despoblat de Tragó de Noguera, desaparegut en part sota l?aigua l?any 1964. Imprescindible.
Sortim del... Tragó de Noguera. L’èxode forçat
Un itinerari concebut per conèixer dos llocs de meravellosa solitud i bellesa corprenedora amb una interessant història al darrera. Ubicats a la vora del pantà de Santa Anna, frontera entre Aragó i Catalunya, la ruta ens descobreix el conjunt monacal de Santa Maria de Vallverd, del qual només es conserva la capçalera de l’església, i el despoblat de Tragó de Noguera, desaparegut en part sota l’aigua l’any 1964. Imprescindible.
Sortim del nucli seguint la vall pel Camí d’Os de Balaguer, camí rural pavimentat que duu a Castelló de Farfanya. Ens desviem a la dreta pel camí del santuari de la Mare de Déu de Cérvoles, direcció que deixem al poc continuant pels petits altiplans que descansen als peus de la Serra de la Guineu i tancats al sud per suaus relleus de formes arrodonides separats per fondalades que s’obren pas en busca de la Noguera Pallaresa.
Travessem un espai de secà típic, atapeït de conreus de cereals vigilats per ametllers que traspuen saviesa adquirida a base d’anys de contemplativa observació de l’entorn. Passat un coll al nord de la Serra de Gatfier, canviem la placidesa de la plana per relleus abruptes de cingleres i roquissars. Ens endinsem a la vall de la Creu, un paisatge que exhala una solitud imposada, abandonada de presència humana però que les restes d’antics masos fan palesa que la vida fluïa en altres temps en aquesta raconada de món quan, abans de la construcció del pantà de Santa Anna, formaven part del nucli de Boix, pertanyent a l’antic municipi de Tragó de Noguera.
En una petita península banyada per les aigües del pantà hi ha l’ermita de Sant Julià de Boix i les restes del castell. La tranquil·la línia plana que defineix el perímetre del pantà contrasta fortament amb els abruptes relleus que li donen forma, destacant entre ells la propera i imponent Pena-Roia. Perfilem els límits de les aigües capturades a la Noguera Ribagorçana passant per antics marges colonitzats per la vegetació que s’escampen al voltant de restes d’antics masos que els menaven i que antany estaven plens de vida. Tota aquesta àrea està protegida i constitueix un important habitat de l'àguila cuabarrada. A més inclou una bona representació d'hàbitats rupícoles (cingleres i roquissars), fluvials i mediterranis (boixedes, pinedes, rouredes seques i alzinars).
Desprès d’una curta pujada en direcció a Els Picons, fàcilment recognoscibles per la seva singular silueta coronant la muntanya, ens plantem ràpidament al bonic pla on hi ha les restes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, del qual només resten dempeus la capçalera de l’església. Aquest conjunt monacal era conegut a la zona com el Convent del Pla o Convent de les Bernades.
Des de l’esplanada del monestir veiem nítidament el despoblat de Tragó de Noguera que ens atreu irresistiblement. Fins i tot sense tenir-ne necessitat, l’atracció es tan poderosa que la visita és inevitable per als viatgers àvids de coneixement. Un poble ple de vida que van haver de canviar en nom del progrés amb la construcció de la presa, el 1964. No és difícil imaginar recorrent les malmeses restes, el que devia suposar per als seus habitants l’èxode forçós amb una remuneració minsa, abandonar les seves llars, començar de zero i refer les seves vides en altres llocs de la comarca. La tristesa ens envaeix davant la indefensió d’aquests fets.
Iniciem la pujada a Alberola, únic nucli que queda de l’antic municipi de Tragó, per una vall tancada per la Serra de Sant Miquel amb les siluetes d’Els Picons vigilant de prop les nostres pedalades resseguint uns singulars relleus de plaques verticals, recolzades una damunt l’altra com llibres apilats en l’estanteria d’una biblioteca.
Exuberants extensions de cereals en aquesta època de l’any es gronxen compassadament mentre la silueta del poble de Tartareu s’erigeix imponent damunt la vall. Dominant el turó als peus del qual s'aixeca el nucli urbà, hi ha l’ermita de Sant Miquel i el que queda de l’antic castell.
Opcionalment des de Tartareu, si es vol retallar la ruta, podem fer drecera directament per la vall que ha excavat el riu de Farfanya, en cas contrari continuem cap al poble d’Avellanes. Un tram inicial de fort pendent ens porta a una bonica zona on predominen amplies ondulacions de terres cultivades tancades per petits turons que li donen un encant especial. Des dels voltants del poble d’Avellanes, de carrerons i curiosos passos estrets que travessen literalment algunes cases, hi ha unes excel·lents panoràmiques del Montsec i de la Muntanya de Sant Mamet.
Deixem enrere el poble i les magnífiques vistes pel Barranc de les Parets que ens condueix inevitablement de nou a Os de Balaguer amb la sensació d’haver viscut una gran experiència.
Maig de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Torre del Figuerol. Santa Anna de Boix. Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Castell i Sant Miquel de Tartareu
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/
Un itinerari concebut per conèixer dos llocs de meravellosa solitud i bellesa corprenedora amb una interessant història al darrera. Ubicats a la vora del pantà de Santa Anna, frontera entre Aragó i Catalunya, la ruta ens descobreix el conjunt monacal de Santa Maria de Vallverd, del qual només es conserva la capçalera de l?església, i el despoblat de Tragó de Noguera, desaparegut en part sota l?aigua l?any 1964. Imprescindible.
Sortim del... Tragó de Noguera. L’èxode forçat
Un itinerari concebut per conèixer dos llocs de meravellosa solitud i bellesa corprenedora amb una interessant història al darrera. Ubicats a la vora del pantà de Santa Anna, frontera entre Aragó i Catalunya, la ruta ens descobreix el conjunt monacal de Santa Maria de Vallverd, del qual només es conserva la capçalera de l’església, i el despoblat de Tragó de Noguera, desaparegut en part sota l’aigua l’any 1964. Imprescindible.
Sortim del nucli seguint la vall pel Camí d’Os de Balaguer, camí rural pavimentat que duu a Castelló de Farfanya. Ens desviem a la dreta pel camí del santuari de la Mare de Déu de Cérvoles, direcció que deixem al poc continuant pels petits altiplans que descansen als peus de la Serra de la Guineu i tancats al sud per suaus relleus de formes arrodonides separats per fondalades que s’obren pas en busca de la Noguera Pallaresa.
Travessem un espai de secà típic, atapeït de conreus de cereals vigilats per ametllers que traspuen saviesa adquirida a base d’anys de contemplativa observació de l’entorn. Passat un coll al nord de la Serra de Gatfier, canviem la placidesa de la plana per relleus abruptes de cingleres i roquissars. Ens endinsem a la vall de la Creu, un paisatge que exhala una solitud imposada, abandonada de presència humana però que les restes d’antics masos fan palesa que la vida fluïa en altres temps en aquesta raconada de món quan, abans de la construcció del pantà de Santa Anna, formaven part del nucli de Boix, pertanyent a l’antic municipi de Tragó de Noguera.
En una petita península banyada per les aigües del pantà hi ha l’ermita de Sant Julià de Boix i les restes del castell. La tranquil·la línia plana que defineix el perímetre del pantà contrasta fortament amb els abruptes relleus que li donen forma, destacant entre ells la propera i imponent Pena-Roia. Perfilem els límits de les aigües capturades a la Noguera Ribagorçana passant per antics marges colonitzats per la vegetació que s’escampen al voltant de restes d’antics masos que els menaven i que antany estaven plens de vida. Tota aquesta àrea està protegida i constitueix un important habitat de l'àguila cuabarrada. A més inclou una bona representació d'hàbitats rupícoles (cingleres i roquissars), fluvials i mediterranis (boixedes, pinedes, rouredes seques i alzinars).
Desprès d’una curta pujada en direcció a Els Picons, fàcilment recognoscibles per la seva singular silueta coronant la muntanya, ens plantem ràpidament al bonic pla on hi ha les restes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, del qual només resten dempeus la capçalera de l’església. Aquest conjunt monacal era conegut a la zona com el Convent del Pla o Convent de les Bernades.
Des de l’esplanada del monestir veiem nítidament el despoblat de Tragó de Noguera que ens atreu irresistiblement. Fins i tot sense tenir-ne necessitat, l’atracció es tan poderosa que la visita és inevitable per als viatgers àvids de coneixement. Un poble ple de vida que van haver de canviar en nom del progrés amb la construcció de la presa, el 1964. No és difícil imaginar recorrent les malmeses restes, el que devia suposar per als seus habitants l’èxode forçós amb una remuneració minsa, abandonar les seves llars, començar de zero i refer les seves vides en altres llocs de la comarca. La tristesa ens envaeix davant la indefensió d’aquests fets.
Iniciem la pujada a Alberola, únic nucli que queda de l’antic municipi de Tragó, per una vall tancada per la Serra de Sant Miquel amb les siluetes d’Els Picons vigilant de prop les nostres pedalades resseguint uns singulars relleus de plaques verticals, recolzades una damunt l’altra com llibres apilats en l’estanteria d’una biblioteca.
Exuberants extensions de cereals en aquesta època de l’any es gronxen compassadament mentre la silueta del poble de Tartareu s’erigeix imponent damunt la vall. Dominant el turó als peus del qual s'aixeca el nucli urbà, hi ha l’ermita de Sant Miquel i el que queda de l’antic castell.
Opcionalment des de Tartareu, si es vol retallar la ruta, podem fer drecera directament per la vall que ha excavat el riu de Farfanya, en cas contrari continuem cap al poble d’Avellanes. Un tram inicial de fort pendent ens porta a una bonica zona on predominen amplies ondulacions de terres cultivades tancades per petits turons que li donen un encant especial. Des dels voltants del poble d’Avellanes, de carrerons i curiosos passos estrets que travessen literalment algunes cases, hi ha unes excel·lents panoràmiques del Montsec i de la Muntanya de Sant Mamet.
Deixem enrere el poble i les magnífiques vistes pel Barranc de les Parets que ens condueix inevitablement de nou a Os de Balaguer amb la sensació d’haver viscut una gran experiència.
Maig de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Torre del Figuerol. Santa Anna de Boix. Santa Maria de Vallverd. Tragó de Noguera. Castell i Sant Miquel de Tartareu
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/