Baix Penedès BPE 003_Llorenç del Penedès
Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar
Llorenç del Penedès – La Torregassa – El Papgai – Aiguaviva – El Pla de Manlleu – Marmellar – El Gatell – Sant Jaume dels Domenys – Llorenç del Penedès
Mapes Comarcals de Catalunya. Baix Penedès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:850 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
El despoblat de Marmellar.
L?àuria silent i calma que envolta l?antic poble queda estroncada per les morts violentes de dues noies als anys noranta, fets que han contribuït a alimentar llegendes i mites sobre aquest poble relacionades amb els esperits o la màgia negra.
Comencem la ruta en direcció nord-est per la dreta de l?escola del poble. Ens adrecem fins a Torregassa pedalant entre oliveres que es despleguen als peus dels relleus que tanquen la plana. Travess... El despoblat de Marmellar.
L’àuria silent i calma que envolta l’antic poble queda estroncada per les morts violentes de dues noies als anys noranta, fets que han contribuït a alimentar llegendes i mites sobre aquest poble relacionades amb els esperits o la màgia negra.
Comencem la ruta en direcció nord-est per la dreta de l’escola del poble. Ens adrecem fins a Torregassa pedalant entre oliveres que es despleguen als peus dels relleus que tanquen la plana. Travessem el nucli en direcció oest fins trobar una pista al sud de la urbanització del Papagai.
Naveguem entre un mar de vinyes en direcció a la muntanya. A partir de la masia deshabitada La Costa ens endinsem al barranc que duu el mateix nom. Penetrem en un territori muntanyós compost de materials calcaris. Un paisatge de relleus arrodonits de profundes barrancades travessat per camins i pistes on predomina la rocalla. La pista serpenteja encaixada entre els relleus calcaris. En condicions normals la progressió per la mateixa no hauria de tenir problemes. Malauradament les pluges torrencials caigudes a la tardor han malmès considerablement el ferm que s’assentava, pràcticament en la seva totalitat, a la llera de la riera. L’aigua seguint el seu camí natural ha arrencat el paviment sorrenc deixant al descobert la pedra viva i grans clots, convertint el camí en una mena de circuit de prova d’obstacles. De fet, el trajecte farà les delícies, fins a un punt, dels ciclistes motivats davant les dificultats, ja que tot el camí, exceptuant rampes fortes o impossibles en aquestes condicions, és practicable amb un mínim de tècnica i força.
Un cop deixem el barranc i guanye alçada gaudim d’un fragment dels paisatges interiors que configuren l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar. Un territori aspre de singular orografia calcària, ple de turons i fondalades, ocupada per grans extensions de màquies, brolles, garrigues, pinedes de pi blanc i prats secs. El conjunt de serres que formen el Montmell-Marmellar separen les comarques de l'Alt Camp i el Baix Penedès i el seu punt més elevat, el Puig de la Talaia de 861 m. d’altitud, es un bon mirador des d’on es domina el corredor mediterrani entre les províncies de Barcelona i Tarragona.
Continuem la ruta immersos en aquest ambient paisatgístic fins trobar la carretera d’Aiguaviva. Uns metres abans ens desviem a l’esquerra per un corriol que penetra en antics bancals ara ocupats per una pineda. Un centenar de metres enllà travessem la carretera. La pista que seguim passa per la masia abandonada de can Soques i s’endinsa entre vinyes i extensions hortícoles que es despleguen als peus del Montmell. Naveguem entre planes interiors voltades de abruptes relleus fins el Pla de Manlleu, un nucli que es va formar amb els habitants del ara despoblat poble de Selma.
Tots els relleus que envolten la plana interior desaigüen en la riera de Marmellar, que com totes les d’aquesta zona, serpenteja profundament encaixada en la vall. Des de Pla de Manlleu ens posem en marxa cap a l’objectiu del dia, el despoblat que dona nom a aquesta part del territori, Marmellar. Pel camí entre el poble i el descens a la plana descobrim urbanitzacions que van créixer com bolets als anys seixanta i que ara desprenen certa tristor per que no flueix la vida. El mateix passa amb el despoblat de Marmellar, però a diferència d’aquests espais sense ànima, les pedres que queden en peu de les cases i l’església de Sant Miquel de Marmellar traspuen història i conviden a imaginar les vivències dels seus habitants abans que les abandonessin a partir del 1976. L’àuria silent i calma que ens envolta queda estroncada per les morts violentes de dues noies als anys noranta, fets que han contribuït a alimentar llegendes i mites sobre aquest poble relacionades amb els esperits o la màgia negra.
Travessada la darrera urbanització, la Talaia Mediterrània, encarada a la plana i des d’on es veu el mar, ens deixem caure per la carena pedregosa gaudint de esplèndides panoràmiques del Penedès i els relleus que tanquen la gran plana, esquitxada de vinyes per tot arreu.
Sortim a l’alçada del mas el Gatell des d’on enllacem diferents camins per arribar a Sant Jaume dels Domenys i acabar de nou a Llorenç del Penedès.
Octubre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel del Pla de Manlleu. Sant Miquel de Marmellar.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.fondasport.net/. Sant Jaume dels Domenys
L?àuria silent i calma que envolta l?antic poble queda estroncada per les morts violentes de dues noies als anys noranta, fets que han contribuït a alimentar llegendes i mites sobre aquest poble relacionades amb els esperits o la màgia negra.
Comencem la ruta en direcció nord-est per la dreta de l?escola del poble. Ens adrecem fins a Torregassa pedalant entre oliveres que es despleguen als peus dels relleus que tanquen la plana. Travess... El despoblat de Marmellar.
L’àuria silent i calma que envolta l’antic poble queda estroncada per les morts violentes de dues noies als anys noranta, fets que han contribuït a alimentar llegendes i mites sobre aquest poble relacionades amb els esperits o la màgia negra.
Comencem la ruta en direcció nord-est per la dreta de l’escola del poble. Ens adrecem fins a Torregassa pedalant entre oliveres que es despleguen als peus dels relleus que tanquen la plana. Travessem el nucli en direcció oest fins trobar una pista al sud de la urbanització del Papagai.
Naveguem entre un mar de vinyes en direcció a la muntanya. A partir de la masia deshabitada La Costa ens endinsem al barranc que duu el mateix nom. Penetrem en un territori muntanyós compost de materials calcaris. Un paisatge de relleus arrodonits de profundes barrancades travessat per camins i pistes on predomina la rocalla. La pista serpenteja encaixada entre els relleus calcaris. En condicions normals la progressió per la mateixa no hauria de tenir problemes. Malauradament les pluges torrencials caigudes a la tardor han malmès considerablement el ferm que s’assentava, pràcticament en la seva totalitat, a la llera de la riera. L’aigua seguint el seu camí natural ha arrencat el paviment sorrenc deixant al descobert la pedra viva i grans clots, convertint el camí en una mena de circuit de prova d’obstacles. De fet, el trajecte farà les delícies, fins a un punt, dels ciclistes motivats davant les dificultats, ja que tot el camí, exceptuant rampes fortes o impossibles en aquestes condicions, és practicable amb un mínim de tècnica i força.
Un cop deixem el barranc i guanye alçada gaudim d’un fragment dels paisatges interiors que configuren l’Espai Natural Protegit del Montmell-Marmellar. Un territori aspre de singular orografia calcària, ple de turons i fondalades, ocupada per grans extensions de màquies, brolles, garrigues, pinedes de pi blanc i prats secs. El conjunt de serres que formen el Montmell-Marmellar separen les comarques de l'Alt Camp i el Baix Penedès i el seu punt més elevat, el Puig de la Talaia de 861 m. d’altitud, es un bon mirador des d’on es domina el corredor mediterrani entre les províncies de Barcelona i Tarragona.
Continuem la ruta immersos en aquest ambient paisatgístic fins trobar la carretera d’Aiguaviva. Uns metres abans ens desviem a l’esquerra per un corriol que penetra en antics bancals ara ocupats per una pineda. Un centenar de metres enllà travessem la carretera. La pista que seguim passa per la masia abandonada de can Soques i s’endinsa entre vinyes i extensions hortícoles que es despleguen als peus del Montmell. Naveguem entre planes interiors voltades de abruptes relleus fins el Pla de Manlleu, un nucli que es va formar amb els habitants del ara despoblat poble de Selma.
Tots els relleus que envolten la plana interior desaigüen en la riera de Marmellar, que com totes les d’aquesta zona, serpenteja profundament encaixada en la vall. Des de Pla de Manlleu ens posem en marxa cap a l’objectiu del dia, el despoblat que dona nom a aquesta part del territori, Marmellar. Pel camí entre el poble i el descens a la plana descobrim urbanitzacions que van créixer com bolets als anys seixanta i que ara desprenen certa tristor per que no flueix la vida. El mateix passa amb el despoblat de Marmellar, però a diferència d’aquests espais sense ànima, les pedres que queden en peu de les cases i l’església de Sant Miquel de Marmellar traspuen història i conviden a imaginar les vivències dels seus habitants abans que les abandonessin a partir del 1976. L’àuria silent i calma que ens envolta queda estroncada per les morts violentes de dues noies als anys noranta, fets que han contribuït a alimentar llegendes i mites sobre aquest poble relacionades amb els esperits o la màgia negra.
Travessada la darrera urbanització, la Talaia Mediterrània, encarada a la plana i des d’on es veu el mar, ens deixem caure per la carena pedregosa gaudint de esplèndides panoràmiques del Penedès i els relleus que tanquen la gran plana, esquitxada de vinyes per tot arreu.
Sortim a l’alçada del mas el Gatell des d’on enllacem diferents camins per arribar a Sant Jaume dels Domenys i acabar de nou a Llorenç del Penedès.
Octubre de 2018
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel del Pla de Manlleu. Sant Miquel de Marmellar.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.fondasport.net/. Sant Jaume dels Domenys